Records històrics. AE GramaJove. Ascensió i descens a la mateixa velocitat

Aquest article va ser publicat el 26 d'agost de 2020 / Collage: www.territoribc.com

L’AE GramaJove va ser un club de la dècada dels 90, basat en el basquetbol però que va arribar a ser el club poliesportiu més important de l’esport colomenc en molt poc temps, i que va tenir tres anys de vida, gestionat per joventut, baixant a la mateixa velocitat que el seu ascens. 

El club va néixer d’un club de basquetbol, el CD Blackester, un modest club, on els entrenadors no estaven d’acord amb la política de la seva junta directiva i van decidir crear una nova entitat amb la seva filosofia i essent ells la junta directiva. I el 30 de juny de 1993, era oficial la creació de l’Associació Esportiva GramaJove.

Aquests inicis van ser durs ja que el nou club no disposava de pista pròpia i inicialment entrenava a les pistes de l’Institut Puig Castellar però un acord amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va obrir la porta a obtenir una pista de joc i entrenament.

L’AE GramaJove es convertiria la temporada 1994-1995, en l’entitat poliesportiva més gran de Santa Coloma, malgrat això no es reconeixeria mai per part de l’Ajuntament de la ciutat.

La temporada 1995-1996 seria la darrera de l’entitat però que va arribar al seu major exponent, amb el basquetbol com element principal, ja que tindria 5 equips, tots ells masculins, i tots ells inscrits a la Federació Catalana, amb dos sèniors masculins, a Tercera Catalana (l’equip “A” es va quedar molt a prop de l’ascens), un sots 23, un junior i un cadet. A voleibol i futbol sala es mantindria amb els 5 equips de la temporada anterior.

Però seria la temporada que marcaria el final de l’entitat. Els problemes amb la entitat amb qui compartien instal·lació, EICE, tenien certa tensió ja que aquesta entitat no practicava competició i per tant veia com els jugadors que volia incorporar al seu projecte escollien la competició de l’AE GramaJove, i generava un clima bèl·lic on l’Institut Municipal d’Esports va haver d’intervenir a petició de l’AE GramaJove. A aquest desgast diari es va sumar la marxa de varis membres de la Junta Directiva, entre ells els responsables del voleibol i del futbol sala, que no van poder donar resposta personal amb el dia a dia amb la crisi amb EICE i en el creixement de l’entitat 

en la darrera temporada.Davant de la impossibilitat per donar resposta efectiva al projecte, es va negociar una fusió amb el CE Beeth-Fons, feta efectiva al final de la temporada amb la fusió dels seus equips de basquetbol dins de la estructura del club del barri del Fondo, inscrivint la nova entitat a la Federació Catalana com AEG Beeth-Fons. Això duraria fins el mes d’octubre, amb la competició començada, quan el president del  CE Beeth-Fons va negar-se a formalitzar la fusió perquè “ja no era necessari”, pel que els equips provinents es quedarien dins de la estructura del CE Beeth-Fons. Un fet poc ètic però amb la finalitat aconseguida per part dels responsables de l’AE GramaJove que era donar sortida a tots els seus equips de basquetbol.

Què va passar amb la resta?. La secció de voleibol es va desfer ja que la seva majoria de jugadores fitxarien per l’altra club colomenc, el CV Santa Coloma, i la majoria de jugadors i entrenadors ho farien per el CV Sarrià barceloní. El futbol sala es quedaria al barri, que es d’on eren, amb la gestió de l’Associació de Veins, en les instal·lacions de Nou Oliveres, ja que l’AE GrameJove, per lògica, van renunciar a renovar el conveni de gestió així com l’altra entitat EICE, molt desgastada per la insistència en la lluita per quedar-se com única gestora de Nou Oliveres.

La darrera herència de l’AE GramaJove era el material esportiu al magatzem de Nou Oliveres, que va desaparèixer de la seva ubicació, i una advertència per navegants: no es difícil crear esport, el difícil es protegir-lo.