Ana Maria Moreno, la primera de totes (Part 1)


Article publicat el 24 d'octubre de 2021

La ex-jugadora Ana Maria, més coneguda per Mari, Moreno (1979), va trencar barreres pel que fa al basquetbol femení, arribant a la Lliga Femenina i essent la primera jugadora colomenca en jugar competició europea, la Eurocup.

Al 1990 començaria a jugar a les categories inferiors del B. Draft Gramenet on estaria durant tres temporades: “Els meus tres primers anys (mini, pre-infantil i infantil) els recordo amb molt d'afecte. Tot era nou per a mi i en conseqüència per a la meva família, especialment, els meus pares. Vaig començar a conèixer el significat de la paraula compartir, equip i il·lusió, entre d'altres. I vaig tenir la sort de coincidir amb un gran entrenador (Félix Vacas) que em va ensenyar moltíssim. A més, vaig compartir equip amb grandíssimes jugadores i vam arribar a competir en els campionats que es feien a Tortosa en aquestes categories”.

Però a l’arribar a la categoria cadet va haver un sobtat canvi, quan marxaria a la alternativa colomenca al basquetbol femení a Santa Coloma, el Femení Santa Coloma dels germans Tricas, Jordi i Quique: “Diverses companyes amb les que havia compartit equip en el Draft vam decidir marxar. Va ser un canvi que em va ajudar a créixer com a jugadora. Tinc un bonic record d'aquella etapa, el club era molt familiar i el meu entrenador (Quique Tricas) també em va ajudar molt. En definitiva, un record preciós”.

Ana Maria Moreno, en un partit de la Eurocup davant del Torbes / Fotografia: Fiba.com

Després de l’etapa al Femení Santa Coloma, Mari Moreno tornaria com junior al B. Draft Gramenet on debutaria com jugadora sènior, de la mà d’una persona força important a la vida de la colomenca. Joan Carles Diez: “L'etapa cadet em va ajudar a créixer en molts aspectes i vaig arribar al Draft amb molta confiança en el meu joc. La recordo com una de les etapes més boniques de la meva vida esportiva. Vaig coincidir amb Jordi Escardívol com a entrenador del júnior i vaig començar a pujar amb el sènior entrenat per Joan Carles Díez. Aquell equip sènior era fantàstic, en aquella època jugaven a la 1a. B nacional el que correspondria a la LF2 Challenge d'ara. Allò era un equipàs! I gràcies al treball que feia amb Jordi (Escardívol) al júnior i amb Joan Carles (Diaz) al sènior (va apostar per mi), vaig anar aprenent i millorant dia a dia”.

Però la nostra protagonista necessitava nous reptes i el seu destí va estar a Viladecans (2001-2002): “Bones jugadores i grans companyes però a l'acabar aquesta etapa el cos em demanava un canvi. Necessitava provar altres reptes fora del meu "casa i confort" i vaig decidir apostar per el BF Viladecans. La 1a. B desapareixia i es creava la nova LF2. El canvi va ser molt gran, vam començar a viatjar per tot Espanya i a competir amb equips que tenien més qualitat i experiència que el nostre. A la primera volta ens va entrenar David Rodríguez i posteriorment, va agafar les regnes Lucas Mondelo. Quan perds i perds, et planteges moltes coses però el grup humà era tan bo que compensava la resta. I principalment, et curteix, les derrotes fan mal però aprens!.

Una temporada a la Lliga Femenina 2 i que la faria baixar un esglaó a nivell competitiu, fitxant per el CB Olesa, a la Copa Catalunya: “L'equip es va reforçar i moltes vam marxar. La temporada va ser dura a nivell esportiu i emocional i vaig decidir fer un pas enrere i fitxar per l’Olesa  que estava format per grans jugadores. La temporada va ser genial i vam pujar a LF2. Sempre he cregut que baixar un esglaó no és dolent. A canvi, em va permetre confiar de nou en el meu joc i es va demostrar en els meus dos anys següents a aquella categoria”.

En un moment d'un partit de la Lliga Femenina / Fotografia: Font desconeguda

Durant tres temporades (2002-2005), Ana Maria es va trobar com a casa a Olesa, una ascens a Lliga Femenina i dues temporades de permanència en aquesta categoria, on a la seva darrera temporada coincidiria amb Joan Carles Diez. Just al finalitzar aquella tercera temporada al CB Olesa va arribar una oportunitat única: “Als meus 26 anys vaig rebre una trucada que mai vaig imaginar que la rebria. Em van trucar d'Hondarribia-Irún (Neus Alza i José Mari Izaguirre), un dels grans equips que hi havia en aquell moment a la Lliga Femenina. La il·lusió va ser tremenda!. En aquella època treballava en un despatx d'advocats. Portava cinc anys i ells sabien quina era la meva passió. Em va costar explicar-però em van entendre perfectament i em van animar a fer el pas somiat. Vaig parlar amb la meva família i com sempre, em van recolzar. No podia dir que no a aquesta bonica aventura i a Hondarribia ens vam anar!”.

La jugadora colomenca havia arribat a la elit, i aquella temporada (2005-2006) que va estar a la Lliga Femenina, on l’equip basc va arribar a les semifinals, li va permetre participar a la Copa de la Reina i especialment a Eurocup, convertint-la en la primera jugadora colomenca en participar en competició europea. 

La seva primera cistella europea va ser a Gales, en la victòria a la pista del Rhondda Rebels, on anotaria 5 punts, i va finalitzar la Eurocup amb 7.2 punts per partits, 2.8 rebots i 0.7 assistències i 21 minuts per partit L’Hondarribia-Irún no va poder passar de la fase de grups al queda terceres al guanyar 2 partits i perdre 4, restant en el tercer lloc del grup per darrera del Tarbes Gespe francès i el Faenza Pallacanestra italià.

El canvi d'una categoria a una altra era terrible. Sobretot, a nivell físic i de velocitat en cada decisió i acció. Però vaig aprendre i vaig gaudir d'aquella experiència. Que bonic somni fet realitat! Vull recordar a Tximist, el que va ser el nostre preparador físic. Li vaig demanar ajuda per millorar la meva condició física i no va dubtar a fer hores extres per ajudar-me. Un 10 com a persona i professional. Desgraciadament, ja no està entre nosaltres. Mai oblidaré el que em va ajudar!”.

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.