Article publicat el 2 de febrer de 2022

Article publicat a la pàgina entrenadordebasquet.com  

La planificació esportiva es basa en els anomenats macrocicles, mesocicles i microcicles, nivells estructurals amb objectius precisos i metes de desenvolupament. Constitueix una forma d'ordenar els coneixements i les idees amb l'objectiu d'organitzar i desenvolupar les sessions d'entrenament durant una temporada i que aquestes reuneixin tots els aspectes propis del joc (Tàctics, Físics i Psicològics) tenint en compte el calendari de competició.

Per tant, els objectius de la planificació seran els següents: 

  • Evitar la improvisació, ja que de la mateixa neix el fracàs.
  • Aconseguir una continua progressió i manteniment de la forma dels esportistes.
  • Aconseguir el màxim estat de forma a l'època de la temporada que més ens interessi.
  • Mantenir un estat de manera òptim durant la competició.

La planificació anual es basa en el procés d’organització cíclica, el qual consisteix a dividir l’any en períodes i etapes amb metes i objectius precisos. Els criteris d'acord amb què es realitza aquesta divisió responen a tres nivells estructurals: macrocicles, mesocicles i microcicles. Són “fases” amb una durada, objectius i càrrega de treball diferents que permetin assolir l'estat de manera pretesa. 

Índex de contingut

Planificació Esportiva: Macrocicles

Una sola temporada es divideix en un, dos o com a molt tres macroccicles. Això depèn del model de planificació, de la modalitat esportiva i del sistema de competició. La durada sol comprendre un trimestre, un semestre o una temporada completa. També poden existir macroccicles que englobin diverses temporades o anys, si formen part d'un mateix procés. 

A les altres unitats organitzatives (meso i microcicles) cada tipus es correspon amb unes característiques, en canvi, el macrocicle és la unitat més general. Per tant no diferenciem diferents tipus de macrocicles, però sí diferents parts dins del mateix. Així, podem diferenciar dins del macrocicle tres parts diferenciades:

Fotografia: istock

Període Preparatori de la planificació esportiva:

Podem dir que en el període preparatori, l'objectiu de la planificació és adquirir les capacitats físiques necessàries per fer front a la competició, intentem assolir la forma esportiva òptima. Dins del període preparatori, distingim dos subperíodes. 

  • Preparació General: Durant la preparació general s'intenta assolir el potencial més gran en les capacitats físiques bàsiques, es caracteritza per un gran volum de treball, mentre que la intensitat és mitjana.
  • Preparació Específica o especial: Aquí el treball físic és més orientat cap a la modalitat esportiva, i el rendiment en les capacitats bàsiques assolit anteriorment es transforma cap a altres capacitats més complexes. Estan directament relacionades amb el rendiment a la competició específica. Es caracteritza per un volum més baix de treball i un augment de la intensitat.

Planificació Esportiva: Període Competitiu:

Durant el període competitiu tractem que l'esportista assoleixi i mantingui el nivell màxim de rendiment ja que durant aquest període se succeeixen les competicions. 

És un període molt exigent, que depèn en gran mesura de l’organització de les competicions principals. Les càrregues s'orienten concretament cap a les competicions.

Període de Transició:

És el pont entre el final d'una temporada i l'inici de la següent. Sol durar entre 3 i 5 setmanes (període molt curt) i el treball de preparació es redueix gradualment, però mai no desapareix. És per evitar la pèrdua més baixa possible de les capacitats físiques de l'esportista. Es busca un descans actiu que no desemboqui a un sobre entrenament.

Planificació Esportiva: Mesocicles

Els mesocicles són períodes més curts (poden ser un parell de mesos, un mes o un parell de setmanes) i amb ells organitzem de forma una mica més concreta la feina plantejada dins dels objectius dels macrocicles. 

Hi ha diversos tipus de mesocicles, cadascun amb les seves característiques pròpies. Aquests tipus són:

Mesocicle de base:

Són els mesocicles que es fan servir habitualment al començament de cada període. Estan orientats a crear una base física sobre la qual treballar de forma posterior. Es caracteritza per un gran volum de feina, menor intensitat.

Mesocicle de desenvolupament:

Es busca a l'esportista un augment de les capacitats i el nivell de rendiment físic. També s'identifica com el mesocicle anterior per un gran volum de treball, menor intensitat.

Mesocicle d'estabilització o pre competició:

Es produeix la transformació dels nivells de rendiment assolits en les capacitats bàsiques en els mesocicles anteriors, cap a les capacitats específiques pròpies de la competició de la modalitat esportiva. Menor volum de treball, més intensitat.

Mesocicle de competició:

Inclouen les competicions principals i el treball a realitzar entre aquestes.

Planificació Esportiva: Microcicles

Els microcicles són les unitats de planificació més petites. Estan composts per diverses sessions d'entrenament(l'entrenament en si) i sol ser des de 2 sessions fins a 2 setmanes. Sempre orientades cap al mateix objectiu dins del microcicle. 

És el nivell de concreció màxim dins de la planificació esportiva respecte a l’orientació de les càrregues. Diferenciem les següents classes de microcicles:

Microcicle dʻajust:

Aquest tipus de microcicle s'utilitza com a preparació de cara a entrenaments de major intensitat en etapes posteriors. Tenen poc nivell de càrrega i solen fer-se servir de forma introductòria.

De càrrega:

Es busca durant aquesta organització un desenvolupament de les capacitats de rendiment mitjançant càrregues mitges d'entrenament.

Xoc o impacte: 

Intentem assolir els processos d'adaptació de l'organisme, es pot succeir de dues maneres; mitjançant un gran volum de càrrega en períodes preparatoris o mitjançant una gran intensitat de càrrega al període competitiu. 

Microcicle d'aproximació: 

En aquest microcicle es fan servir càrregues molt similars a les existents dins de la competició específica. És treball especialitzat de cara a aquesta. 

Competició: 

Inclouen les competicions. És molt important saber racionalitzar els descansos dins aquests microcicles per poder fer front a les competicions en les condicions òptimes. 

Recuperació o descàrrega: 

Té un baix nivell de càrrega de entrenament de bàsquet i se solen utilitzar després de microcicles agressius. Per exemple els de xoc o competició. El descans augmenta per evitar el sobre entrenament, però continua existint feina per tenir un desenvolupament òptim. També depèn de la fase en què ens trobem.

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.