Nuria Fonts: Una presentació molt esperada


Article publicat el 30 de setembre de 2021.

Article de presentació de la nova col·laboradora de www.territoribc.com, Núria Fonts, a qui agraïm el seu compromís i el seu suport al basquetbol colomenc i la benvinguda a la família de www.territoribc.com.

Estic aquí assentada escrivint aquestes línies encara sorpresa per la amable invitació que vaig rebre fa uns mesos d’en David Parra, l’ànima mater d’aquesta publicació digital de bàsquet colomenc.

 M’agradaria començar presentant-me i després explicaré sobre que tractaran els meus escrits.

He tingut la gran sort que el bàsquet de la ciutat m’ha acollit amb els braços oberts i aquest any és la segona temporada en la que sóc la coach esportiva del club de bàsquet íntegrament femení de la ciutat, el Club Bàsquet Draft Gramenet. La meva tasca es entrenar la part mental i emocional principalment de les jugadores i dels seus equips.

Sóc una ex jugadora de bàsquet nascuda a Sant Joan de Vilatorrada, vaig començar a jugar a l’escola, després al club del meu poble i finalment al Basquet Club Manresa.

Una mica abans de fer els 14 anys vaig entrar a formar part del projecte s XXI, vaig debutar a la 1B Femenina (el que ha estat fins ara la Lliga Femenina 2) amb 15 anys i amb 20 a la Lliga Femenina 1. He estat 8 vegades internacional amb la Selecció Espanyola Absoluta, Medalla de Plata a Europeu Junior de Bulgària 1994, Medalla d’Or a la Universíada de Palma de Mallorca 1999 i decideixo penjar les sabatilles amb 22 anys, amb la medalla d’or penjada al coll.

Després de deixar de jugar vaig viure disset anys totalment al marge del bàsquet. Durant aquests anys em dedico bàsicament i com gairebé tothom a treballar i a formar una família, però entro en contacte amb una disciplina que transforma completament la meva vida, el coaching.

El primer que treballo, com a clienta, són aspectes relacionats amb la meva professió. Al veure els bons resultats que em reporta començo amb processos mes profunds per tractar temes personals. Finalment em plantejo començar a estudiar la disciplina i em formo en un Post Grau en Coaching Professional Personal i d’Equips.

Ara fa uns deu anys que vaig entrar en contacte per primera vegada amb el coaching. Fer-ho em va permetre adonar-me de com hagués estat de beneficiós que alguna persona m’hagués pogut acompanyar al llarg de la meva trajectòria esportiva. De com n’és d’important cuidar la ment de l’esportista per a que aquest gaudeixi i tregui el seu màxim potencial.

Tradicionalment a l’esportista se li pressuposava que havia de tenir “caràcter” per ser competitiu i que aquesta característica venia de sèrie o no. No s’hi podia fer res. 

Actualment i afortunadament s’està veient que ésser competitiu es:

  • Saber treballar en equip
  • Saber-se conduir des de l’esforç i la superació
  • Aprendre permanentment
  • Saber gestionar l’exigència i la dificultat
  • Acceptar l’error i saber resoldre la frustració

En definitiva el que podríem definir com ésser competent emocionalment. I això, amics, es pot entrenar.

La primera lliçó que vaig aprendre de la mà d’una coach esportiva, la Montse Cascalló, va ser reveladora. A l’esportista hi ha tres pilars que el sustenten, i els tres són igual d’importants. Si els tenim tots tres tindrem un gran esportista, potser fins hi tot d’elit i estarà mes sota el seu control poder aconseguir una carrera exitosa.

  1. Aspecte tècnic /tàctic
  2. Aspecte físic
  3. Aspecte mental/emocional

Tots tres son essencials i tots tres s’entrenen.

De la mateixa manera que l’entrenador de bàsquet li brinda la possibilitat al basquetbolista d’aprendre fonaments tècnics i tàctics del nostre esport, el preparador físic el prepara per a que el seu cos pugui executar-los amb èxit i l’ entrenador (coach) emocional-mental l’ acompanya a descobrir-se ell mateix com a jugador, saber qui es i saber utilitzar els recursos que te a la seva disposició i que no havia descobert o no sap com posar-los al seu servei.

Esportistes destacats i reconeguts darrerament han col·locat l’aspecte mental sobre la taula reclamant mes visibilitat i atenció per part de tots. No hi ha res de que amagar-se, no hi ha res de que avergonyir-se. D’aquí a uns anys ens preguntarem com es que no teníem un coach als nostres clubs de la mateixa manera que ara ens sembla inverosímil que no hi hagi un preparador físic.

Us convido, doncs, a acompanyar-me en aquest apassionant viatge a jugadores i jugadors, també entrenadors, clubs, pares i mares i tot aquell qui ho vulgui esperant que tot el que transmeti us aporti valor i ho pugueu aplicar en el vostre dia a dia.

Ens veiem per aquí! Visca el bàsquet!

Núria Fonts Mateo 

Coach Personal i d'equips / Ex jugadora de Bàsquet

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.