Article publicat el 3 de maig de 2022

Article de la psicòloga Virginia Domínguez, publicat a Red Cenit , al setembre de 2019.

Avui dia no ens sorprèn pas caminar pel carrer i veure la majoria de persones pendents del mòbil, inclinant el cap sense mirar endavant per anar pendents de la pantalla, fins i tot assegudes en algun banc amb un amic, en silenci per estar amb el telèfon. La interacció humana cada cop és més pobre. Ja no hi ha les cruïlles de mirades, ni el contacte humà tan proper que existia abans.

És cert que les tecnologies ens faciliten molt la vida perquè podem contactar fàcilment amb altres persones, però també generen una gran addicció. 

La nomofòbia és un terme nou que consisteix a tenir una por irracional a no poder fer servir el telèfon mòbil, ja sigui per no portar-lo amb nosaltres o per tenir-lo fora de cobertura o bateria. Segons dades de l'Institut Psicològic Desconect , es tracta d'un trastorn que podrien estar patint fins a 8 de cada 10 espanyols.

La nomofòbia afecta especialment adolescents i preadolescents, ja que són els que han nascut en aquesta “època digital” en què tots estem “hiperconnectats”. Així mateix, el rang d'edat d'individus més afectats oscil·la entre els 12 i els 23 anys. És una etapa de risc ja que es busca l'acceptació de certs amics per identificar-se com a part d'un grup. Alguns experts apunten que les noies tenen un índex més alt de risc per patir nomofòbia. L'explicació és que els llaços emocionals que estableixen les dones per telèfon són més forts. Hi ha psicòlegs que estan posant nom a aquest tipus de relacions, anomenant-les “relacions líquides”, en les quals els joves en lloc d'expressar totes les seves emocions i sentiments de forma verbal i cara a cara, ho fan a través d'una pantalla o d'emoticones.

Cada vegada són més els adolescents que presenten certa ansietat davant la possibilitat de quedar-se sense bateria o no portar el mòbil amb si, cosa que suposa una dependència al telèfon mòbil preocupant. De la mateixa manera pot afectar les relacions personals, ja que moltes vegades (tot i que de forma inconscient), es practica l'anomenat “ phubbing”, és a dir, ignorar l'altra persona quan s'hauria d'estar parlant amb ella, a causa de l'ús del mòbil.

Fotografia: DW

El cervell d'algú que presenti nomofòbia reacciona de la mateixa manera que reaccionaria el d'un addicte a les drogues o a l'alcohol, activant els mateixos circuits cerebrals i alliberant les mateixes substàncies responsables de la necessitat de tornar a “consumir”. 

  • Alguns dels símptomes més representatius i als quals es recomana estar atent són:
  • Revisar el mòbil de manera compulsiva per comprovar les notificacions
  • Mostrar enuig excessiu si es queda sense senyal, per exemple, si falla la wifi, o si se li limita l'ús del telèfon mòbil en certes situacions com ara vacances amb la família, temps d'estudi…
  • Dormir amb el dispositiu molt a prop, enganxat al llit, a terra, sota el coixí, dins del llit.
  • Malestar per no poder consultar el Smartphone de forma constant
  • Posar-se nerviós quan algú no contesta un missatge
  • Portar a sobre carregadors portàtils quan surten al carrer per por de quedar sense bateria.
  • Presentar insomni, ja que l'ansietat constant de revisar el telèfon no deixa la persona descansar bé. En numerables ocasions, moltes persones sacrifiquen hores de son per estar connectats. Segons The App Date, el 75% dels espanyols no apaguen el seu smartphone quan se'n van a dormir.
  • Baix rendiment escolar
  • No poder gaudir del seu temps d'oci sense tenir el Smartphone a la mà, ja que qualsevol activitat que no tingui relació amb el telèfon us sembla avorrida.

Problemes de socialització 

Realment, tots estem exposats en més o menys mesura a la nomofòbia. Però… com podem evitar aquesta addicció als adolescents? Algunes estratègies són: 

  • Actuar com a model: allò que els nostres fills veuen, és el que aprenen. Per tant, si veuen a les seves figures de referència un ús excessiu del mòbil, hauran après des de petits que és normal, per tant, hem d'intentar no utilitzar-lo massa davant seu. (Aquest article: «Desenganxa't del mòbil i enganxa't als teus fills», pot servir-nos de referència
  • Restringir el temps de connexió i establir una “dieta tecnològica” adaptada a la seva edat: la tecnologia no s'ha de fer servir a qualsevol edat i menys sense establir horaris d'ús. És de gran ajuda establir horaris de desconnexió del mòbil en menjars, reunions familiars i hores de son. També hem d'intentar callar aquesta veueta interna que ens diu “és que el pobret serà l'únic de la seva classe sense mòbil” o “és clar, tots els seus amics parlen per aquí i ell no podrà, llavors potser ho exclouen”…
  • Psicoeducar: fer-los entendre la importància d'un bon maneig de la tecnologia, cuidant els aspectes positius de les noves tecnologies així com els usos indeguts o patològics.

Altres consells són: 

  • Allunyar-te del telèfon quan s'està a casa
  • Apagar el telèfon a les nits i deixar fora de l'habitació
  • Esborrar del telèfon coses que no siguin imprescindibles i que hi mantenen lligat, com un videojoc o alguna xarxa social.
  • Instal·lar una aplicació de suspensió. Hi ha una app molt cridanera (Forest) en què programes el temps que tu decideixis (10, 15, 30 o 60 minuts o més) i no pots utilitzar el mòbil farà que creixi un arbre. Per descomptat, com més arbres tinguis al teu jardí virtual, millor.
Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.