Article publicat el 26 de maig de 2022

Quart article de la col·laboradora de www.territoribc.com, Núria Fonts

En aquest nou article vull introduir un tema apassionant, clau per l’èxit de qualsevol esportista, practiqui la disciplina que practiqui. El diàleg que manté amb ell mateix, dins i fora de pista. Amb el llenguatge construïm la realitat i tan o més important és el que dius als altres, com el que et dius a tu mateix. 

Et convido a imaginar-te en un partit de bàsquet, com a jugador o jugadora, mentre estàs “llegint” el joc per mirar de trobar en cada moment la millor acció, però t’adones que t’acompanya una veueta dins el teu cap que et va fent una interpretació del que fas, ho jutja.

Et posaré un exemple: 

Una jugadora quan falla un parell o tres de cistelles seguides i el seu cap comença a generar pensaments com:

  • Tenen raó els que no confien en mi, no arribaré mai a ser una gran jugadora
  • Els meus pares i la resta d’espectadors segur que pensen que no soc prou bona
  • No tornis a tirar, què pensaran les companyes?, no tinc el dia, hi ha altres que poden encistellar.
  • Etc.

En resum, missatges que minven la confiança en tu mateix, veritat?

M’agradaria introduir aquí un exemple personal, i més endavant entendreu per què. Quan tenia 14 anys, vaig tenir un entrenador que va ser capaç de fer-me sentir molt confiada de mi mateixa. L’Ernesto Pascual. L’Ernesto és un gran entrenador que a més va propiciar que la meva “veueta” interna es silenciés. Va substituir, crec que sense ser-ne conscient, els meus pensaments “negatius” pels seus que eren “positius”. Mira que m’esbroncava, però mai, ni una sola vegada em va fer dubtar de la seva absoluta confiança en mi.

Fotografia: huffpost

És molt substancial que el jugador o jugadora senti que l’entrenador/a hi confia i el valora de forma genuïna i desinteressada. Creure en el teu jugador de forma sostinguda en el temps pot canviar-ne el seu destí. Tant personal com esportiu. Així de determinants som els instructors pels nostres esportistes. Tractant a una persona com el que pot arribar a ser estàs propiciant que realment s’hi acabi convertint. Hem de pensar que tots els nostres jugadors tenen qualitats, si no les veiem es que potser no ens hem posat les ulleres de veure-hi bé. 

Per buscar un símil, i no vull que interpreteu que es tracta de modelar a ningú, seria mirar l’esportista com un terrisser mira el tros de fang, ell no hi veu una massa deforme, ell hi veu la bella figura que esdevindrà.

"És molt substancial que el jugador o jugadora senti que l’entrenador/a hi confia i el valora de forma genuïna i desinteressada. Creure en el teu jugador de forma sostinguda en el temps pot canviar-ne el seu destí. Tant personal com esportiu. Així de determinants som els instructors pels nostres esportistes. Tractant a una persona com el que pot arribar a ser estàs propiciant que realment s’hi acabi convertint"

Tornant al diàleg intern, us facilitaré un missatge, simple però conscient: 

“La clau per fluir jugant és que la ment calli”

I ara comprendreu millor el perquè d’introduir en Pascual. Ell va ser capaç de parar la maquinària d’auto destrucció que pot ser la ment humana i la va substituir per la seva. Recordo partits i entrenaments en els quals vaig estar especialment encertada, perquè no em deixava caure, em deia: “ataca”, “juga”, “mossega”, “fes el que saps”. No em deixava pensar. Només fer.

L’ideal com podeu comprendre, és no necessitar a ningú durant la pràctica esportiva. El que hem d’ aconseguir és acompanyar al jugador/a a que ell mateix reveli i utilitzi els seus propis recursos mentals per aconseguir-ho , i això és possible a través del coaching. 

Per què és tan important callar la teva ment? Doncs perquè només silenciant-la et pots concentrar plenament en el joc i rendir al màxim de les teves possibilitats en aquell moment.

Saber d’on surt aquest discurs és el primer pas i ajuda. Us donaré dos motius que solen ser els habituals i que ho engloben tot: 

  • Una excessiva autocrítica
  • Dubtes sobre un mateix

Tots dos els podríem definir com a hàbits que ha adquirit la nostra ment i que ens boicotegen no permetent que gaudim i lluïm tal com ho podríem fer.

Trobo que André Agassi ho explica bastant be en aquesta frase que se li atribueix: 

“Has d’aprendre a estimar el procés, el treball dur i a desconnectar el teu ego dels resultats, quan aprenguis això aconseguiràs estar en pau, i la pau mental per treballar cada dia, ha de ser el teu objectiu, no l’èxit.” 

André Agassi

Aquí us deixo algunes qüestions que solen amoïnar als jugadors/es: 

  • No tinc prou qualitat, no sé aplicar el que m’ensenya l’entrenador
  • Quan més interès poso en què em surti una tècnica en particular, pitjor l’executo
  • Entreno molt millor del que jugo
  • Em poso nerviós en els moments més importants

Moltes vegades el problema no és que no tinguin tots el coneixements necessaris per brillar, es que creuen erròniament que no els tenen, el que els porta a sentir-se incompetents, i en conseqüència a fallar. I ja tenim en marxa el perfecte cercle viciós que es retroalimenta! 

A banda de la meva pròpia experiència professional i personal, gran part dels aprenentatges que us mostro en aquest tema els he après d’un llibre, “El juego Interior del tenis” de Timothy Gallwey, que us recomano llegir a tots els jugadores/s i entrenadores/s que us vulgueu iniciar en l’ habilitat d’entrenar la vostra ment.

Esperant que us hagi resultat interessant aquest escrit, m’acomiado fins al proper en el que seguiré aprofundint en aquesta temàtica. 

“El teu pitjor enemic no et pot fer tant mal com els teus propis pensaments. Ni el teu pare, ni la teva mare, ni el teu amic mes estimat, et poden ajudar tant com la teva pròpia ment disciplinada”.

Buda

Fins la propera! 

Núria Fonts Mateo 

Coach Professional Acreditada 

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.