Article publicat el 20 de març de 2022

Article de l'entrenador Alejandro Labad, publicat a la pàgina web Zona de Bàsquet, al març de 2017.

El concepte de les defenses zonals en categories de formació és una cosa que sempre ha donat molt a parlar, normalment per criticar-ho com alguna cosa a penalitzar, però hem d'anar a una anàlisi una mica més profunda sobre això. De la mateixa manera que no tots els jugadors són iguals, totes les defenses no són iguals. El problema de trobar-te aquestes defenses en categories inferiors és que tenen l'únic objectiu de guanyar i deixen de banda la formació. Els jugadors han d'arribar a la seva etapa sènior sabent defensar a zona, però per arribar-hi han de tenir una base de conceptes defensius bàsics (defenso pilota, primera línia de passada, ajudes, responsabilitat individual, defensa de bloqueig directe i indirecte, bloqueig de rebot) i aquests conceptes que s'inclouen a les defenses individuals després es traslladen a les defenses zonals. Las idees es deuen introduir en les etapes de la formació que corresponguin, de la mateixa manera que no ens plantegem el jugar P&R a Mini, no hem d'usar la zona en edats primerenques de la formació (MiniBasket i Infantil).

Tots tendim a demonitzar les defenses zonals i és cert que la majoria de vegades els entrenadors les usem per i per guanyar, però també hem de tenir en compte aquells que, des d'un punt de vista formatiu, treballen bé les zones. És igual de perjudicial una individual tancada que regala tirs alliberats, com ho podria ser una zona tancada. La qüestió no és la disposició tàctica de la defensa i l'esperit que té. Per què no critiquem les defenses individuals que tenen quatre persones dins de la zona i defensen l'1c1 a 2 metres? Per què acceptem en una individual les ajudes del costat baló? Sembla que en defensar en individual tot s'hi val i tampoc ha de ser així, tenir tot l'equip dins de la pintura tampoc és formatiu. Des del meu punt de vista, en el moment que jugues a la fallada de l'altre equip en comptes d'intentar forçar l'error pel teu esforç defensiu acaba sent contraproduent per al jugador. Tant a les zones com a les individuals, si l'únic que s'espera és la decisió de l'equip contrari, aquestes són avantatjoses en el rendiment esportiu perquè en no existir grans percentatges de tir en aquestes categories és més fàcil aconseguir victòries en un curt període de temps. Entrem en el guanyar per guanyar i aquesta és la fallada més gran que existeix en formació. aquestes són avantatjoses en el rendiment esportiu perquè com que no hi ha grans percentatges de tir en aquestes categories és més fàcil aconseguir victòries en un curt període de temps. Entrem en guanyar per guanyar i aquesta és la fallada més gran que existeix en formació. aquestes són avantatjoses en el rendiment esportiu perquè com que no hi ha grans percentatges de tir en aquestes categories és més fàcil aconseguir victòries en un curt període de temps. Entrem en el guanyar per guanyar i aquesta és la fallada més gran que existeix en formació.

Fotografia: fbvc

Estem d'acord que el jugador mai no deixa de formar-se, partint d'aquesta base, quan està pedagògicament acceptat fer servir la zona? Jo tinc clar que abans de cadet hauria d'estar prohibit, però tampoc no sóc partidari que al júnior no es puguin fer defenses d'espais i ja no dic res si són categories sèniors. Com he dit abans, no és una qüestió tàctica i si de l'enfocament que porti aquesta defensa. Per què sí que podem fer zones press i no zones a mitja pista? L'objectiu de les pressions és ser agressiu i intentar provocar l'error el més proper al cèrcol rival, per això resulta complicat ser conservador si defenses a tota pista sigui en una zona o en una individual i per això les zones press estan millor acceptades , però de la mateixa manera podem fer que una zona a mitja pista sigui agressiva i provoqui errors.

Als Campionats d´Espanya podem trobar molts exemples de defenses zonals: alguns compleixen les normes que, des del meu punt de vista, són adequades a les categories inferiors i d'altres que no; de la mateixa manera podreu veure defenses individuals igual de perjudicials a la formació que una zona. És cert que el jugador tendeix a estar tancat perquè li exigeix menys esforç, però si les correccions dels formadors van encaminades a eradicar aquest error i no a reforçar-lo perquè l'altre equip no fica cistella estarem fent una bona feina com a entrenadors de formació. Regalar trets tant a zona, com en individual a Infantil i Cadet, dóna un bon resultat a nivell competitiu, ja que els percentatges de tir en aquestes edats són molt baixos. Els percentatges del darrer Campionat d'Espanya de SSAA no superen el 35% en cap dels casos i la majoria ronden entre el 12 i el 25, el millor equip tirant de tres a infantil femení va tenir un 28%, infantil masculí un 30%, cadet femení 32% i cadet masculí 34%. Amb aquests percentatges és molt rendible ser conservador a les defenses, l'equip contrari no anota el que dóna temptejos baixos i partits menys vistosos on el talent dels jugadors surt menys a la llum. Des del meu punt de vista, és tot un encert algunes normes que s'estan incloent, com ara que l'àrbitre no hagi de tocar la pilota. Això dóna molt més ritme al partit i s'aconsegueix que es jugui més a camp obert veient menys situacions de 5c5 posicional. Més endavant comentarem alguns canvis al reglament que afavoreixen aquest tipus de joc i que eviten que ens trobem amb defenses passives i tancades. Aquí us deixo un vídeo perquè vegeu aquest tipus de defenses al campionat de gener 2017 disputat a Huelva.

Fins ara us he comentat el que considero que està malament en etapes de formació, però aquest tema de les zones sempre porta cua i cada vegada tinc més clar que se'ns en va l'olla quan ens hi posem a parlar. A les línies que vénen a continuació intentaré posar-me a favor de les defenses d'espais, estic cansat d'escoltar i llegir que defensar a zona està malament sí o sí sense entrar en més detall.

Tots coneixem la NBA, una competició que des del meu punt de vista és la millor del món i no estic parlant només de bàsquet. En aquesta lliga molts dels jugadors que la disputen vénen de la lliga universitària, a principi de la temporada 2016/2017, 360 dels 449 jugadors (80.1%) que estaven als roster de la NBA van sortir de la NCAAEls seguidors del bàsquet col·legial deuen saber que hi ha equips que defensen en zona durant els 40 minuts i ningú es planteja si és adequat o no. L'exemple més clar és Syracuse que, des de l'arribada de J. Boeheim, ha participat en cinc `Final 4', guanyant el campionat nacional el 2013. Sota la mà d'aquest entrenador els Orange han tret molts jugadors professionals, actualment nou juguen a la millor lliga del planeta (sent el més conegut Carmel Anthony). Si al bressol de la NBA veiem aquest tipus de plantejaments, hauríem de plantejar-nos la raó per la qual ningú ataca aquests entrenadors de manera oberta en fer aquest tipus de defenses, tot i saber que alguns dels seus jugadors potser no tornin a defensar a zona mai més a la seva carrera (regla dels 3 segons defensius a NBA). Allà consideren que és important saber defensar i atacar tota mena de defenses perquè saben que, quan els equips USA surten a competir en tornejos FIBA, es poden trobar defenses de tota mena i per això es considera essencial dominar tota mena de defenses. Podeu pensar que aquest paràgraf està fora de lloc ja que la NCAA la disputen jugadors en edat universitària i se surt de les categories de formació pròpiament dites (Mini fins a Junior), però fa uns mesos es va poder veure a les xarxes socials com un directiu d'un club ACB recriminava que en un partit entre dues filials a la lliga EBA que un dels equips havia defensat a zona tot el partit i això no era formatiu.

Els comentaris no es van fer esperar i evidentment es va veure com alguns opinaven que això no era formatiu. Estem parlant de Lliga EBA, si en aquesta lliga no es pot defensar a zona perquè no és formativa, quan ho fem? A ACB?. L'entrenador d'ACB del club permetria jugar o entrenar un jugador de la seva filial que no sabés defensar a la zona? Crec que hi ha vegades que se'ns va de les mans i no vull ser jo un defensor del diable, però en aquest cas com a entrenador/aficionat de bàsquet no concebo que a certes edats no es pugui defensar el que cadascú vulgui per treure el més gran rendiment esportiu als jugadors. La zona pot ser tan formativa com la individual si es fa quan cal fer, de la mateixa manera que la individual pot ser contrària a la formació si es fa malament.

Per acabar volia comentar algunes solucions per enfrontar-nos a aquest tipus de defenses en categories de formació. La primera, de Santiago (@VITASLAVIN), entrenador amic meu que diu “si a mi em defensen a zona 40 minuts, jo pressiono els 40 minuts”; en aquesta afirmació ve una cosa que ja he comentat en aquestes línies i és obligar que el partit es jugui a tot camp, així evitaràs que l'altre equip es posi en zona. La segona és tenir clar que algunes normes ens serveixen igual per atacar individualment que zona (treball d'inversions, ocupació de pal baix, jugar amb tres al costat pilota, etc…), dins del nostre joc per conceptes hem d'incloure aquestes idees perquè, a l'hora d'enfrontar-nos a defenses d'espais, ens costi menys resoldre els problemes. La tercera és incloure sistemes. Partides, o com vulgueu anomenar-los, que ens ajudin a jugar contra les zones; al meu entendre, aquesta ha de ser la darrera opció.

Des del reglament també s'estan incloent normes per evitar les zones en edats primerenques de la formació. Als campionats d'Espanya de MiniBasket podem trobar els 3 segons defensius, una norma NBA que obliga a deixar alliberada la zona tenint més espai per poder jugar a prop del cèrcol o finalitzar. En un torneig a França al que he tingut la sort d'anar diverses vegades hi ha una norma una mica més radical: si un tècnic que està veient el partit des de la grada o taula d'oficials veu que defenses a zona et donen un avís, en el cas de mantenir-se aquesta defensa i no es vegi intenció de canviar-la, finalitzen el partit donant per perdedor a l'equip que fa servir la zona. Una altra opció que dóna ritme al partit i fa més complicat fer defenses d'espais és la norma en què els àrbitres no toquen la pilota en camp defensiu, és a dir, si es cometen passos o pèrdua els jugadors poden treure sense necessitat que els col·legiats toquin la pilota. La podem veure als Campionats d'Espanya Infantils i recentment a la MiniCopa, això dóna més velocitat al partit i donant als jugadors més oportunitats d'anotar.

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.