Psicologia i bàsquet: com es pot gestionar l'error en un partit?

Article publicat el 16 de febrer de 2024

Article de Borja Revert publicat el gener de 2023 a la pàgina web Solobasket.com 

Aquest és l'article íntegre: 

Tothom ens exigeix que no ens equivoquem, i nosaltres som els primers que no ens volem equivocar. Per a nosaltres, el més important és la gestió de l'error. Superar les nostres pors i els nostres errors per poder encertar en la següent jugada, perquè a mig d'una pista el caparró pot ser molt traïdor". Aquestes paraules les podria haver signat qualsevol jugador o entrenador de qualsevol equip professional de bàsquet. Per entendre la importància de la psicologia esportiva en general i de la gestió en particular, cal acudir a Yasmina Alcaraz, autora de les afirmacions que encapçalen aquest article. L'àrbitre -que és a l'ACB i FIBA- és una actriu més de tot l'elenc de personatges que formen part del joc. I cap escapa a la pressió que suposa poder equivocar-se, poder fallar, poder encadenar més d'un error seguit. Però com es pot gestionar l'error? Com donar una resposta efectiva al cervell perquè no depenguem de les vegades que fallem? Per intentar contestar aquestes preguntes i per a l'elaboració d'aquest article, hem pogut comptar amb l'ajuda d'Arnau Torelló, psicòleg esportiu a les categories de formació del Joventut de Badalona i a Elite Sports Academy. 

Les estadístiques, un concepte que no mostra tota la realitat 

Actualment, la salut mental és un tema a l'ordre del dia. Sense anar més lluny, fa un temps John Lucas II –exjugador de la NBA– va afirmar que al voltant del 40% dels jugadors de la NBA pateix problemes mentals. I és que no és fàcil bregar amb la pressió ni amb la regulació de les emocions dins i fora de la pista. "Com a psicòleg esportiu, el que més treballo és l'acceptació i la gestió de l'error. Els highlights estan molt bé, però enganyen molt perquè només mostren una part de la realitat. Si t'hi fixes, els jugadors i les jugadores fallen moltes vegades, i molt poques vegades els canvia la cara. Això passa perquè, en part, han acceptat que errar forma part del joc", apunta Arnau. Els números i les estadístiques criden poderosament l'atenció a l'espectador, i suposen un altre element de pressió una mica més soterrat. Si Doncic, Embiid, Antetokounmpo o Tatum fan 40 punts, òbviament la gent se sorprèn; si Howard, Tavares, Sika Kone, Steward o Tanaya Atkinson fan una exhibició en punts, rebots i assistències, se'ls reconeix i la seva popularitat creix. El resultat de tot això és que els jugadors no professionals, independentment de l'edat, del sexe o de l'experiència, volen evitar l'error sigui com sigui. Perquè molts volen ser el noi ros que exhibeix la seva qualitat a la NBA o el portent físic que domina les zones de la Lliga Femenina Endesa. 

_{Fotografia: La Sexta}

És molt important acceptar que a la pista puc fallar, que puc ser vulnerable, que ho puc fer bé tot i que hagi fallat el llançament. També he de tenir en compte que el rival ha treballat per obtenir el seu objectiu. Per això, hem de parlar de la cultura de l'acceptació com a imprescindible per millorar en aquest aspecte", assegura el psicòleg esportiu. En aquest entramat de sensacions i emocions que es viuen en una trobada, hi ha elements que prenen una rellevància especial, com ara les expectatives. Si la intenció és anotar molts punts amb una sèrie impecable al tir, estarem davant d'una situació en què les expectatives no s'ajustaran a la realitat. Segons l'especialista de la Penya, una estratègia que es pot emprar és la del camp base: “Es pot reorientar un jugador dins del mateix partit generant confiança. Una bona manera de fer-ho és proposant-li objectius concrets de realització que pugui complir en els propers tres o cinc minuts, com tancar els rebots o ser més agressiu cap al cèrcol en comptes de demanar-li que capturi 5 rebots més o anoti més punts 

"En aquest sentit, la confiança és fonamental. Si un jugador falla el primer i el segon llançament, és molt probable que el tercer, encara que tingui un tir alliberat, s'ho pensi i no ho llanci. "Això passa perquè, al nostre país, l'error no està gens acceptat. En aquest sentit, alguns entrenadors no ajuden, perquè demanen als seus pupils que ho intentin, però quan ho fan i fallen, castiguen l'error o fan escarafalls"

L'error no és un fracàs 

Les comparacions són odioses i, encara que afectin de manera negativa l'esdevenir d'un jugador o el propi progrés, alguns aficionats i alguns mitjans de comunicació no dubten a fer-ho. "Un dels objectius poc realistes que fixen alguns jugadors és el de ficar els mateixos punts que el seu company, que potser en porta 15 a la primera meitat", sentencia Arnau. Per tant, en el transcurs del xoc -i després, és clar- cal evitar aquest tipus de comparacions, ja que cada membre de l'equip té unes funcions i habilitats específiques. En aquest sentit, la confiança és fonamental. Si un jugador falla el primer i el segon llançament, és molt probable que el tercer, encara que tingui un tir alliberat, s'ho pensi i no ho llanci. "Això passa perquè, al nostre país, l'error no està gens acceptat. En aquest sentit, alguns entrenadors no ajuden, perquè demanen als seus pupils que ho intentin, però quan ho fan i fallen, castiguen l'error o fan escarafalls", comenta el psicòleg. Així doncs, els entrenadors i entrenadores han d'adoptar -molts ja ho fan- una posició conseqüent: si els demanes alguna cosa i ho intenten, no cal penalitzar el jugador o la jugadora. 

Finalment, una cosa que cal destacar també és el focus d'atenció. Quan es cometen alguns errors de manera consecutiva, el jugador ha de posar aquest focus fora de les fallades. "Cal canviar aquesta paràlisi que pateix el jugador per estar analitzant l'error que acaba de cometre. Cal buscar que el jugador se centri en la següent acció el més ràpid possible; aquest concepte es coneix com a next play speed. És a dir: aquest bloqueig pot fer que es cometin alguns errors, i això pot portar a generar estrès.En aquest sentit, una altra de les estratègies que es poden dur a terme en aquests casos és omplir aquest buit del focus atencional amb una cosa factible a curt termini. Això està estretament relacionat amb els objectius de realització", assevera Arnau Torelló. 

I és que a la gestió de l'error, tot està connectat. Igual que la ment, que està connectada amb moltes de les coses que succeeixen en una pista de bàsquet. En resum, no és fàcil el camí cap a la millora en aquests aspectes de la psicologia quan hi ha tantes variables i tants factors que entren en joc. Sigui com sigui, cal que a poc a poc els clubs vagin incorporant, amb ajuda de les federacions, figures d'especialistes que ajudin el jugador o la jugadora. Perquè, tal com molts clubs compten amb un fisioterapeuta o un segon entrenador, també haurien de tenir un psicòleg esportiu.