Article publicat el 2 de desembre de 2021

Article publicat per l'entrenador Lluis Riera a la seva pàgina web Basketanalisis.com, publicat al novembre del 2019

Va ser sobre el 2000 que vaig sentir aquesta frase de Joan Carles Pie, excel·lent entrenador i una persona molt propera a tothom que vam aprendre d’ell. Joan Carles va morir a principis de novembre d’aquest any i per aquest motiu dedico aquest article. No he pogut trobar les notes d’aquesta xerrada (encara que sé que les conservo) però construirem l’article sobre la base del meu propi coneixement. 

Aquesta va ser la primera vegada que vaig sentir un terme matemàtic en una xerrada de bàsquet. En aquells dies, estava estudiant matemàtiques a la Universitat i mai havia se m’havia passat pel cap barrejar dues de les meves grans dedicatòries: matemàtiques i bàsquet. Durant dies vaig donar-hi voltes sobre com trobar una frase que expliques millor el propòsit i no vaig trobar resposta: era la millor manera de concretar l’objectiu del joc. Em va fer donar-hi moltes voltes, en realitat. Un, perquè això superava el meu coneixement i la meva lògica de bàsquet fins llavors. I dos, perquè va donar un objectiu específic a l’atac o la defensa de l’equip. Si bé la consecució de l’atac és anotar que no es pot basar el joc en el fet d’anotar o no, perquè això depèn, en part, de encert, aspecte incontrolable.

I així va ser és com aquesta frase, que després he tornat a sentir infinites vegades especialment per haver estat en el staff de Salva Maldonado, s’ha tornat central a la meva comprensió del bàsquet. Posteriorment, amb les meves vivències, he estat fonamentant aquesta frase, especialment donant un significat experiencial (i també numèric) al quins son els tirs d’alt percentatge, que estic convençut que Joan Carles va significar. És per això que ara sempre l’utilitzo en la primera classe de tots els meus cursos de la Federació Catalana de Bàsquet i la majoria de les meves xerrades. 

Amb les dades que tenim avui podem classificar quins són els trets d’alt percentatge. En primer lloc anem a establir una magnitud unificada per a tot tipus de tirs uniformant el percentatge del tir de 2 punts i el tir de 3 punts, ja que lògicament no és el mateix 40% en tirs de 2 punts com en el tir de 3 punts.

És per això que es crea el percentatge de tir efectiu (% eFG). Aquesta magnitud ajusta el percentatge de tir de 3 punts com si s’hagués pres com un tir de 2 punts. És a dir, quin percentatge equivaldria al tir 2 punts per a que sigui el mateix que el valor numèric que el tir de 3 punts. És per això que el percentatge de tir de 3 punts ha de ser multiplicat per 1,5 ja que 2 * 1,5 x 3 i per tant % T3 * 1,5  = % T2. La fórmula pondera el triple amb el punt addicional que proporciona. La fórmula és la següent:

Per tant, a partir d’aquesta uniformitat anem a buscar i justificar quins són els tirs d’alt percentatge que qualsevol equip hauria de buscar. 

El gràfic següent és la taula de rodatge del campió de l’Eurolliga de la temporada passada, el CSKA, sumant tots els seus partits, però el que realment ens preocupa són els valors en gris, que són els percentatges de la mitjana de l’Eurolliga.

Com podem veure, els percentatges en el mateix rang tendeixen a coincidir quan hi ha molts trets. És a dir, al final no importa el costat de tir perquè gairebé els percentatges són els mateixos. Un exemple son els tirs de 3 punts on els percentatges de les cantonades coincideixen en el total de la Lliga: 37,1% 

Podem fer aquesta taula resum des del gràfic anterior, ja afegint el valor equivalent al percentatge de tir efectiu en el tir de 3 punts.

Realment podem afirmar que els tirs sota la cistella són els que realment tenen el percentatge més alt (% eFG = 57%) per després seguir-lis el tirs des de les cantonades (% eFG = 55,7%). Els triples de les ales els segueixen de prop i els triples del centre una mica més lluny. Analitzarem cada un d’aquests tirs. 

Les entrades o tirs a prop del cèrcol són els que tenen el millor percentatge, lògicament. Però, d’on provenen aquests llançaments? Poden venir de dos tipus d’accions: ja sigui sobre el bot o en acció sense la pilota. Mirant el propi CSKA (en aquest cas, Synergy no ens ofereix el global de la quan es filtra) dibuixarem algunes conclusions.

Les conclusions són clares en la interpretació del tir per sota del cèrcol. El joc ràpid entenent aquest com CONTRAATAC i TIR IMMEDIAT TRAS REBOT OFENSIU és de l’alt percentatge, especialment el primer (al voltant del 65-70%). Però llavors en l’atac posicional hi ha un clar avantatge del joc SENSE pilota sobre el joc AMB pilota. El percentatge sota cistella és molt més gran en el joc sense la pilota en accions com ara ROLS, BLOQUEJOS I TALLS amb un percentatge promig del 60-65%. Per últim, en el joc amb la pilota com P&R, POSTE BAIX o 1X1 el percentatge disminueix al voltant del 40-45%, el que significa que són situacions de baix percentatge. Es per això els equips han de treballar aquestes situacions sense pilota per obtenir finalitzacions d’alt percentatge sota cistella.

Ara analitzem els tirs de 3 punts. La primera conclusió és que els tirs de les cantonades són més favorables que la resta, no tant per la distància (més curta), sinó per la forma en què es produeixen aquests tirs, la majoria amb els dos peus a terra en una situació de passada fora o extra pass i amb l’ajuda més llarga que en les ales. En la següent taula que es mostra que en el cas de la CSKA ha estat així a la cantonada esquerra, ja que en la seva majoria s’han aconseguir més tirs no puntejats (el 75,9% de l’ús total de tirs d’aquesta cantonada son sense puntejar). Aquest quadre ens dóna més informació. Lògicament, els tirs no contestats (per sobre del 40%) són de major encert que els tirs puntejats (per sota del 40%). En conclusió, d’alt percentatge són els triples oberts amb els dos peus a terra, majoritàriament obtinguts de les cantonades.

Finalment, ens centrarem en l’ús de tirs de baix percentatge, com ara la parada i tir (pull-up). La següent carta de tir reflecteix el percentatge de la parada i el tir al CSKA a l’Eurolliga de la temporada anterior:

Una afirmació és clara i és que, si hem d’utilitzar la parada i el tir millor fer-ho en la línia de 3 punts ja que al final, el tir sobre el bot és molt més eficaç si es llença darrera 6,75. Per exemple, en el lateral, el 37,1% de tir de 3 punts equival a un 55,65% cosa que no s’aconsegueix en cap zona intermèdia. El centre és una excepció puntual de l’afirmació (en aquest exemple amb CSKA, que no és el cas amb altres equips): el 31% al triple és un percentatge efectiu del 46,5%, que si s’aconsegueix en rang mitjà. Però, al final podem afirmar que en el cas de necessitar una parada i tir millor fer-ho 3 punts.

Els tirs de baix percentatge s’haurien d’utilitzar en dues situacions: o quan tenim un jugador excel·lent en aquest aspecte (per exemple, un jugador excels en el pal baix, molt per sobre la mitjana) o, quan no hi ha ,més remei en els últims segons de possessió (millor tirar que perdre la pilota).

En el cas de parada i tir, el percentatge mai arriba l’efectivitat de l’entrada sota el cèrcol o el tir de 3 punts. Solament 5 jugadors van anotar la parada i tir per sobre el 50% en l’Eurolliga (amb un mínim d’una acció per partit i 10 partits jugats a la Lliga):

Llavors, podem considera millor tirar 3 punts al 33% que usar una parada i tir amb la resta dels jugadors de l’Eurolliga. En el cas del “tir floater” (bombes) succeeix el mateix. Només 4 jugadors (amb un mínim d’una acció per partit) superen el 50%:

En el cas del joc interior en el post baix és diferent, perquè si és cert que els tirs de mig rang en el post baix són en general per sota del 50%, però és possible arribar sota cistella quan es juga i, per tant, la mitjana puja considerablement. Hi ha fins a 34 jugadors en l’Eurolliga que el percentatge està per sobre del 50% en el pal baix. Només alguns exemples amb més de 15 tirs en la temporada:

Arribem al final de l’article amb la intenció d’haver ajudat a aclarir per què “l’objectiu del bàsquet és trobar tirs d’alt percentatge” i quins són aquests tipus de tirs que justificant-ho amb algunes dades de l’Eurolliga. Hi ha moltes preguntes que queden al tinter, ja que això només ha estat una aproximació i la més important, al meu entendre, està relacionada al ritme de joc. Mentre que en aquest article hem respost a la pregunta: què són els tirs d’alt percentatge?, ara seria el moment de respondre: quan són els tirs d’alt percentatge? I la meva hipòtesi és que a mesura que la possessió avança els tirs perden efectivitat. Així que és millor aprofitar tirs d’alt percentatge quan arriben perquè més tard mai se sap si seran capaços d’arribar de nou. Però aquest serà el tema d’un altre article…

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.