Article publicat el 27 de febrer de 2022

Article de l'exjugadora professional i psicòloga esportiva Mar Rovira publicada a la seva pàgina web a l'octubre de 2017. 

Ens vénen bombardejant en els darrers anys amb idees com que SOM ELS ÚNICS RESPONSABLES del nostre èxit i que amb bona ACTITUD tot se soluciona. I són molts dels meus col·legues de professió els que ajuden a estendre aquesta manera de veure la vida.

Em sembla molt arriscat obviar el nostre entorn, on hem nascut, quan, quins processos innovadors s'estaven creant, com estava la riquesa repartida, quines polítiques es van establir en aquell moment… en definitiva, l'ENTORN

El sociòleg Robert Merton va ser el primer a parlar de l'efecte Mateu, en referència al següent verset: 

«Perquè a qui té, li serà donat, i en tindrà més; i al qui no té, encara el que té li serà tret». (Mateu 25:29).

Tots hem experimentat o vist en els altres allò que els sociòlegs anomenen l'avantatge acumulatiu: aquesta sèrie d'OPORTUNITATS especials que alguns reben i altres no, i que no han provocat ells, que ajuda que uns puguin encarar el camí de l'èxit i altres ho tinguin molt més difícil, tot i ser igual de talentosos. 

Un avantatge acumulatiu molt interessant al món de l'esport de formació és l'edat relativa. El psicòleg canadenc Roger Barnsley va ser el primer a fixar-se en aquest fenomen. I us dic que el seu efecte és dels més clars que he vist en psicologia. 

Barnsley va comprovar que a qualsevol equip de l'elit d'hoquei del seu país, el 40% dels jugadors havia nascut entre gener i març, el 30% entre abril i juny, el 20% entre juliol i setembre i el 10% entre octubre i desembre.

Això passava perquè l'edat de tall per ubicar els jugadors a les diferents categories és l'1 de gener, com a la majoria d'esports. A més, als 9 anys hi ha un programa nacional que selecciona «els millors» per entrenar-los per a l'equip nacional. Si aconsegueixes entrar en aquest grup selecte, aquest avantatge aleatori inicial (haver nascut els primers mesos de l'any) esdevindrà un avantatge acumulatiu. Ara només cal aprofitar-la. El problema d'aquesta manera de funcionar és que en fer la selecció tan aviat, confons maduresa amb capacitat i pot ser que estiguis deixant enrere el 50% dels xavals. 

Però vegem què passa en un entorn més proper. Si analitzem les dades de les dates de naixement de jugadors catalans que juguen a l'elit actualment, sobre una mostra de 77 jugadors , el 40% va néixer entre gener i març, el 20% entre abril i juny, el 22% entre el juliol i el setembre i el 16% entre l'octubre i el desembre. Espectacular! Per pensar, no?

Cortesia Federació Catalana Basquetbol.

Quins factors cal donar perquè l'edat relativa sigui tan determinant? Barnsley en delimita tres: 

  • selecció: que es decideixi a poca edat qui és bo i qui no.
  • classificació: classificar en funció de la maduresa i no de la capacitat.
  • experiència diferenciada: els bons jugadors obtenen millor qualitat i més quantitat d'entrenament.

Podríem fer alguna cosa nosaltres per suavitzar aquest efecte? 

  • reconèixer que l’edat relativa influeix.
  • estudiar els estadis maduratius dels nens i adolescents i ser curosos a l'hora de distingir entre maduració i capacitat.
  • orientar les correccions a premiar les capacitats per sobre dels avantatges evolutius (força, rapidesa, altura…).
  • fins als 14 anys es podrien crear dos grups de competició per a cada edat. Els nascuts de gener a juny competeixen en un grup i els de juliol a desembre en un altre. Això a nivell federatiu requereix un cert esforç d'organització, però es pot plantejar.

L'objectiu seria que els nens i nenes en estadis inicials poguessin experimentar l'assoliment en comptes de la frustració continuada independentment del seu mes de naixement. Val la pena fer un esforç i pensar-hi perquè les dades allà on les busquem ens mostren aquesta tendència. No ens deixem ningú pel camí!

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.