Article publicat el 12 d'agost de 2022

Article de Javier Hernández, psicòleg i jugador de bàsquet a la pàgina web zona de bàsquet a l'octubre del 2018.

Els que vivim el món de l'esport sabem de sobres que les primeres setmanes de temporada són les més complicades a nivell físic i mental. Moltes hores d´entrenament, gimnàs, patiment i poc descans. Si aprofundim una mica, és una etapa on passen moltes més coses, algunes reflectides en certs moments de tot un any esportiu. Ocasions perfectes per reforçar o destruir. En qualsevol cas hi ha molt d'aprenentatge que cal aprofitar. 

En psicologia, considerem el LLENGUATGE CORPORAL com un dels millors reflexos de l'actitud, motivacions i necessitats d'una persona. No sol enganyar. El que és bo (o el que és dolent, segons es miri) de l'ESPORT és que encara deixa menys lloc al dubte que en altres situacions quotidianes de la vida. Treu el pitjor i el millor de tu, separades aquestes dues versions per una línia molt prima. Aquí és on apareixen els DETALLS, sempre decantant la balança, sobretot si aquests es converteixen en HÀBITS. Gestos, accions 'invisibles', presa de decisions, reaccions. Hi ha milers de moments que es veuen repetits una vegada i una altra durant un partit o entrenament. Tot això ets TU i diu més de tu que si fiques una safata o falles un triple, ja que encara que de vegades se'ns oblidi, els jugadors també som persones.

QUÈ VOLS SER? 

Els moments de patiment màxim, afrontats com un equip (pretemporades, setmanes llargues d'entrenament, males ratxes, cansament…) es converteixen en ocasions perfectes per reflectir que vols TRANSMETRE, MILLORAR, TRANSFORMAR, MARCAR i un llarg etcètera, tant en tu com en tu un teu equip durant tota una temporada. Ja que això val per a jugadors, entrenadors, preparadors físics, psicòlegs i tota la gent que estigui implicada en la gestió de grups.

Com sempre, apareixen les balances. 

  • Què vols que els teus jugadors facin tàcticament?
  • Què vols millorar durant l'any?
  • Quins objectius intentarem complir a nivell físic?

Fotografia: Diario de Ibiza

Exemples importantíssims, sens dubte però igual d'important són aquests altres: 

  • Què vols REFLECTIR quan el teu equip jugui?
  • Què buscaràs TRANSMETRE quan saltis a la pista?
  • Què estic disposat a fer diàriament per acostar-me al meu OBJECTIU?

"Els que vivim el món de l'esport sabem de sobres que les primeres setmanes de temporada són les més complicades a nivell físic i mental. Moltes hores d´entrenament, gimnàs, patiment i poc descans. Si aprofundim una mica, és una etapa on passen moltes més coses, algunes reflectides en certs moments de tot un any esportiu. Ocasions perfectes per reforçar o destruir" 

Tot això forma part de les SENYES D'IDENTITAT i aquestes es componen d'HÀBITS, que es veuen forjats, sobretot, en les situacions més dures, perquè quan després les coses vagin, o no, de cara, sortiran sols. Aquest poder ' invisible ' que surt a la llum cada dissabte en una pista, també es treballa. Entrar al rebot ofensiu encara que estiguis rebentat, córrer el contraatac sabent que potser no te la passen, estar sempre ben col·locat per llençar… Aquests són alguns dels hàbits que ajuden que la teva ment no hagi de dir-li al teu cos ' sent, que et toca córrer ”. Restes sensació desforç i ganes en capacitat per centrar-te en altres coses. Facilites la teva feina. 

Setembre i Octubre són mesos ' complicats ': tornada a la feina, pretemporades, primers partits de lliga, organització de projectes, formacions… En definitiva, cansament físic i, sobretot, mental. Per molt que injustament encasellem els hàbits com a amics de la ' dolenta ' rutina, són els nostres millors aliats en aquestes situacions. Treuen el millor de tu i elimines esforç cognitiu. Per això, quant abans s'apliquin, menys costarà posar-se després ' perquè toqui '.

ACORDAR-SE DEL QUE ENS MOU TAMBÉ ÉS UN HÀBIT 

enir ben fixat el nostre ABC, les nostres bases, allò que ens mou, allò que ens dóna motius, facilita recordar-ho quan entrin els dubtes. Això també és hàbit. Si perdem l'oportunitat d'absorbir-lo al començament de la temporada, després serà molt més difícil. Tot això aplana i deixa la nostra LÍNIA DE CREIXEMENT marcada, assentant la consciència que som partícips d'un camí molt llarg, amb metes, és clar, però on la major part de l'esforç, del patiment, de les hores i per tant, de l'aprenentatge , vindran aquí. La resta és un regal. 

El PROBLEMA? Que com a bona societat resultadista, restem importància al que no s'anota en paper i donem més de la que té a la que després apareix en estadístiques i cròniques. És comprensible, al final ningú et fitxa per ser bona persona, però cadascú hauria de tenir clar quins valors el representen i per on està disposat a passar, cosa que avui dia brilla per la seva absència. Habituar-se al que volem ser i almenys dormirem tranquils.


Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.