Article publicat el 12 de maig de 2022

Article del Psicòleg Raimundo de las Heras, publicat a la pàgina web entrenaconalexperez.com, al març de 2016

Avui us porto una entrada d'un excel·lent company: Raimundo de las Heras, psicòleg que des de fa uns anys m'ajuda a créixer a la branca de la psicologia esportiva.

“Un competeix com a entrena”. És una de les frases més utilitzades a l'esport per explicar que el fet de competir bé, és conseqüència d'entrenar bé. És a dir, si tu entrenes a un nivell molt alt, competiràs a un nivell molt alt. Però la pregunta és: Sempre és així?

Per tota la gent que està vinculada al món de l'esport, són coneguts els esportistes que semblen dues persones diferents quan s'entrenen i en competir. Aquest fet se sol accentuar encara més en competicions importants o en situacions decisives. 

És clar que entrenar bé és fonamental per millorar la confiança o l'aprenentatge de noves habilitats entre altres aspectes, però per rendir en competició no sempre n'hi ha prou.

Doncs què és important a nivell psicològic a banda d'entrenar-se bé? 

Hi ha un gran nombre de factors que poden influir en aquesta inestabilitat de rendiment.

Al meu entendre, un dels més importants apareix abans de començar l'entrenament o la competició: 

Parlem d'objectius, ja que aquests determinen de què estarà pendent l'esportista, és a dir, on focalitzarà la seva atenció.

Fotografia: roams.es

Per exemple, si un esportista va a l'entrenament amb l'objectiu d'aprendre o gaudir, estarà pendent dels aspectes que vagin en aquesta línia, per exemple, fixar-se en la seva tècnica, passar-s'ho bé, arriscar-se, etc. Alhora, el fet d'estar pendent d'aquests aspectes fa que no estigui tan pendent de l'error o del resultat, motiu pel qual serà més fàcil sobreposar-s'hi. 

Moltes vegades l'esportista no té clar en què es concentra, de què està pendent o què li dona més importància quan les coses li surten bé. Tenir-ne consciència és fonamental per intentar tenir un rendiment estable.

D'altra banda, de vegades, en arribar a la competició es canvien els objectius, conscientment o inconscientment, i per tant també la concentració. 

Normalment, pel fet que el més valorat d'una competició són els resultats, l'esportista sol incloure en els seus objectius habituals aspectes com ara guanyar o demostrar. En altres paraules, està pendent de més estímuls que en els entrenaments, cosa que suposa una gran dificultat, la seva concentració està massa repartida i això dificulta rendir igual que quan tenia la concentració en menys estímuls.

També cal tenir en compte que en competició apareixen una sèrie d'elements diferents a l'entrenament que fan que sigui més difícil rendir: La presència de públic, la importància del resultat, la seva repercussió, etc … són elements que poden generar a l'esportista sensacions, pensaments o distraccions diferents de l'entrenament. 

Saber gestionar aquests elements tant abans com durant i després de la competició, a més de tenir clar cap a on focalitzar l'atenció, són dues peces clau per poder tenir un rendiment estable. 

En aquest aspecte, el paper de l'entorn de l'esportista, tant a nivell esportiu (entrenador, preparador físic, psicòleg de l'esport, fisioterapeuta, etc.) com a nivell personal (familiars, amics, etc.), és fonamental. Aquests poden ajudar l'esportista a centrar-se en allò que li fa millor, així com millorar la seva habilitat per gestionar les seves emocions.

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.