Balanç Defensiu en formació

Article publicat el 15 de novembre de 2022

Article de l'entrenadora Ana Mónica Rodríguez per a la revista de la Federació de Bàsquet de Melilla, el maig del 2020.

La meva trajectòria com a entrenadora ha transcorregut íntegrament al bàsquet formatiu. He pogut recórrer totes les etapes des de l'edat més primerenca i amb el pas d'aquests anys, m'he pogut elaborar una idea personal, més o menys encertada però personal, sobre allò que s'ha de treballar amb els joves jugadors. 

D'aquesta manera, he arribat a la conclusió que hi ha un aspecte d'aquest esport al qual s'hauria de dedicar més temps als nostres entrenaments ja que ocupa, proporcionalment, una part importantíssima d'una trobada de bàsquet i el seu treball podria aportar molts beneficis a un equip. Em refereixo, al balanç defensiu.

Aquest es pot definir com les actuacions plantejades després de la pèrdua de la possessió de la pilota per impedir el contraatac. Aquesta pèrdua pot venir després d'una acció involuntària (robatori o infracció reglamentària) o una acció voluntària, com és un llançament a cistella no convertit sense haver pogut recuperar el rebot ofensiu. 

Aquesta definició posa de manifest una cosa que sovint crec que es passa per alt en categories formatives: la gran importància que té el rebot ofensiu i, per tant, la necessitat que tenim d'estructurar-lo i entrenar-lo. Un encert més gran en aquesta faceta, ens donarà més nombre de segones opcions, més possessions que l'altre equip i, per tant, tindrem més possibilitats de guanyar el partit.

Amb un bon balanç defensiu aconseguirem: 

  • Impedir la sortida ràpida de contraatac de l'equip rival després de la pèrdua del rebot ofensiu.
  • Evitar superioritats en transició.
  • Tancar el cèrcol perquè no entrin a la nostra zona.

La manera de plantejar el rebot i estructurar el balanç és molt personal. De la manera que a mi m'agrada plantejar-ho i, salvant casos excepcionals, al rebot ofensiu hauran d'anar tres jugadors SEMPRE, els dos interiors i l'exterior del costat contrari al tir, mentre que els altres dos corren a mig camp en espera de seguir amb la jugada en atac, si s'aconsegueix el rebot o començar el replegament defensiu, si es perd.

Si no s'aconsegueix capturar la pilota, els jugadors més endarrerits formaran tàndem estant, el més avançat d'ells, al mig camp i l'altre, no més endarrerit del tir lliure. Els que van anar a carregar el rebot, hauran de fer la lectura de les opcions segons on caigui la pilota i quina sigui la seva posició. Mai aniran tots tres a buscar-lo, però sí que es podrà plantejar l'opció d'un 2 contra 1 per aturar la primera passada de contraatac. L'objectiu no és tant robar la pilota com impedir les superioritats i aturar-ne la transició perquè ens doni temps a muntar la defensa.

Quan ens superin amb la primera passada, el jugador o jugadors que van anar a parar-ho i el que no, hauran de córrer per carril central o costat feble fins arribar a la seva zona i protegir el cèrcol. Dels que van arribar abans a defensa, el més enfonsat a la nostra zona, haurà de parlar i comunicar-se amb els seus companys ja que és el que té millor perspectiva i pot adonar-se de possibles desajustos en els aparellaments. L'altre, per part seva, intentarà endarrerir per tots els mitjans el contraatac fins que es pugui muntar la defensa cinc contra cinc. En aquestes transicions a la defensa, es fan molt importants les fintes defensives dels nostres jugadors per crear incertesa i generar dubtes als rivals podent retardar així l'atac i donar temps als companys perquè arribin a la nostra zona.

Aquest balanç defensiu s'ha de treballar des de categories inferiors (infantil en endavant). Per a les edats de minibàsquet no hi hauria tantes normes ni estaria tan estructurat, però sí que els hauríem de marcar unes pautes similars com: que en el moment del tir dos jugadors corrin al balanç i dels altres, un hagi d'estar davant de la pilota i els altres tancant espais desplaçant-se fins a la nostra zona amb la norma que la pilota no els depassi (hi haurà situacions en què es pugui plantejar un dos contra un per pressionar la pilota).

A la feina del balanç defensiu amb categories formatives, podem plantejar exercicis de superioritats 2c1, 3c2, 4c3 on els defensors realitzin fintes defensives contínues amb la precaució de no decantar-se cap enlloc, evitin safates o cistelles fàcils i en definitiva, intentin provocar la precipitació i la decisió a l'equip contrari.

Un exercici adequat per treballar aquestes situacions pot ser un “2c2 continu amb balanç defensiu”: aquest comença amb dos atacants i la premissa que qui faci un llançament a cistella o perdi la possessió, ha de tocar la paret de fons abans de córrer al balanç. D'aquesta manera, es produeix la inferioritat en defensa i obliga el company a intentar endarrerir l'atac amb fintes contínues i protegir el seu cèrcol fins a compensar defensa i atac. Aquest mateix exercici es pot fer introduint variants i augmentant el nombre de participants (3c3, 4c4 i 5c5). Altres exercicis que podríem utilitzar als nostres entrenaments per desenvolupar el balanç defensiu poden ser:

Exercici per treballar la ràpida transició d'atac a defensa després del tir. 

Situació molt senzilla de plantejar en què el nostre objectiu serà provocar una reacció ràpida en el jugador que llança a cistella, ja que després del tir ha de córrer a defensar, mirant la pilota, el jugador que està en camp contrari.

Exercici per potenciar la comunicació entre defensors. Es col·loca un jugador amb pilota per sobre de la línia de 3, un altre per sota del tir lliure de cara a ell, i dos jugadors a l'alçada del tir lliure, al lateral d'aquest. 

Aquests dos darrers seran els atacants. 

Jugador amb pilota passa al seu company que triarà quin dels dos atacants li dóna la pilota.

Els dos que actuaran com a defensors una vegada que facin les seves respectives passades, aniran a defensar el seu camp ràpidament. Jugador número 1 tindrà la difícil missió d'intentar retardar l'atac rival per donar temps al seu company de poder arribar a defensar el 2c2 utilitzant fintes defensives per crear dubtes. Alhora, aquest jugador serà l'encarregat de decidir, arribat el cas, a quin dels dos atacants va i comunicar-ho de manera clara al seu company.

Exercici per treballar les normes del balanç defensiu del meu equip. 

Un equip ataca davant un altre, l'entrenador o passador fa una passada i el jugador que està al davant ha d'anar a tocar línia de fons abans de defensar, de manera que es produeix una situació de superioritat durant uns segons.

Hem de tenir clar que, encara que el nostre equip estigui molt ben treballat tècnicament i l'hàgim dotat d'un repertori tàctic important, si no tenen voluntat de defensar, gana per la pilota, si no són solidaris amb les ajudes…no serem un bon equip defensivament.

Defensar és “voler”. I a tots els jugadors els hi agrada més atacar i anotar. Per això, es fa imprescindible en categories de formació, sobretot el factor motivacional de l'entrenador per conscienciar-los de la importància de canviar el rol d'atacant a defensor en dècimes de segon. No podem permetre que hi hagi jugadors passejant en balanç sense una funció clara.

Voldria acabar, amb una relació dels aspectes que em semblen més rellevants sobre el balanç defensiu i la forma d'entrenar-lo: 

  • Hem de ser curosos amb les seleccions de tir que fem en atac, ja que una mala elecció, amb els meus companys no preparats per al rebot, segurament desemboqui en un mal balanç defensiu. Això mateix ho podem aplicar a l'execució de les passades en atac. Una pèrdua no forçada és pràcticament una cistella segura. Segons va dir Aíto , “sempre es juga en defensa, encara que estiguem atacant”.
  • Cal conscienciar el nostre equip de la importància que té el rebot ofensiu i la necessitat que tenim que es faci amb voluntat ferma i en el moment adequat ( timing ).
  • Hem d'evitar inferioritats en defensa sigui com sigui. Per això la norma ha de ser clara: “cap jugador no pot quedar mai darrere de la pilota”.
  • Les fintes com a recurs defensiu per evitar cistelles ràpides i sembrar els dubtes al rival, són un aspecte importantíssim que, com a tal, hem d'entrenar amb els nostres joves.
  • La comunicació entre els jugadors de l'equip també cal entrenar-la. Si els acostumem a parlar-se en defensa i ho treballem des de les categories inferiors, tindrem una inversió a mitjà-llarg termini en bons defensors.
  • Com vaig dir a l'inici, en el plantejament del balanç defensiu hi pot haver diferents possibilitats. Per això és molt important conèixer les peculiaritats del meu equip, les seves característiques, per saber quins aspectes cal potenciar i quins haurem d'intentar compensar.
  • Hem de fer saber a cadascun dels nostres jugadors que són peces clau en la nostra defensa i que la tasca individual de tots, el compromís amb l'equip i la solidaritat amb el company, són decisives per sumar victòries. Per això, cadascú ha de tenir clar el seu rol al balanç defensiu i estar molt concentrat en el joc per reaccionar i prendre decisions ràpides i encertades.

Entrenadors com Pepu Hernández, Ivanovic o Aíto García Reneses, consideren que el balanç defensiu és una filosofia de joc i no una simple instrucció que tots vagin al rebot ofensiu i que tornin enrere. 

Personalment, crec que hem de concedir-li als nostres entrenaments, la dedicació, el temps i la importància que mereix aquesta faceta del bàsquet.


Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.