Article publicat el 24 d'abril de 2022

Article de l'entrenador Esteban Albert, actual Director de l'Àrea femenina de València Basket, a la pàgina web de la Federació Valenciana de Bàsquet.

Tot entrenador/a s'ha plantejat en algun moment des d'on parteix el joc del bàsquet, cap a on evoluciona, sobre què se sustenta i quin tipus de variables poden influir en el desenvolupament del joc dels meus jugadors/es.

Totes són preguntes, que avui dia, aborden la nostra ment, són preguntes que per més que aprofundim dependran de les situacions, contextos, grups de treball…en definitiva del dia a dia. 

Bé doncs, Esteban Albert, entrenador experimentat en equip de formació i d'alt rendiment i amb una àmplia experiència professional al món de l'esport, ens presenta aquest article. Un article que intenta abordar aquesta comprensió des d'on parteix el joc del bàsquet. Una de les accions que més comuns al nostre esport i que sembla que té gran importància en el desenvolupament del bàsquet, són les accions de 1×1. En tots els partits es donen infinitat de situacions de 1×1 diferents, tantes com la creativitat, la presa de decisió i els recursos tàctic-tècnics que tinguin els jugadors/es. 

D'aquesta manera, sol·licitem a Esteban Albert la seva col·laboració en l'elaboració d'un article que aborda l'acció de l'1×1 en accions globals com el 5×5. En aquest article Esteban intenta reflectir la importància de l'1×1 i com influeix en les situacions del joc col·lectiu, de manera que li atorga una importància com a base per al creixement del joc col·lectiu.

Des de la Federació de Bàsquet de la Comunitat Valenciana, agraïm la seva col·laboració i temps dedicat per donar forma a aquestes paraules que ens transmet. Paraules que molt segur, buscaran fer-nos reflexionar sobre el treball d’acció i com pot influir en el nostre joc. A continuació tens article a la web i al final del document el format PDF per si t'interessa tenir-lo guardat i aprofundir amb més detall en un futur. 

Amb el pas del temps una de les coses que més m'agrada entrenar i veure entrenar bàsquet és la varietat de mètodes, idees de joc, exercicis, etc. que els entrenadors són capaços de plantejar i desenvolupar amb diferents resultats. Cada plantejament està fet a partir d'una reflexió recolzada en la formació adquirida, la percepció de la realitat en què em trobo i també en els resultats d'experiències anteriors; aquesta reflexió és un procés continu on augmentar la meva formació, avaluar la meva realitat i tenir en compte l'experiència adquirida farà que mantingui o modifiqui el meu plantejament inicial. I aquest “procés de millora contínua” m'ajudarà a créixer com a entrenador-formador i em permetrà poder ajudar més i millor la formació dels meus jugadors.

Fotografia: jgbasket.com

Crec, sincerament, que la gran majoria d'entrenadors realitzen conscientment o inconscientment aquest procés i per això tots tenen una base on assenten els seus plantejaments i els seus mètodes. I, des del meu punt de vista, tothom és vàlid. 

Aquesta breu introducció, que sembla que no té gaire a veure amb el títol, em serveix per marcar les pretensions de l'article, que no són altres que les d'exposar una sèrie d'idees simples perquè cadascú hi reflexioni i puguin ajudar. en el seu procés de millora tant si li semblen interessants com si simplement fan pensar en el tema a tractar. Intentaré que sigui una armadura perquè es completi, se simplifiqui o es modifiqui segons cadascun. 

Com a entrenadors busquem que els nostres jugadors adquireixin el major nivell de joc possible.

Per això intentem que millorin en els diferents apartats que componen el joc: 

– tècnica i tàctica individual 

– tècnica i tàctica col·lectiva 

– aspectes físics 

– aspectes mentals 

Tant en l’aspecte ofensiu com el defensiu. 

Tot això intentem millorar-ho a través de l' ENTRENAMENT.

És important no oblidar que aquests aspectes van units i no són independents. Perquè els nostres jugadors siguin millors cada dia busquem un DOMINI GLOBAL dels apartats esmentats. Ja que quan pensem en ajudar a millorar els nostres jugadors solem començar per parlar de fonaments individuals, centrant-nos sobretot en el component de tècnica individual; però en ser el bàsquet un esport d'equip, el següent pas seria posar-los en un context col·lectiu i parlar així de fonaments col·lectius ; però tant els uns com els altres tenen components tècnics i tàctics , i per desenvolupar-los cal tenir en compte també el component físic i, és clar, tots els aspectes que hem anomenat com a “mentals” 

Resumint, volem que els nostres jugadors siguin cada cop millors a tots els nivells, (individual, col·lectiu, tècnic, tàctic, mental, físic…).

I, com ja hem comentat, això ho aconseguirem entrenant; començant pel 1c0 i 1c1 com a expressions del treball específic dels fonaments individuals, fins a arribar al 5×5 amb què disputem els partits.; utilitzarem també opcions intermèdies: 2c2, 3c3 i 4c4 , que ens permetran treballar amb una sèrie de AVANTATGES sobre el 1c1 i el 5c5 diversos aspectes del joc. I també les opcions asimètriques: 2c1, 1c2, 3c2, 2c3 4c3,.. que ens permeten treballar situacions del joc amb més o menys possibilitat d'èxit per a l'atac o la defensa segons ens interessi. 

La tècnica i tàctica individual, (1c0 i 1c1), seran la base sobre la qual assentarem el que podríem anomenar un “joc col·lectiu simple per conceptes” (2c2, 2c1, 3c3, 3c2), que alhora serà la base del “ joc col·lectiu per conceptes” (4c4 i 5c5); el 1c1 serà també la base d'un “joc col·lectiu simple dirigit” que ens servirà de base per al “joc col·lectiu sistematitzat” (4c4, 5c5).

Tots aquests “jocs” es produeixen simultàniament i/o successivament al 5c5 i tots tenen com a base el joc de 1c1. 

Gairebé sempre que parlem de 1c1 sembla que ho fem des de l'aspecte ofensiu. Tot i això, si tenim en compte que el 1c1 és una contínua successió d'acció-reacció entre atac i defensa, tot sobre el que parlem és aplicable tant a l'aspecte ofensiu com a defensiu i tots dos estaran inevitablement fosos en el treball de millora dels nostres jugadors.

Així, ens plantegem una millora del 1c1 com a base dels aspectes de tècnica i tàctica individual que ajudaran a la millora al 5c5 de forma global ja que aquesta millora global, que és el nostre objectiu últim, passa per la millora de cadascun dels aspectes que componen el joc. 

Treballarem resolucions reeixides de les situacions de 1c1 que es produeixen en el joc de 5c5: joc amb i sense pilota, amb avantatge o desavantatge respecte al defensor, amb el bot o des del bot, en carrera, des de posicions exteriors i interiors,…

Tot això mitjançant exercicis i jocs de passada, pot, tir i joc reduït simètric o asimètric. 

Com ja he comentat, al principi puc plantejar tots els treballs des de l'aspecte 1c1 ofensiu i de manera simultània seran treballs d'aspecte 1c1 defensiu en la mesura que tots dos aspectes estan buscant imposar-se al joc.

Atès que la idea és donar un esquema sobre el qual anar treballant, Com dissenyar la feina que farem amb el jugador?. La resposta apareix partint del punt d'arribada: el jugador amb domini global del joc. Quan em pregunto, què necessitaria tenir aquest jugador? quines habilitats o recursos necessita dominar per tenir èxit en el joc?, les respostes són alhora el guió del treball a realitzar amb ell. Fer esment al fet d'intentar que el mateix jugador respongui aquestes preguntes; ja que si és capaç de reconèixer quins són els recursos que necessita per tenir èxit interioritzés la necessitat de practicar-los per utilitzar-los en la consecució del seu objectiu. 

Esmicolarem una sèrie de situacions que el 1c1 trobarà dins el 5c5 perquè el jugador aprengui a identificar-les, treballi respostes i les incorpori a la seva “motxilla” de recursos.

Aspectes a tenir en compte quan dissenyem els treballs per a la millora del 1c1 dels nostres jugadors: (podrien ser molts però anem als que considero bàsics) 

  1. Posicions del camp des d'on jugaré el 1c1.
  2. Parts on divideixo el 1c1.
  3. Aspectes defensius que influiran al 1c1.

A.-Posicions del camp des d'on jugaré 1c1 

Segons la nostra idea de joc, les posicions des d'on jugarem els 1c1 poden variar; en el meu cas, amb joc predominantment “obert” utilitzem 4 posicions obertes i dues de pal baix que són fàcilment extrapolables a altres posicions de qualsevol joc. Aquestes posicions es podrien dividir en “exteriors” i “interiors”, i en categories de formació treballem perquè tots els jugadors les dominin independentment de la seva posició de rendiment o de projecció. 

Un cop definim aquestes posicions, tenim el primer paràmetre en el disseny dels nostres exercicis.

B.- Parts en què dividit el 1c1

Dividim el 1c1 en 4 parts bàsiques:

1.- El treball de recepció. Seria el nostre 1c1 sense pilota que tindria en compte dues possibilitats: 

  • La pilota no està botant (en una primera fase no distingim entre si el jugador amb pilota manté l'opció de botar o és un bot esgotat)

En aquest cas busquem donar línies de passada a la pilota alhora que juguem contra el nostre defensor (intentem rebre a prop del cèrcol amb talls i portes enrere; o rebre lluny de l'anella en una posició lliure per a tir) 

  • La pilota està botant

En aquest cas busquem “donar” espai a la pilota alhora que creem línies de passada i juguem contra el nostre defensor

2.- El treball de “ruptura”. 

  • Juguem directe en cursa, sense pausa de lectura (la resposta ens la dóna la lectura de l'1c1 sense pilota). Aquesta opció pot ser amb bot o sense.
  • Amb canvi de ritme i/o canvi de direcció amb bot.
  • Amb fintes de tir/passi més sortides obertes o creuades; canvis de mà o dobles canvis.
  • Des del pot sortides creuades o obertes; amb canvis de mà simples, encadenats, etc.

 3.-Trajectòria al cèrcol 

  • Neteja: quan no trobem obstacles fins al cèrcol.
  • Amb obstacle inicial: trobem un obstacle immediatament després daconseguir la ruptura.
  • Amb obstacle final: trobem obstacle quan ja estem a prop del cèrcol.

Quan trobo un obstacle es produeix un nou 1c1 amb totes les opcions de resolució.

4.- Finalitzacions: 

  • Tir si en rebre està en bona posició i la defensa no arriba o espera donant distància
  • Safates en totes les variants
  • “Mitjans tirs”
  • Passi.

Tot això tindrà sempre components tàctics quant a la presa de decisions per triar la solució més adequada i s'haurà de sustentar en un treball de tècnica individual per executar-la eficientment.

C.- Aspectes defensius que influiran al 1c1 

Com ja he esmentat, tots els punts anteriors tenen alhora components defensius. 

Així, buscarem una sèrie d'avantatges o desavantatges defensius que ajudaran el nostre jugador a prendre les decisions adequades de lectura alhora que treballem les diferents situacions amb què es trobés quan estigui defensant en el joc de 5c5.

Per a la nostra feina dividim aquests aspectes defensius en dos: 

– Defensa ben situada (pel que fa a la passada quan l'atacant no té la pilota; pel que fa al cèrcol en el cas que l'atacant rebi) 

– Defensa en desavantatge (perseguint el jugador atacant; lluny del jugador; en carrera cap al jugador atacant)

Tenint en compte l'esquema anterior i partint de jocs 2c2, 3c3 i 4c4 on treballarem perquè el jugador reconegui les habilitats necessàries per tenir èxit en el joc passarem a anar treballant diverses situacions de 1c0 segons la combinació que fem, (per exemple una recepció de sortida, ruptura amb canvi de mà, trajecte net i acabament en parada i tir); passant a un 1c1 en què la lectura de la defensa portés a la elecció dels recursos a utilitzar (facilitem la elecció en un primer moment amb desavantatges defensius: jugador defensor que persegueix; en una recepció en entrada la elecció serà una ruptura directa amb o sense pot i si posem un trajecte net una finalització en safata). 

En un segon pas ensenyarem i practicarem la tècnica individual per millorar aquestes habilitats amb situacions de 1c0. A les que incorporarem posteriorment un defensor, (treballarem les habilitats perquè la defensa també adquireixi les habilitats necessàries), amb les diferents situacions d'avantatge/desavantatge que hem anomenat als “Aspectes defensius que influirien al 1c1”. La introducció del defensor comportarà l'aparició de la tàctica individual en la mesura que apareix la lectura i l'elecció de solucions.

En un tercer pas utilitzem jocs asimètrics, que concedeixen més possibilitats d'èxit a l'atac o a la defensa, (2c1, 1c2, 3c2, 2c3,…), limitacions espacials, o modificació de les regles. 

Conforme els jugadors millorin en les seves habilitats tècniques reduirem l'avantatge perquè el joc suposi nous reptes equilibrant la competició (2c2, 3c3, 4c4).

D'aquesta manera arribarem al 5c5 on podem en pràctica en el joc real totes les habilitats adquirides. Aquest joc de 5c5 ens permetrà comprovar els recursos que van assentant-se i els que necessita millorar, i així iniciarem de nou el procés polint, millorant o introduint recursos tècnic/tàctics als nostres jugadors. 

Tot el que s'ha exposat conforma, com ja he comentat, simplement una armadura, una petita guia on cada entrenador pot afegir, modificar o eliminar els punts que consideri oportuns. He deixat també molts punts sense detallar, oberts d'una manera intencionada perquè cadascú els completi segons les seves idees de joc.

Pots descarregar-te tot el contingut en un document PDF (enllaç document)

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.