03 Oct
03Oct

Bàsquet Neus, històricament, juntament amb APADA Sagrat Cor, ha tingut una bona tradició femenina al llarg de seu recorregut com entitat a Santa Coloma, i en els darrers 20 anys, el basquetbol femení a l’entitat ha aparegut i desaparegut segons la època però indistintament de la quantitat d’equips, hi ha un petit reducte que continua mantenint la plaça a la Segona Catalana després de 7 temporades d’un ascens històric. 

D’aquell ascens, a la temporada 2014-2015, continuen dues jugadores Anabel Bello i Patri Diaz, i l’entrenador d’aquell equip, Dani Calleja, ens acompanyarà en aquest viatge d’un ascens, que va ser perfecte, doncs les blaves van guanyar els 30 partits jugats d’aquella sessió regular de la Tercera Catalana.

A l'iniciar el viatge, ningú pensava que anéssim a fer un 30-0, teníem intenció de lluitar per pujar però no que fos un èxit a aquest nivell, a poc a poc em vaig anar fent a l'equip i elles es van anar acostumant a la meva manera d'entrenar i vam aconseguir tenir resultats molt molt ràpid i per a mi aquestes van ser les claus de l'èxit: ser un equip fora i dins de la pista, i treballar per ser millors cada dia”, recorda Dani Calleja, i no seria fàcil per ell: “Amb 23 anyets i amb no més experiència que un any d'ajudant en categoria Sènior, vaig aterrar al Sènior Femení com a primer entrenador, un repte personal molt ambiciós. Amb nervis, alguna que altra dubte però amb molta il·lusió i ganes de treballar, em vaig penjar la motxilla i vaig emprendre un camí que 7 anys després segueixo recordant amb molt d'afecte”.

El debut, el 27 de setembre de 2014, al Poliesportiu de La Colina,el Bàsquet Neus no podia començar millor amb una contundent victòria davant del CB Cardedeu (75-21). Amb el lideratge de jugadores que havien estat a Copa Catalunya com Marta Cuartero o Anabel Bello, les victòries van anar caient amb una mitja de més de 30 punts de diferència per partit, fregant varies vegades els 100 punts en el partit, fet no habitual en el basquetbol femení, el que parla de la gran superioritat de les colomenques.

Però aquella ratxa va estar a punt d’acabar, en el penúltim partit del 2014, davant l’equip que quedaria finalment en segona posició a la classificació final, l’UE Mataró. La victòria per 69 a 60 no va fer tremolar a les noies de Dani Calleja: “Vam marcar una línia de treball molt clara i aquesta era ser un equip, una pinya, que més enllà del nivell que poguéssim tenir com a equip, la nostra unió fos més forta en els moment més complicats”.

L’equip seguiria llançat després d’aquest partit, en la mateixa dinàmica, una volta més, fins arribar a trobar-se altra cop amb l’UE Mataró “B”, el segon classificat, i que la visita a la seva pista li donava la possibilitat al Bàsquet Neus de ser primeres matemàticament, i per tant l’ascens a la Segona Catalana.

La plantilla de l'ascens / Fotografia: Bàsquet Neus

La victòria per 57 a 60, el 16 d’abril de 2015, va ser un fet: “Ens jugàvem quedar primeres, i aquest dia va sortir tot perfecte, tot món va estar ficat i amb prou feines vam cometre errors i va ser el colofó a una temporada regular en la que tothom va sumar i van aconseguir ser equip de Segona Catalana”, recorda Dani Calleja.

Quatre jornades més tard, amb un 78-53 a La Colina, davant del CB Les Franqueses “B” es confirmava la trajectòria immaculada, amb 30 victòries en 30 partits, amb 2.143 punts anotats, amb una mitjana de 71,4 i 1.142 punts en contra, i mitjana de 38 encaixats. Les dues marques les millors del seu grup.

Però no acabaria la temporada perquè tocaria jugar la fase final del Campionat de Catalunya de la Tercera Catalana: “Un altre moment que recordo amb afecte, encara que no tan alegre, va ser el dia que vam perdre les semifinals de les fases del Campionat de Catalunya de Tercera, on ens enfrontem a les millors primeres de cada grup. Juguem contra el Osona, que curiosament, l'entrenador és amic meu i vam perdre de 3 punts la semifinal tenint l'última possessió per guanyar, però ho recordo amb afecte perquè anar a fases va ser un premi pel gran treball de tot l'any, poder veure la graderia de Vic plena de samarretes blaves per tota la gent que s'havia desplaçat a animar l'equip, sentir de primera mà tot aquesta calor de l'afició i l'emoció a la cara de les jugadores posant fi a un any increïble on vam poder celebrar-ho tots junts a l'acabar el partit, per a nosaltres la victòria sempre queda reflectida en l'esforç i no en la victòria, i com a bones blaus, això ho vam aconseguir”.

L’equip colomenc guanyaria els quarts de final davant del Sirius BC (36-57) i cauria a les semifinals, a la única derrota de la temporada en partit oficial, davant del futur campió del campionat, el Femení Osona (47-44). 

Aquell equip gairebé imbatible estava conformat per Marta Cuartero, Míriam Casado, Bea López, Anabel Bello, Merche Martínez, Laura Pascual, Carlota Arias, Nerea Pérez, Judit Olalde, Rebeca Ribas, Patri Diaz, María Rico i Cristina Ruiz, més el cos tècnic amb Dani Calleja, Jose Antonio Rodriguez “Charky” i Alejandro Gomez, com estadístic.

La temporada següent, la 2015-2016, va ser la primera a la Segona Catalana, i la setena consecutiva a dia d’avui: “Després de l'estiu vam tenir el premi de poder competir a Segona Catalana i també va ser un gran any ja que vam perdre només 6 partits, quedant en 5a posició i on vaig poder jugar contra moltes conegudes i coneguts d'altres equips i en la que personalment em va portar a un repte més gran ja que l'exigència de la categoria era molt superior a la de l'any anterior, i crec que vam donar la talla”.

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.