22 Dec
22Dec

Entrevista publicada a Coloma Esports, el juny del 1995, per Manu Sánchez, a Ricard Vidal, una de les grans promeses que van haver al bàsquet colomenc a la dècada dels 90, i que per mala fortuna no va poder arribar a dalt. Ricky, com li deien, va ser producte del planter de l’ADE Fuster.

Aquesta és l'entrevista íntegra: 

Als seus 15 anys forma part d'aquesta generació de joves colomencs que només podrà conèixer a les hemeroteques el que va ser l'època daurada del bàsquet de la ciutat. A ell, pivot del cadet B del Barcelona, amb la seva 1.92 metres d'estatura els noms de Phillips, Freixenet i Dykerma li deuen dir ben poca cosa. No obstant, fins avui segueix el mateix camí.

Ricard Vidal espera amb ànsia l'arribada del proper 23 de juliol. Aquell dia, després d'una concentració de vint llargues jornades a Madrid, sabrà si Portugal va a disputar l'Europeu de seleccions amb el combinat espanyol de Cadet “B”. Quin moment, no? 

Sí, si hi aniré serà el moment més important de la meva carrera esportiva fins ara. M'incorporaré a la concentració de la selecció espanyola amb tres companys més del Barça, després de disputar el Campionat d'Espanya de Clubs, i sé que serà molt difícil aconseguir entrar a la llista definitiva ja que l'entrenador haurà de fer tres descarts, però bé crec que seré a l'Europeu i a més ho guanyarà Espanya.

Joventut, ambició i a sobre optimisme a dojo, bona barreja. Com comença a llaurar-se aquest prometedor futur al nostre bàsquet, Ricard Vidal?. 

Bé, jo jugava a l'Acadèmia Fuster i en ser força alt el Barça es va fixar en mi i em va fitxar sense fer-me passar cap prova. Això va ser a la temporada 91-92, he estat al Preinfantil i Infantil blaugrana i ara estic al Cadet “B” de primer any encara que també he jugat amb el Cadet “A”.

I el proper any el salt al juvenil…. 

És possible, però els tècnics encara no m'han dit res sobre això.

Ricard Vidal, amb la samarreta del Barça / Fotografia: Coloma Esports

En poc temps, has anat acumulant títols amb el teu equip a nivell autonòmic i nacional a més de ser un habitual a les convocatòries de la selecció catalana i espanyola sent moltes vegades el benjamí de l'expedició.

Vaig començar amb la catalana a Mini quan encara era a la Fuster. Després he anat acudint cada any i ja porto tres concentracions amb Espanya.

Vaja, que amb aquest currículum i els estudis que portes ja a primer de batxillerat, de gran voldràs ser jugador professional de bàsquet, dic jo, o m'equivoco?

No, em plantejo seriosament arribar a ser un professional del bàsquet, a veure fins on puc arribar

Prepara les maletes perquè això del bàsquet és nomadisme pur

M'és igual, per tal d'arribar a jugar a l'ACB m'ho val tot. I això que ara és més difícil que mai.

Tot un somni. Tu, de petit Barça o Penya?

No t'ho creuràs, jo era del Reial Madrid. 

Com?

Sí, el que passa és que m'he anat transformant en culer. Ha coincidit el meu any d’ingrés al FC Barcelona amb els èxits d’aquest club i ara soc acèrrim del Barça.

Em deixes fred. Tenen colors blaugrana ara mateix els teus ídols de l’esport de la cistella?

Home, són Darryl Middelton Salva Díez i “Chuchi” Galilea. 

Veig que sí. Qui t'ha ajudat més a arribar on has arribat? 

Els meus pares i els tècnics que he tingut

Em sembla que et quedes amb ganes d'afegir alguna cosa, tu diràs….

Res, que em considero un bon jugador de bàsquet, però soc un més perquè els meus companys d'equip estan al meu mateix nivell. 

Sabies paraules, campió.

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.