Reflexions bàsquet base. Preguntes i reflexions pels entrenadors que treballen amb equips de formació - Willy Tisaire

Article de l'entrenador Willy Tisaire a la pàgina web https://fabasket.com

El primer que vull deixar clar és que la meva intenció no és parlar des de cap pop, ni donar lliçons a ningú, ni servir d'exemple, ni conquerir ànimes. Només sóc un vell entrenador de base amb més de 30 anys d'experiència i moltes de les coses que comentaré passen al meu entorn més proper i malgrat les meves idees, de vegades per covardia, per no tenir problemes o perquè no tens clares les solucions no les afrontes plenament.

El bàsquet és un esport amb bon ambient, però no ens podem relaxar. He observat que en els darrers anys ha crescut la crispació al bàsquet base. Evidentment estem a anys llum d'altres esports més problemàtics, que no cal anomenar, en què contínuament es produeixen incidents que al bàsquet serien inimaginables. Crec que és obligació de tothom preservar aquest ambient de pau i concòrdia com a regla general, exceptuant els escassos casos puntuals.

Com tot a la vida ningú és innocent del tot ni hi ha un únic culpable. No m'agradaria demonitzar els pares, ni tots són iguals ni es comporten de la mateixa manera. Crec que es pot educar els pares i on no arriba el diàleg, hi han d'estar les normes.

Exercint una sana autocritica els coordinadors i entrenadors no assumim la part educacional del nostre treball, el control de les emocions tant de nens com de pares, començant perquè de vegades som incapaços de controlar les pròpies. Hem d'intervenir quan els pares superen els límits de l'educació esportiva i proposar un codi de conducta que plantegi drets i obligacions de pares, infants i entrenadors.

De vegades es produeix un tsunami de conductes que comença en el comportament excessiu o violent de l'entrenador i es transmet al jugador i als pares. L'entrenador de base no és només un ensenyant del bàsquet, és un educador que ha de preocupar-se del nen de manera integral des dels estudis, l'actitud dels pares cap a l'esport i el comportament dins i fora de la pista.

Els pares no són públics que paguen una entrada, en cas negatiu són una arma de destrucció massiva d'il·lusions. Quan el seu exemple és positiu, centuplica la bona feina d'un formador.

L'actitud de l'entrenador cap als àrbitres també marcarà molt l'actuació que els pares també tindran cap a ells. Quan observo aquests joves àrbitres picats per adults fets i drets en molts casos pares de fills de semblant edat a més de sentir una vergonya aliena incontenible em pregunto on aquesta la nostra empatia, en què racó de la subjectivitat la vam perdre, quin exemple estem donant als nostres fills, futurs pares. Perquè ens perdonem tan fàcil els nostres errors i som intransigents amb els dels altres. També és cert que parlo d'una minoria que sempre pot una majoria silenciosa que calla per evitar situacions desagradables.

L'actitud dels pares cap a l'esport dels fills és fonamental. Els exemples de l?elit no són bons, són excepcions, un Nadal, un Alonso, un Gasol és la suma de tants components genètics, familiars, socials, culturals que la seva repetició és impossible. Ni m'agraden els pares que porten tard els seus fills als partits o fallen al partit quan fa fred o no els ve de gust anar, sense transmetre als seus fills la paraula compromís, com aquells que s'obsessionen amb el partit, el resultat, portar-li la beguda isotònica a la banqueta, els minuts que juguen, s'acosten al descans a donar-los dels altres, censuren els àrbitres o eternitzen de camí cap a casa les critiques als seus fills.

_{Fotografia: jgbasket.net}

Per la meva experiència aquests nens tan observats i pressionats són carn de retirada així que adquireixin una certa independència emocional. Aquí també és fonamental l'actitud de l'entrenador i la informació que filtra els pares. Hem de deixar clar amb els nostres missatges i el nostre comportament que el bàsquet és un complement únic per a la formació. Però només un complement, un mitjà, no un fi. Una manera de desenvolupar-se físicament, psíquicament i socialment, aprendre valors que a l'aula no s'ensenyen. Fins aquí tots els entrenadors tindran una contractura de coll de tant afirmar les meves paraules. Però el problema és el trànsit de la paraula al fet. Aquí es queden les intencions. La competició és la vida, però segons el biaix ètic que us donem es converteix en una font d'ensenyaments o en una trituradora de principis. Us faré unes preguntes i sincerament contestar-les, jo moltes vegades he traït algun dels meus principis per guanyar un partit i no estic orgullós per això però si per reconèixer-ho. Al final us adonareu que en qualsevol decisió tècnica o tàctica a la base hi ha una postura ètica prèvia. Totes aquestes preguntes van dirigides a entrenadors de formació, mai de competició (això no entra al meu negociat).

1.- Si vaig guanyant d'un i queden 10 segons i el meu millor jugador porta la pilota i aquesta només el pitjor li demanes que li passi la pilota o deixes que se la jugui.

2.- El millor jugador ha estat sense entrenar tota la setmana per diferents motius….. el deixaries sense jugar. I si fos el pitjor?

3.- Tots han entrenat aquesta setmana amb bona actitud i cadascun amb la seva aptitud, jugaràs igual amb tots, sigui quin sigui el resultat?

4.- Una fora claríssima es produeix davant teu i l'àrbitre no l'ha vist. Estàs disposat a dir-li la veritat encara que et perjudiqui i t'estiguis jugant el partit?

5.- Pressiones el feble i flotes el fort?

6.- Deixes que qualsevol jugador sigui quin sigui llenci de tres punts si el tir és correcte tàcticament?

7.- A l'hora de botar la pilota discrimines a algun jugador en funció de la seva habilitat?

8.- Jutges les posicions dels jugadors en funció de la seva alçada o una altra qualitat física?

9.- Alguna de les teves decisions estàs convençut que et perjudiquen esportivament a curt termini però estàs convençut que beneficiessin a llarg termini els teus jugadors?

10.- La teva filosofia defensiva es basa a potenciar les qualitats dels teus jugadors oa aprofitar-te dels errors formatius (físics, tècnics i tàctics) dels teus rivals?

Quan envies un 2×1 contra el botador estàs convençut que ho fas per millorar els teus jugadors? I quan planteges una zona?

10.- I per últim creus que has traït alguna vegada els teus principis basquetbolístics en funció de la importància del partit?

I unes últimes reflexions d?un veterà entrenador:

1.- No et posis mai per sobre dels teus jugadors, vals tant com el pitjor d'ells i el pitjor dels teus resultats.

2.- Ser seriós no és ser avorrit, ser responsable no és ser insípid, el pol i la pissarra no fan a l'entrenador. L'avorriment és l'enemic principal de l'aprenentatge.

3.- No per entrenar més entrenes millor.

4.- Tan important és tenir tècnica com saber-la fer servir. Intenta que en entrenar la tècnica ho facis mitjançant jocs o competicions perquè no sigui tan àrida, es pot fer i s'ha de fer.

5.- Si els teus jugadors no són feliços entrenant no seran feliços jugant.

6.- Somriure entrenant no és símptoma de deixadesa o manca de compromís, significa que s'ho estan passant bé.

7.- Jugar simple és el més complex que hi ha, jugar passar i tallar, ocupar un planeta de possibilitats.

8.- No demanis a un ocell que nedi, a un elefant que voli ni a un nen que faci alguna cosa que no has entrenat.

9.- El protagonista és el jugador, pares i entrenadors són secundaris de luxe que poden fer caure la pel·lícula.

10.- Si en un partit tots criden la teva calla que segur que els teus jugadors t'escolten.

11.- Si esprems una petita taronja tens un petit suc, deixa que la taronja creixi i que l'espremi un altre quan tingui tot el suc. La taronja, el pare de la taronja i l'espremedora potser no t'ho agraeixin però hauràs complert el teu deure.

12.- La bona educació és la millor arma contra la mala educació, sembla evident però no ho és.

13.- Un entrenament no és una conferència a la Sorbona ni la presentació d'una tesi doctoral…, parla poc, corregeix el que és just i que corrin, si les crides sempre, sempre pensen en el xisclet, si els parlen pensen en la paraula. No sempre l'ultimo vist en un clinic és el que correspon, aplica el sentit comú, adequa l'entrenament al nivell dels teus jugadors.

14.- El bàsquet és sprint i stop, pensar en el stop, és mecanitzar per crear.

15.- El llenguatge és fonamental. No li diguis què han de fer, apunta'ls camins i que triin l'incorrecte moltes vegades perquè al final recordin tots els camins. No els diguis passa, digues-los aixeca el cap, no els diguis tira, digues-los que mirin.

16.- Ser coherent amb la teva filosofia, no vol dir que pressions sempre encara que vagis guanyant de 100, això és ser intransigent i poc intel·ligent. Ser coherent és aplicar la mateixa filosofia però variant-la a cada situació. El joc es compon d'atac posicional, defensa posicional, rebot i joc en cursa. Pressionar, robar sota el cèrcol i fer una safata és com dir que el Quixot és un llibre de cavalleries, una simplificació extrema de tan bonic joc.

17.- Sense empatia mai no seràs entrenador de bàsquet, si vas guanyant de 50 i els altres nens d'11 anys no poden ni treure de fons pensa com se sentiran i si realment al teu equip li serveix d'alguna cosa.

18.- I per últim i més important, ser entrenador de base és la major font de satisfaccions que pot tenir un ésser humà, ja que els premis més importants ni es compren ni es venen ni es lloguen, ni es guarden a sales de trofeus.