La Psicologia esportiva al bàsquet: Lideratge

Article publicat a la pàgina web psicologia esportiva el juny de 2011.

Al bàsquet, com en altres esports d'equip, les habilitats interpersonals adquireixen un paper fonamental. La coordinació, la cohesió d’equip, l’acceptació de rols, el lideratge, etc. poden fer que un equip guanyi o perdi. 

Però de tots aquests aspectes, en destaco la importància del lideratge al bàsquet. Per què ?.

Perquè normalment s'equipara el director d'equip (és a dir, l'entrenador) amb el líder i, a bàsquet, la intervenció de l'entrenador és molt més gran que en altres esports grupals, com el futbol. L'entrenador de bàsquet pot donar instruccions als jugadors durant un partit, en els temps morts, en els descansos entre períodes i fins i tot durant el joc, ja que les dimensions de la pista així ho permeten. 

I què pot fer un entrenador per millorar la seva capacitat de lideratge?

Els líders es caracteritzen per tenir gran influència en els altres. Són capaços de convèncer, de motivar, de mobilitzar-ne d'altres amb la finalitat d'aconseguir els objectius plantejats (Recordem el paper que va exercir Pau Gasol en la consecució de la medalla d'or de l'Europeu de Polònia del 2009, després d'uns inicis dubitatius). Però per què unes persones són més influents que altres?.

Però per què unes persones són més influents que altres? Fonamentalment, hi ha 3 aspectes que permeten millorar la influència sobre altres: 

1. Credibilitat. Perquè un entrenador tingui credibilitat ha de tenir perícia (formació i experiència) al seu esport, en aquest cas, el bàsquet; mostrar que no té intencions ocultes (i.e, anteposar el benefici propi sobre el grupal) i tenir cert prestigi (normalment aquest aspecte és valorat en funció del palmarès obtingut).

_{Fotografia: Sport Coach}

2. Atractiu. Per què fa uns anys es va plantejar la norma que els entrenadors i altres membres de l' staff tècnic havien d'anar en vestit? Perquè encara que ens costi acceptar-ho, l'aparença és important. Les primeres impressions es basen en l'aparença i, tot i que ens puguem equivocar, són punts d'arrencada crítics per a la predicció de la influència i la qualitat de la interacció social a seguir. Perquè un entrenador potenciï el seu atractiu ha de tenir similaritat amb l'equip. Els entrenadors que comparteixen certes actituds i creences amb els jugadors i es comporten com a membres pertanyents d'un mateix equip són més influents. L’entrenador que, quan les coses van malament, parla d’un mal rendiment de tots, inclòs ell, té més atractiu per als seus jugadors que el que, en aquesta mateixa situació, considera que la culpa és només dels jugadors. Un altre factor que potencia l'atractiu és la familiaritat. Ens refiem dels qui coneixem; sempre que no hi hagi experiències de conflicte. Per tant, és bo que a principi de temporada hi hagi una interacció més gran per conèixer millor els jugadors i ells l'entrenador.

3. Poder. L'entrenador, en virtut de la seva posició, té el control i ho ha de mostrar. Ha de ser capaç d'advertir si les instruccions són seguides o no i controlar els reforços/càstigs. És a dir, si un entrenador posa una sanció econòmica per als jugadors que arribin 10 minuts tard a l'entrenament; ha de poder comprovar aquesta situació i sancionar-la en cas que passi. Si l'entrenador arriba més tard, no podeu saber si algun jugador ha arribat tard; o si ho ha vist però no ho sanciona, perdrà la seva autoritat.

"Perquè normalment s'equipara el director d'equip (és a dir, l'entrenador) amb el líder i, a bàsquet, la intervenció de l'entrenador és molt més gran que en altres esports grupals, com el futbol. L'entrenador de bàsquet pot donar instruccions als jugadors durant un partit, en els temps morts, en els descansos entre períodes i fins i tot durant el joc, ja que les dimensions de la pista així ho permeten" 

Però els líders no només són influents, també: 

• Tenen clars els seus objectius i com aconseguir-los . Per això, és important saber el punt de partida: club al qual pertany, pressupost, equip… Si l'entrenador es planteja objectius inabastables o si no sap com aconseguir-los, no podrà guiar-ne d'altres per aconseguir-los.
• Tenen automotivació: Els líders tenen alta tolerància a la frustració, de manera que no decauen amb facilitat davant els obstacles, això els permet perseverar en la consecució dels seus resultats i motivar-ne d'altres.
• Són grans comunicadors: L'entrenador ha d'exposar clarament els seus objectius, els seus plantejaments, les seves expectatives pel que fa als jugadors, etc.; però també atendre i escoltar les reaccions, els comentaris, els dubtes, les queixes dels seus jugadors. Per exemple, parlar amb el jugador que ha passat de ser titular a sortir des de la banqueta.
• Manegen amb eficàcia el grup: L'entrenador ha d'observar els seus jugadors, com es relacionen entre ells…, i estar atent a l'aparició de possibles tensions. En funció de les circumstàncies (maduresa dels jugadors, naturalesa del problema, etc.), l'entrenador gestionarà el problema o deixarà que siguin els mateixos jugadors els que el resolguin. En aquest sentit, és important aclarir que no sempre és convenient intervindre en els conflictes, de vegades és bo deixar autonomia als jugadors i confiar que sabran resoldre'ls.
• Flexibles: D'igual manera, no hi ha una forma correcta de dirigir a un equip, depenent del club, els jugadors, les circumstàncies del moment, etc. caldrà actuar d'una manera o una altra. És la capacitat de ser flexible i adaptar-se a les situacions la que ha de tenir un entrenador que vulgui dirigir eficaçment un grup. Així, en un moment determinat pot ser convenient enganxar un crit a un jugador perquè desperti; i en canvi, en un altre, pot ser convenient animar-lo i recolzar-lo. El que és important és determinar quina estratègia utilitzar en cada moment.

En els paràgrafs anteriors he parlat del lideratge de l'entrenador, però moltes vegades el líder de l'equip no és l'entrenador, sinó un o més jugadors. Què passa en aquesta situació?. 

Alguns entrenadors vivencien aquesta situació com un problema, ja que poden veure qüestionada la seva autoritat i considerar aquest jugador com un “enemic”. En canvi, altres entrenadors aprofiten el lideratge del jugador per millorar el rendiment de l'equip. Com? Fent-li capità de l'equip, de manera que sigui la via de comunicació entre entrenador i altres jugadors (és més fàcil convèncer un que molts), sent la font de motivació per a altres (aconseguir que sigui un model a seguir), sent el mediador de possibles conflictes, etc.

En resum, els entrenadors com a directors de grups poden i han de millorar la seva capacitat de lideratge per obtenir un millor rendiment d’equip. I en cas que tinguem un líder al nostre equip, l'hem d'utilitzar en benefici de l'equip.