La influència de la pressió dels pares a l'esportista

Article publicat a la pàgina web UPAD al març de 2019 per Ignacio Garcia Gimenez.

Aquest és l'article íntegre: 

"Corre més", "esforça't", "no pots fallar això", "passa abans" i una infinitat d'expressions de l'estil s'escolten diàriament des de les grades dels diferents terrenys de joc on els joves esportistes practiquen el seu esport preferit, amb l'únic objectiu, a priori, de divertir-se. Analitzem què poden fer els pares a l'esport del seu fill. 

Dia a dia al món de l'esport, atribuïm a un mal rendiment una mala preparació o un mal escalfament, potser un mal estat de forma o simplement no tenir les habilitats suficients i necessàries per a la correcta execució d'una determinada tasca. No obstant això, hi ha altres variables que poden modelar i fins i tot afectar de manera directa en el rendiment de la mateixa manera que les esmentades anteriorment. Variables de caràcter biològic, psicològic i social, entre d'altres, tenen molt a veure en el rendiment que l'esportista obtingui (bé sigui d'esport base o d'alt rendiment), en la disciplina a què pertanyi. 

Com influeix la pressió al rendiment esportiu? 

En primer lloc, és important esmentar el factor social-ambiental de l'esportista. És important (però no necessari), que aquest tingui un entorn favorable i que disposi d'una bona i estreta xarxa d'iguals per al desenvolupament i funcionament correctes, tant a nivell físic com psicològic, així com en la seva carrera esportiva. Important però no necessari, ja que hi ha nombrosos exemples en diferents disciplines que, havent nascut en entorns realment desfavorables, han arribat al capdamunt del seu esport, com Lionel Messi o Lebron James entre d'altres. És preferible que la família nuclear des d'un primer moment mostri tot el seu suport a l'esportista i tracti d'ensenyar-li els valors que, tant ells com l'esport en si, pretenen inculcar. En general, en contextos més perjudicats, amb nivells socioeconòmics més baixos, és més difícil que s'obtingui tot el suport recomanable i que pugui augmentar-ho – a mesura que l'esportista va creixent- la pressió que els pares poden exercir sobre el seu fill. 

_{Fotografia: Eres mama}

Com influeix la pressió dels pares a l'esportista? 

No obstant això, aquesta pressió externa exercida generalment pels pares, no només es dóna en contextos socioeconòmics pobres sinó també a classes mitjanes i altes. La pressió que s'exerceix sobre els esportistes condiciona les conductes i els pensaments d'aquests, provocant en molts casos un rendiment baix en la seva tasca. Parlem de pressió externa quan es produeix de fora a dins, és a dir, per mitjà d'un agent extern a l'esportista (per exemple, després d'acabar el partit, el pare no li dirigeix la paraula perquè considera que l'esportista no ha rendit el millor nivell), però també podem parlar de pressió interna, fent referència als pensaments d'autoexigència que cada esportista té i s'autoimposa a si mateix, per assolir un objectiu determinat (per exemple, “Aquest partit és important, he de rendir al màxim nivell ” o “Els meus pares s'han sacrificat molt perquè jo estigui a l'equip, els he de demostrar el que valc”). 

"Més enllà dels diferents i possibles interessos que l'esport generi en aquells esportistes més preparats, com a pares hem de tenir en compte que amb els nostres actes, paraules o simples comentaris, podem estar generant una pressió externa negativa sobre els nostres fills que pot provocar l'efecte contrari al que desitgem"

Aquí és on podem localitzar un dels principals problemes i és que generalment no som conscients que cada esportista, en moltes o poques situacions (depenent d'aquest), presenta una pressió interna a causa dels pensaments propis que li ronden pel cap. Una pressió interna que se suma a la pressió exercida pels pares en situacions concretes, que pot desembocar en ansietat o fet i fet, un bloqueig o paràlisi en l'execució de les seves tasques, un baix rendiment o fins i tot problemes d'autoestima que afectin, ja no només al context esportiu, sinó als altres contextos en què es trobe immers l'esportista. 

Amb aquesta explicació, no pretenc dir que la pressió sempre sigui perjudicial per a l'esportista, seria convenient diferenciar entre una pressió positiva i una pressió negativa. Entenent per una pressió positiva aquella que hem sentit tots o gairebé tots els esportistes a l'hora de fer un esport. Una pressió generalment interna que ens motiva i ens provoca per ser ambiciosos a l'hora d'assolir els objectius. De fet, pot resultar convenient experimentar certa quantitat de pressió, un mínim que serveixi per motivar-nos i poder assolir el màxim rendiment possible. 

Els pares d'André Agassi 

Trobem molts exemples al món de l'esport que fan al·lusió a aquesta pressió negativa exercida pels pares. André Agassi al “Diario Clarín” comentava el següent: 

“Dels 3 als 13 anys, vaig estimar cada minut que vaig poder jugar, i això ho dec al meu pare. Ell té molt a veure amb el meu èxit actual… però a l'adolescència sentia que el meu pare posava moltes expectatives en mi (pressió negativa). La nostra relació es basava exclusivament en el tennis. Jo volia que fos el meu pare, no el meu entrenador”. 

Aquest testimoni que relata la gran llegenda del tennis André Agassi, és un exemple dels molts que succeeixen dia rere dia a l'esport. Pares que donen suport als seus fills als seus començaments fent-los gaudir de l'esport en si, però a mesura que creixen i van observant un possible potencial en ell, les seves expectatives es disparen creant una pressió que depenent de la persona, serà positiva o negativa. Finalment i com a exemple d'una correcta actuació dels pares en relació amb l'esport dels seus fills, vull destacar el testimoni d'un altre jugador de tennis d'enorme estatus com Ivan Lendl on comentava el següent: 

“Em van presentar el joc com una opció, com una activitat que els encantava i que potser m'agradaria a mi també”. 

Deixa clar en un parell de línies l'ideal al qual els pares haurien d'acudir, presentar l'esport com una opció per poder divertir-se i aprendre, sense obligar els nostres fills a fer un esport en concret, només perquè a nosaltres ens agradi.

Com a conclusió, més enllà dels diferents i possibles interessos que l'esport generi en aquells esportistes més preparats, com a pares hem de tenir en compte que amb els nostres actes, paraules o simples comentaris, podem estar generant una pressió externa negativa sobre els nostres fills que pot provocar l'efecte contrari al que desitgem. Per tant, presentar l'esport com una opció de gaudi, animar-lo, intentar entendre'l, crear un vincle social en què el nostre fill se senti còmode i mostrar-li el nostre suport incondicional, en les bones i sobretot en les dolentes, pot resultar determinant per evitar l'abandó, l'ansietat o qualsevol altre tipus de patiment associat a l'esport.