Alguns detalls amb la zona d'ajust 2-1-2 (match-up)


14 Aug
14Aug

Article d’Eduardo Burgos, entrenador superior de basquetbol i Director del Bloc de basquetbol Viveelbasket publicat a la pàgina web entrenadobasket.es.

Lluny estan aquells dies en què les defenses zonals eren massa estàtiques i els jugadors en defensa eren com estaques o estàtues fixes que ocupaven un espai i amb prou feines es movien. Avui en dia les defenses zonals requereixen de molt moviment en les funcions que realitzen els jugadors, són defenses molt actives i que s'assemblen molt més a una defensa individual intensa que a una altra cosa. Contínuament els cinc homes es mouen alhora (salten alhora amb cada passi) i els relleus o reemplaçaments, les rotacions i els ajuts estan a l'ordre del dia. Les defenses en funció del recorregut de la pilota en atac i dels moviments dels atacants sense pilota, ajusten les seves posicions i això és el que coneixem com a zona d'ajust o match-up. 

Hi ha hagut nombrosos entrenadors que han aplicat això a la perfecció, a la memòria es em vénen els noms de Mario Pesquera (amb Unicaja i la Selecció Espanyola), David Blatt (amb el Macabbi de Tel Aviv i la selecció russa) i el mític Dan Peterson a Itàlia (amb la Virtus de Bolonya i l'Olimpia de Milà).

Zona d'ajust 2-1-2 (match-up) 

Sense entrar en massa detalls us presentaré en els propers gràfics algunes maneres d'ajustar amb la zona 1-2-2 davant d'una hipotètica formació en atac amb inici en 1-3-1. 

Diagrames nº1 (l'inici) i nº2 (darrere la primera passada)

En el primer diagrama observem com l'atac es col·loca en formació 1-3-1 (un pivot en pal alt i un altre en el baix). Davant aquesta situació la defensa reaccionarà de manera que el jugador nº1 ajusta la seva posició defensiva amb l'atacant nº3, el defensor nº2 amb l'atacant nº1, el defensor nº5 s'encarrega de defensar l'atacant nº5 al pal alt, el jugador número 3 defensa per davant a el pivot nº4 situat al pal baix i el defensor nº4 es desplaça i ajusta la defensa amb l'atacant nº2.

En el segon diagrama podem apreciar una forma d'ajustar quan es dóna la primera passada (és només un exemple, cada entrenador pot triar la configuració que més li convingui). En el diagrama nº2 que us presento quan el base nº1 passa la pilota en atac a l'aler núm.3, el defensor nº1 es desplaça a defensar l'atacant núm.3, però prèviament el defensor de l'nº4 surt a la passada (fins que arribi el jugador número 1) i posteriorment torna per defensar el seu home (finta defensiva), el jugador nº5 protegeix el pal mig i el jugador nº2 es col·loca per davant del pal sense deixar de vista al base n1 (ha d'estar en una posició que si hagués una passada de tornada pugues arribar), finalment el defensor nº4 s'allunya del seu atacant nº2 i es troba en posició d'ajuda (angle de passada adequada entre la pilota i l'atacant nº2).

Diagrama nº3 (ajust per a una sobrecàrrega) 

Finalment us presento una forma realitzar el matx-up de la defensa de zones 2-1-2, quan l'atac realitza una sobrecàrrega en un costat de camp.

En la sobrecàrrega el jugador nº4 acompanya i deixa al tallador al centre, el defensor nº3 surt a el tir a la cantonada (allà és on s'ha tallat l'atacant nº2 des de l'aler contrari, el pivot nº5 reemplaça en defensa a el jugador número 3 i es fa càrrec del pivot nº4, el defensor nº1 va a defensar l'aler núm.3 i quan la pilota surt de les seves mans ocupa una posició en defensa propera al pal mitjà (anar i tornar), finalment el defensa nº2 es col·loca per davant de l'atacant nº5 en el pal alt (però sempre amb opció de tornar i recuperar la defensa del jugador nº1 si retornés o tornés la pilota. Us torno a insistir que simplement m'he limitat a posar uns exemples de possible match-up, no dic que siguin millors ni que siguin la panacea que us pugui resoldre tot. L'important i és amb el que m'agradaria que us quedéssiu és que si defenseu en zones, sigui del tipus que sigui, que no feu una defensa estàtica i poc activa, que tots els defensors es moguin de forma sincronitzada i que sapiguem ajustar-nos a les posicions d'atac del rival, de la manera que més us agradi però que els vostres jugadors no siguin ni estàtues ni estaques clavades al camp.

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.