La cara oculta del clubs colomencs


Article publicat 7 de maig de 2021

Recordant aquell disc de Pink Floyd, “Dark Side of The Moon” (La cara oculta de la Lluna), l’obra mestra del grup britànic, sempre ha hagut força controvèrsia amb les dues cares de la Lluna, la que es veu i la que no es veu. 

Comptant només des del naixement de www.territoribc.com, fa 14 anys, la pàgina sempre ha estat continuadament en moviment, promovent i organitzant esdeveniments en pro del basquetbol colomenc, un fet que mai ha estat sempre ben vist per part d’una part dels clubs colomencs. 

Des de la pàgina, sempre s’ha intentat donar la cara més “fresca” del basquetbol colomenc, on cada vegada que havia una exclusiva, sempre es demanava permís als clubs interessats, amb l’objectiu de no crear “mal rotllo”. Es demanava i es continua demanant, esperant el temps que faci falta, malgrat no tenir la “primicia” en el moment, sempre buscant el respecte cap els clubs colomecs. I això, també ha passat en tots els actes organitzats per www.territoribc.com: Copa SCG, Ciutat de Santa Coloma, Premis Molt Bàsquet...., on abans de cada decisió, s’ha demanat l’opinió dels clubs colomencs, amb l’objectiu d’involucrar-los en el panorama del creixement del nostre basquetbol. 

Doncs la realitat, en aquests 14 anys no ha estat així. Ha estat tenyida d’alts i baixos, i no parlant del clubs, sino de les persones que els gestionen, per què a la fi, sempre tracta de persones. 

I es senzill donar noms, però no serà així, ja que la creença de www.territoribc.com, en la seva creació, es fomentar i promocionar el basquetbol colomenc, on algú ha volgut veure la paraula unió. No, no haurà unió entre els clubs colomencs perquè cadascú d’ells te una personalitat pròpia i uns responsables amb idees i interessos, personals o no, absolutament diferents. 

Des de la pàgina es dona fe de les impossibles postures dels clubs colomencs, on d’inici es diu blanc o no es diu res, i demà es negre, en reunions, que amb sort, van haver una o dues amb tots els responsables dels clubs colomencs asseguts a la taula en el mateix moment. 

Aquesta dificultat s’ha viscut en les edicions de la Copa SCG, on clubs no van voler participar en algunes de les edicions, per decisions personals d’algun del responsable que passa per allà i només es mira el melic sense importar-li el recorregut del seu club i especialment el del basquetbol colomenc.

Ciutat de Santa Coloma 2013. Una selecció efímera / Fotografia: www.territoribc.com 

O el Torneig Ciutat de Santa Coloma, on dues edicions van ser suficients per no tornar a organitzar-la mai més, gràcies a la erosió continua, de dos clubs colomencs, que mai es van queixar directament (en la disparitat està el creixement. Una bona crítica constructiva es el millor remei per la millora) però si van travar el camí del Ciutat de Santa Coloma, des del primer dia. El més curiós es que els integrants de les seleccions de Santa Coloma d’aquests clubs estaven bojos per repetir a l’any següent. És o no és un tema de persones i no de clubs?.

www.territoribc.com seguirà animant al basquetbol colomenc, però cert es que les forces ja no estan tant al dia como fa 10 anys, ja que l’avançar cada moment, cada intent, es una gran muntanya que puja i baixa, com son les relacions amb els clubs, amb qui només ha hagut un equilibri durant aquests 14 anys, amb dos d’ells. Aquesta manca de forces s’han convertit en desesperança, una desesperança convertida en incredulitat davant la manca de “feedback” amb uns clubs que viuen en la seva cara oculta, i que no veuen oportunitat sino desconfiança.

Pot ser el missatge que s’ha volgut enviar no ha estat clar i també ha sortit de la cara oculta. Però no, no es així, finalment son les persones i no els clubs les que decideixen mostrar la cara que es veu o decideixen mostrar la cara oculta. Pot ser, el treball fet i per fer no ha servit de res o no servirà de res, pot ser que el que es diu ara, no vol dir res i només escoltem el que volen que escoltem: recuperant a Pink Floyd en el seu àlbum “The Wall” i la cançó “Another Brick in The Wall”: “Després de tot, no va ser més que un maó en el mur”.

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.