Article publicat el 5 d'abril de 2022 

La Federació Catalana de Basquetbol ha fet pública a la seva pàgina web la campanya #JoJugoNet, mitjançant un acord amb els Mossos d’Esquadra, amb “l'objectiu primordial d’erradicar les conductes i les actituds violentes a les pistes i els pavellons de tot el territori català”, segons s’indica en aquesta publicació. 

També s’indica que “la trobada entre la FCBQ i la direcció dels Mossos d’Esquadra va servir per establir sinèrgies positives entre ambdues parts amb vistes a poder treballar conjuntament i anunciar la col·laboració en la campanya per a seguir treballant i conscienciant l'esport en general, i el bàsquet en particular, de la importància d'eliminar qualsevol acció violenta en la celebració dels partits així com també el racisme i la xenofòbia”.

Es una gran noticia per el basquetbol però la FCBQ sembla donar un altre pas de cara a la galeria i hauríem d’establir que la casa comença per els ciments i no per el sostre i aquesta referència parla d’atacar el problema des d’arrel, i on està l’arrel?. 

L’inici de tot està en les minories, en aquelles minories que tanquen l’esport, el basquetbol i que la FCBQ ha de treure de la equació, però des de fa molt de temps, amb una sèrie d’accions que no s’apliquen, sense cap coneixement d’intenció de fer-ho. I quan es parla de la FCBQ, es parla de tots els comitès i delegacions que estan sobre la responsabilitat d’aquesta.

A on està el problema?. En els mateixos protagonistes del nostre basquetbol i s’hauria de fer una reflexió conjunta que és el que genera violència i el que no, perquè violència no es només una agressió física, es una agressió verbal o un motiu de provocació, i siguem honestos, ningú del col·lectiu està fora d’aquesta realitat.

 Fotografia: FCBQ

Comencem. 

Els clubs. Hi ha clubs que sistemàticament generen violència des del mateix club, això vol dir que, o inciten a la seva graderia o permeten a la seva graderia que tingui actituds agressives envers l’altre equip, amb més gravetat quan menor es la categoria. Be, l’àrbitre designat poca cosa pot fer, sol davant del perill (de fet si que pot fer, te unes eines de reglament que pot aprofitar però potser el més pràctic es no complicar-se i pot ser protegir el seu físic però l’emocional es impossible donat l’injust que es la graderia amb els àrbitres) però es cert que s’ha hauria d’exigir per part dels seus superiors un informe dels clubs que generin ambients hostils. Aquests ambients hostils son just el que la campanya #JoJugoNet vol evitar.

"A on està el problema?. En els mateixos protagonistes del nostre basquetbol i s’hauria de fer una reflexió conjunta que és el que genera violència i el que no, perquè violència no es només una agressió física, es una agressió verbal o un motiu de provocació, i siguem honestos, ningú del col·lectiu està fora d’aquesta realitat"

Seria bo, per cert que la FCBQ aprofités aquests informes per garantir que s’acompleix la campanya, i els valors del nostre basquetbol, apercebent, controlant i sancionant si fos necessari als clubs d’aquest seguiment. Ara, només es sanciona quan passa alguna cosa greu, i les coses quasi greus que no entren a Comitè de Competició on paren?. Doncs paren a les motxilles emocionals de jugador/es, entrenadors/es, pares i mares i la imatge tacada de la FCBQ. Això s’evitaria amb més planificació i més execució. 

També per part dels clubs s’hauria de treballar en erradicar l’assetjament sistemàtic dels entrenadors des del minut 0 de partit contra l’àrbitre. Això genera un estat de tensió a la graderia contra l’àrbitre. Deixem que s’equivoqui, que es humà, i una part fonamental del basquetbol. Hauríem d’arribar a la conclusió que si no pressionem a l’àrbitre aquest no estarà a la defensiva, i deixarem de tensar una corda que sovint es trenca.

Els àrbitres. El Comitè d’Àrbitres hauria, per començar, de canviar la seva filosofia defensiva, acabar amb el to de superioritat que es generen en les noves generacions d’àrbitres, no per mes intimidació hi ha més control de l’entorn del partit. Es necessari que l’àrbitre sigui més proper, un més del partit, que els àrbitres entenguin que les sancions són per això, per sancionar un acte no per defensar-se del que no els agrada. Ells i la resta de l’entorn guanyarien en tranquil·litat. 

També seria interessant que el Comitè d’Àrbitres fes més seguiment dels seus associats i executés mesures pròpies per evitar situacions desagradables. Per desgràcia una molt petita minoria arrossega al mal camí de la foscor al col·lectiu de l’arbitratge i això s’ha de poder evitar. Quines accions de l’arbitratge poden generar violència?, doncs per exemple: que un àrbitre parli malament a un jugador/a i/o entrenador/a (paraules malsonants, per exemple), que un àrbitre provoqui a una graderia en mig d’un partit amb gestos despectius perquè l’havien atacat (sense disculpa això últim) o que s’inventin el reglament per benefici propi, faltant de manera important el respecte als jugador/es i entrenadors/es. Seguint insistint en la realitat de que es una minoria, com també es el cas dels entrenadors, s’han de tallar aquestes actituds que primer ennegreixen el nostre esport, començant a assemblar-se a altres esports de la nostra societat, i després fan la bretxa entre àrbitres i la resta del basquetbol cada vegada més gran i això pot significar el final d’una convivència necessària.

Ajuntaments i/o entitats responsables de les instal·lacions. Seria molt important que els responsables de les instal·lacions o es juguen partits de la FCBQ, que son bàsicament els Ajuntaments en un alt percentatge treballessin conjuntament amb els clubs usuaris de les pistes i amb la mateixa FCBQ un protocol conjunt d’actuació per marcar els criteris a seguir per erradicar tot tipus de violència, insistint TOT tipus de violència, no la que està de moda. No hi res més brut que hagi violència a casa teva i no facis res per evitar-ho. 

Tot això pot semblar molt idíl·lic però tota la gent que dia rere dia estant treballant de manera gairebé gratuïta, veuen com el nostre esport dona passes enrere pel que fa als seus valors i es necessita una FCBQ més propera i amb ganes de veure els problemes importants del basquetbol català, que estan a la base i no a la elit, però això es tema per un altre article.....

Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.