Unir el bàsquet colomenc: una història que ve de lluny
Del Licor 43 a la Mesa del Bàsquet, quaranta anys buscant un projecte comú
El debat sobre la unió dels clubs de bàsquet de Santa Coloma de Gramenet ve de lluny. Durant més de quaranta anys, la ciutat ha viscut fusions, separacions i diferents intents de posar en marxa una estructura comuna per al bàsquet colomenc.
Sempre aquesta possibilitat està sobre la taula, mirar què ha passat en el passat pot ajudar a entendre les dificultats que comporta. Al llarg dels anys, el problema no ha estat tant trobar una fórmula per organitzar-se com aconseguir que les entitats coincideixin en un mateix projecte.
1984: quan Santa Coloma va tocar l’elit
A principis dels anys vuitanta, el Círcol Catòlic de Badalona buscava una instal·lació on poder competir a la màxima categoria estatal. L’acord amb l’Ajuntament i el CB Santa Coloma va permetre que l’equip jugués els seus partits al Poliesportiu Nou i, poc després, es va formalitzar la fusió entre les dues entitats, que va donar lloc al CC Santa Coloma.
Amb el patrocini de Licor 43, l’equip va viure una de les etapes més importants del bàsquet colomenc. Va acabar quart a l’ACB i va disputar la Copa Korac, portant el nom de Santa Coloma a les competicions europees.
L’experiència, però, no va tenir continuïtat.
La Mesa del Bàsquet de 1995
Onze anys més tard, l’Ajuntament va impulsar una nova iniciativa per intentar coordinar el bàsquet de la ciutat: la Mesa del Bàsquet.
La proposta reunia diferents entitats i pretenia estudiar la possibilitat de construir un projecte comú. El problema va aparèixer quan es van haver de concretar aspectes com l’organització, el lideratge o el paper que havia de tenir cada club.
Les entitats tenien identitats pròpies, estructures diferents i visions diverses sobre el futur. El projecte no es va consolidar.
Aquella experiència deixava sobre la taula una qüestió que encara avui és vigent: abans de decidir com s’organitza un projecte comú, cal saber si existeix prou voluntat per compartir-lo.
Infografia: www.territoribc.com
De les escoles als clubs
Durant els anys setanta i vuitanta, el bàsquet escolar va tenir un paper important en el creixement d’aquest esport a Santa Coloma. Moltes escoles participaven en les lligues municipals i les activitats reunien jugadors, famílies i entitats de diferents punts de la ciutat.
Amb el pas dels anys, aquella realitat va anar canviant. El bàsquet federatiu va guanyar pes, van aparèixer nous clubs i es van consolidar projectes amb característiques pròpies. Un exemple és Draft Gramenet, especialment en el desenvolupament del bàsquet femení.
El resultat és el mapa actual: més clubs i més projectes, però també una representació del bàsquet colomenc més repartida.
La Copa SCG i les seleccions de Santa Coloma
També hi ha hagut experiències que han demostrat que els clubs poden treballar conjuntament.
L’any 2007, el Torneig de Nadal de Gramenet BC, a partir d’una iniciativa de David Parra, responsable del torneig i de l'Associació Territori Bàsquet Colomenc, va reunir equips de diferents clubs de la ciutat. Dos anys més tard, aquella experiència va donar pas a la Copa SCG.
La competició permetia que equips de diferents entitats compartissin pista sense haver de renunciar a les seves identitats.
En paral·lel, es van recuperar les Seleccions de Santa Coloma, amb jugadors i jugadores de diversos clubs. En els darrers anys, altres activitats impulsades per l'Associació Territori Bàsquet Colomenc, com el Pequebàsquet o diferents concentracions, han tornat a reunir entitats de la ciutat.
Hi ha una idea que es repeteix en aquestes experiències: quan hi ha un objectiu concret i compartit, els clubs poden trobar espais de col·laboració.
Deu anys proposant una associació de clubs
En aquest recorregut hi ha també una proposta més recent.
Durant els últims deu anys, l’Associació Territori Bàsquet Colomenc ha plantejat als clubs de Santa Coloma la creació d’una Associació de Clubs de Bàsquet.
La proposta no implicava cap fusió. Cada club hauria mantingut el seu nom, escut, estructura i independència. La idea era disposar d’un espai comú per treballar qüestions que podien interessar a totes les entitats: formació, tecnificació, bàsquet escolar, promoció del bàsquet femení, patrocinadors o activitats conjuntes.
La proposta, però, no va prosperar.
Durant aquests anys no es va aconseguir prou interès ni voluntat per constituir aquesta estructura compartida. L'Associació Territori Bàsquet Colomenc ha continuat treballant alguns d’aquests àmbits de manera individual o mitjançant col·laboracions puntuals.
És un antecedent que cal tenir present quan es parla ara d’una possible fusió. Si no es va aconseguir posar en marxa una associació en què cada club conservava la seva independència, el pas cap a un únic club planteja encara més preguntes.
Què ens diu tot això?
Més de quaranta anys després de l’etapa del Licor 43, Santa Coloma continua tenint una presència important del bàsquet. Hi ha clubs amb història, equips masculins i femenins, estructures de formació i centenars de jugadors i jugadores.
Per això, el debat no és si existeixen possibilitats per fer créixer el bàsquet de la ciutat. Les possibilitats hi són.La qüestió és quin model es vol construir.
Un únic club podria permetre concentrar recursos i oferir més opcions esportives. Una associació de clubs podria permetre compartir projectes mantenint les identitats actuals. També es podria buscar una fórmula diferent, a mig camí entre aquests dos models.
En qualsevol cas, qualsevol canvi hauria de tenir en compte la història i la realitat de les entitats que formen avui el bàsquet colomenc.
El debat continua obert.
Som Bàsquet, som territori.