Un sol club per a tot el bàsquet colomenc?

Oportunitats, riscos i el debat que Santa Coloma no pot continuar evitant

Santa Coloma de Gramenet és una de les ciutats amb més tradició de bàsquet de Catalunya. Hi ha diversos clubs, molts llicències federatives, una història amb presència al màxim nivell i una base esportiva consolidada. Això fa que, de tant en tant, aparegui una mateixa pregunta:

Seria positiu crear un únic gran club de bàsquet per a tota la ciutat?.

No és una qüestió fàcil de respondre. Una unificació podria aportar avantatges, però també comportaria riscos importants. I, sobretot, obligaria a resoldre qüestions que fins ara han dificultat qualsevol intent de treball conjunt entre els clubs.

Què podria aportar un únic club?

Un dels principals arguments a favor seria tenir una estructura esportiva més àmplia.

Amb un sol projecte es podrien reunir equips de totes les categories, tant masculines com femenines, i diferents nivells competitius. Això permetria oferir continuïtat a més jugadors i jugadores sense que hagin de buscar un altre club quan la seva entitat no pugui donar resposta a les seves necessitats esportives.

El repte és clar: aconseguir que més talent format a Santa Coloma pugui continuar jugant a Santa Coloma.

Més recursos

Una estructura més gran podria tenir més capacitat per captar patrocinadors, assumir determinades àrees de gestió i oferir serveis comuns.

Preparació física, tecnificació, formació d’entrenadors i estructures de captació són alguns dels àmbits que podrien beneficiar-se d’una organització més gran.

Però unir clubs no significa automàticament tenir més recursos. Caldria aconseguir que aquests recursos arribessin i que fossin gestionats amb criteris compartits.

Una única representació

Un altre possible avantatge seria tenir una marca esportiva única de ciutat.

Santa Coloma ja va tenir presència al màxim nivell estatal durant els anys vuitanta. Un projecte comú podria intentar recuperar aquesta projecció i convertir el bàsquet en un dels grans referents esportius de la ciutat.

Però aquesta possibilitat també planteja una pregunta: què passaria amb la identitat de cadascun dels clubs actuals?

_{Infografia: www.territoribc.com}

Els riscos d’una fusió

Els clubs no són només els equips que competeixen cada cap de setmana.

Darrere de cada entitat hi ha jugadors i jugadores, famílies, entrenadors, delegats, voluntaris, directius, escuts, colors i molts anys d’història.

CB Santa Coloma, Gramenet BC, ADE Fuster, Bàsquet Neus o Draft Gramenet, entre altres entitats, han construït una identitat pròpia.

Una fusió hauria de trobar la manera de preservar aquest patrimoni.

No seria fàcil explicar a una família que el club on ha jugat durant anys deixa d’existir per formar part d’una estructura diferent.

Qui prendria les decisions?

Aquesta és probablement una de les qüestions més complicades. Un projecte d’aquest tipus hauria de decidir, entre moltes altres coses:

- quin nom tindria el club;
- quin escut i quins colors utilitzaria;
- qui ocuparía la presidència;
- com es repartiria la representació;
- com es prendrien les decisions;
- quina estructura esportiva tindria;
- quina filosofia seguirien els diferents equips.

No són qüestions menors. Precisament en aquest tipus de decisions és on poden aparèixer les discrepàncies.

El bàsquet femení hauria de tenir el mateix pes

Qualsevol projecte de ciutat hauria de tenir en compte el bàsquet femení des del primer moment.

Santa Coloma té una trajectòria important en el bàsquet femení i una eventual unificació no hauria de convertir-lo en una secció secundària dins d’un projecte principalment masculí.

Caldria garantir equips, recursos, estructures de formació i capacitat de decisió pròpia dins del projecte esportiu.

I si no calgués fusionar els clubs?

Hi ha una altra possibilitat: que els clubs continuessin sent independents però treballessin conjuntament.

Durant els darrers deu anys, l’Associació Territori Bàsquet Colomenc ha plantejat en diferents moments la creació d’una Associació de Clubs de Santa Coloma.

La idea era mantenir la independència de cada entitat i, al mateix temps, compartir projectes en àmbits com:

- tecnificació;
- formació d’entrenadors;
- seleccions de Santa Coloma;
- activitats escolars;
- promoció del bàsquet femení;
- captació de patrocinadors;
- organització d’esdeveniments conjunts.

Era una proposta de cooperació, no una fusió.

La iniciativa, però, no va aconseguir el suport necessari dels clubs per arribar a constituir-se. Mentrestant, alguns dels àmbits plantejats s’han anat desenvolupant de manera puntual per iniciativa de la mateixa Associació Territori Bàsquet Colomenc.

I aquí apareix una pregunta que potser és més important que la de la fusió:

Si encara no hem estat capaços de crear una associació que mantingui la independència dels clubs, estem preparats per crear un únic club?

Quin model vol Santa Coloma?

La discussió no ha de limitar-se només a decidir si hi ha d’haver un club o diversos clubs. També es pot pensar com han de relacionar-se els clubs que ja existeixen.

Poden compartir recursos? Poden coordinar la formació? Poden crear projectes conjunts? Poden treballar plegats per retenir jugadors i jugadores? Poden presentar una proposta comuna davant les institucions i els patrocinadors?

No caldria esperar a una fusió per començar a respondre aquestes preguntes.

I, de fet, potser seria una manera de comprovar si existeix prou capacitat de treball conjunt abans de plantejar una unificació.

Obrim el debat

Aquest article no pretén defensar que Santa Coloma hagi de tenir un únic club ni que el model actual sigui el millor possible.

La intenció és posar sobre la taula una qüestió que apareix periòdicament i que afecta tot el bàsquet de la ciutat.

Els clubs hi tenen molt a dir, però també les famílies, els entrenadors, els jugadors, les jugadores, els voluntaris i totes les persones que formen part del bàsquet colomenc.

Potser el futur passa per un únic club. Potser per una associació de clubs. Potser per una fórmula de col·laboració que encara no s’ha plantejat.

Però abans de decidir quin model és millor, caldria començar per parlar-ne.

I tu, què en penses?

Som Bàsquet, som territori.