Opinem sobre Basquetbol!: La necessitat de recrear contextos reals a l'entrenament de Minibàsquet - Félix De Fontecha

Article de l'entrenador Félix De Fontecha publicat a la pàgina web https://www.fbcv.es

El minibàsquet és especial, és un procés d'adaptació, iniciació, transformació, errors i encerts… d'emocions i il·lusions. Per això, nosaltres com a entrenadors, hem de tenir molt present com i què entrenem en aquesta etapa tan especial en el desenvolupament dels jugadors i les jugadores.

1. AFRONTAR L'ERROR.

Naixem els éssers humans sense por de l'error? La resposta és que sí, però ho anem desenvolupant amb el pas del temps.

Són les circumstàncies les que conformen el caràcter i defineixen la nostra actitud a l'hora d'enfrontar-nos a situacions en què hem de prendre decisions. Si a mesura que madurem experimentem temor i inseguretat, les nostres capacitats a l'hora d'acceptar desafiaments es veuran minvades.

Com a entrenadors, hem de mantenir una posició realista, que estimuli els nostres jugadors a analitzar les possibilitats d'èxit que ofereix el joc i animar-los a córrer riscos, on hi ha possibilitat d'error i per tant d'aprenentatge.

Segons comenta la psicòloga clínica especialitzada en psicoanàlisi Marisa Gutiérrez: "en cap cas el nen ha de sentir que ha de ser perfecte; tots cometem errors, hem de saber perdonar i aprendre'n" (Borja Revert, 2016).

La por a l'error bloqueja, impedeix l'experimentació i eleva el nivell d'intolerància davant de la frustració. Els jugadors que a la infància persegueixen l'èxit i la perfecció des de l'inici, no gaudeixen del procés. Desenvolupen una actitud que tendeix a la desmotivació, a la passivitat, a una autocrítica excessiva ia la manca de creativitat en els moments decisius. (Fundació Melior, N/D).

Hauríem d'enfocar la nostra tasca com a entrenadors per promoure el pensament lateral (idea originada pel metge, inventor, filòsof i autor maltès, EdwarddeBono) dels nostres jugadors, és a dir, animar-los a emprar la lògica, desafiant la norma en abordar un problema per arribar a una solució creativa. (Laura Ruiz Mitjana, 2022).

Com a entrenadors, podem aconseguir el pensament lateral en minibàsquet? Sens dubte, la intuïció va unida a l'anàlisi de la situació a l'hora de prendre decisions. Cada jugada és irrepetible i per tant no hi ha una fórmula única que garanteixi el resultat. El respecte a la diversitat de jugadors no ens permet treballar en base a regles tancades, però podem desenvolupar estratègies que acostin els nostres equips a un pensament positiu, actiu, valent i lògic. La nostra feina com a entrenadors hauria de:

• Fomentar la idea que fallar no és tan greu, encoratjant a superar la por de cometre errors ia comprendre que també s'aprèn de les equivocacions.
• Analitzar els errors i experimentar la solució a la pràctica del joc.
  Alterar hàbits de manera regular, per tal de promoure la flexibilitat de les seves ments per afrontar els nous reptes i situacions desafiadores que vagin apareixent.
• Promoure que surtin de la seva zona de confort a través de situacions complexes i estimulants, perquè l'error sigui quotidià en el seu aprenentatge i vagi unit a la superació ia l'èxit.

Per tant, encoratjar aquest tipus de pensament i eliminar el temor d'equivocar-se amplia les possibilitats d'aprenentatge als jugadors. Com assenyala Cristina Koppel, neuròloga i especialista en educació de l'Imperial College de Londres: “Els nens són els millors creadors, perquè encara no saben com funciona el món i no estan subjectes pels mateixos llaços que ens restringeixen”. (BBC News Món, 2021).

En aquest article s´abordarà com a tema principal la importància de fomentar l´aprenentatge en entorns complexos, generant situacions reals i exigents que estimulin el pensament lateral dels nostres jugadors, on l´error forma part de la solució i no és un signe de retrocés, i que a més permetrà la seva evolució en el joc d´una forma més natural.

2. LA NECESSITAT DE PROMOURE JUGADORS CRÍTICS.

El pensament crític implica analitzar i valorar la informació que rebem. Això inclou escoltar els altres, aprofitar el que és positiu, qüestionar el que és negatiu i, basant-nos en aquesta informació, prendre decisions informades.

El bàsquet és, en essència, un esport d'equip, altament interactiu i reglamentat, on cada jugador utilitza al camp una combinació d'habilitats físiques, tècniques, perceptives i cognitives per intentar anotar el nombre més gran de cistelles possible en el cèrcol contrari. A partir d'aquesta senzilla definició, es desprèn la necessitat que els jugadors prenguin decisions, escullin entre diverses alternatives, avaluïn el risc associat a cada elecció i experimentin sentiments de satisfacció i confiança sobre les pròpies capacitats i intuïció. (Andrés Rosa Guillamón, 2013).

La majoria de les situacions durant un partit de bàsquet requereixen dels jugadors i la seva capacitat per prendre decisions en un instant de temps summament reduït, alhora que executen respostes motores de manera totalment immediata. (Pablo Camacho, 2012)

_{Infografia: www.territoribc.com}

Com a entrenadors, hem d'incentivar la capacitat crítica dels nostres jugadors perquè es qüestionin el perquè de cada acció que executen, una cosa fonamental i en allò que penso que no solem ser tan rigorosos. Per què fem el que fem? Perquè els nostres equips tinguin un ampli ventall d'experiències, tan properes a la realitat com sigui possible.

M'agrada distingir dues etapes en aquest procés: una primera on s'ha de fomentar una actitud crítica en els nostres jugadors, i una de posterior avaluant la seva capacitat a través de situacions d'alta complexitat on el focus no estarà en el resultat, sinó en el procés.

Trobo fonamental fomentar una actitud crítica en els nostres jugadors i per això, com a entrenadors, hauríem de:

• Preguntar als nostres jugadors: abans, durant i després de les explicacions, amb això estimularem la capacitat crítica i comprensió de la qüestió i, addicionalment, podrem observar en primera instància l'evolució del pensament.
• No intervenir directament quan els jugadors cometin una fallada, sinó guiar-los perquè identifiquin el problema i posteriorment siguin ells mateixos els que trobin la solució.
• Incentivar els jugadors perquè preguntin els seus dubtes a través de petits codis durant els entrenaments, en què la millor pregunta de la sessió pugui ser reconeguda i recompensada pels seus propis companys.

3. COMPRENDRE PER PODER RECREAR. ANÀLISI DEL MINIBASKET.

El Minibàsquet és canviant, no hi ha partit similar ni equips anàlegs, després d'haver pogut observar quantitat de partits puc dir que aquesta és la riquesa més gran que tenim. 

Avancem cap a un joc cada cop més exhaustiu on l'1×1 des de la presa de decisió i la capacitat de reacció dels jugadors és la nota dominant, i on l'especulació i el joc en estàtic passen a ser residuals.

Possessions curtes i transicions ràpides són les màximes en els atacs, on la capacitat de generar a l'1×1 i prendre la correcta decisió en el timing just, és el que més penalitza les defenses.

D'altra banda, comunicar i ser proactius per contrarestar els atacs rivals passa a ser una prioritat on assumir l'error i treballar des de situacions d'inferioritat és imprescindible per poder afrontar el transcurs dels partits.

Necessitem que els nostres jugadors se sentin còmodes davant de situacions d'adversitat, on és clau no perdre l'actitud proactiva per poder rotar i destruir els desavantatges que s'originin. Com a entrenadors hem d'analitzar aquestes situacions i estructurar l'aprenentatge de manera significativa. Hem de ser capaços de recrear de manera constant i progressiva, com veurem posteriorment (2×1+1, 3×2+1…), situacions d'inferioritat i, com m'agrada inculcar els meus jugadors, assumir la idea que més enllà de la responsabilitat individual, hem d'atendre la responsabilitat col·lectiva, que passa a ser imprescindible al minibàsquet actual.

4. METODOLOGIA PER A UN APRENENTATGE GUIAT.

Per afavorir laprenentatge és fonamental treballar amb un model densenyament basat en els processos naturals del propi aprenentatge, a través dun model de treball global on haurem de conèixer les característiques del grup amb què treballem.

Des d´una metodologia activa i no directiva, centrada en l´exploració i el descobriment per part del jugador, amb l´orientació de l´entrenador podrem aconseguir que els nostres jugadors es qüestionin, pensin i posteriorment executin. D'aquesta manera, si fallen, entendran perquè han fallat.

A través de mètodes inductius cercarem apropar-nos a recrear situacions reals que, partint d'elements espontanis, els aniran enriquint amb les variables que sorgeixen durant el desenvolupament de les tasques.

Amb això, afavorirem el pensament lateral anteriorment més focalitzat a promoure jugadors crítics en comptes de “màquines”, perquè siguin capaços de prendre decisions a través de petites guies i estímuls.

Com a entrenadors hem d'incidir sobre aquests principis, tan fonamentals en una metodologia guiada d'aprenentatge: (David López Blanco, 2009):

• Partir del desenvolupament del jugador i de l'equip.
• Construir aprenentatges significatius.
• Aconseguir aprenentatges autònoms.
• Promoure una activitat intensa de participació als jugadors.

5. EXEMPLE PROGRESSIU DE TASQUES: DES DE SITUACIONS COMPLEXES I EXIGENTS.

A partir d'un vídeo treballarem amb tasques on el nostre focus principal se centrarà en recrear situacions reals i exigents, per desenvolupar tot allò comentat amb anterioritat en els nostres jugadors (presa de decisió, proactivitat, actitud crítica, major autonomia…), addicionalment dirigirem les nostres correccions sobre diferents detalls tàctico-tècnics sobre els quals els guiarem a utilitzar en funció de la situació. estímuls perceptius que desenvolupem.

L'objectiu en aquest apartat no és oferir diversos exercicis perquè pugueu recrear-los directament, sinó comentar certes “estratègies” i estímuls perquè a través d'aquests o altres exercicis sigueu capaços de compondre tasques que s'adaptin a les necessitats dels vostres equips i resultin tan reals com sigui possible.

Som Bàsquet, som territori!