Opinem sobre Basquetbol!: Els reptes de l'entrenador en categoria de Minibàsquet - Eva María Herrera
Article de l'entrenadora Eva María Herrera a la pàgina web https://isportcoach.com/
El minibàsquet és una etapa molt important en la formació dels futurs jugadors de bàsquet. Això significa que lentrenador té un paper clau en la formació dels futurs jugadors. Descobrim quins són per a l'autora del post els reptes de l'entrenador de Minibàsquet.
Aquest article intenta explicar l‟especificitat de l‟entrenador en aquesta categoria, on aquesta figura s‟acosta molt a la figura d‟un educador esportiu. Així, un model d'entrenador de formació, busca que els jugadors aconsegueixin practicar bàsquet amb les garanties d'èxit més grans, entenent com a èxit que el jugador desenvolupi el màxim de les seves possibilitats, en funció de les seves necessitats i capacitats. Sense oblidar que, de forma paral·lela a la formació esportiva, a l'entrenador correspon incidir en el desenvolupament integral de la personalitat dels seus jugadors.
LA CATEGORIA DE MINIBASKET COM A CATEGORIA FORMATIVA
Per definir a quins reptes s'enfronta l'entrenador de minibàsquet, hem de contextualitzar, per una banda, la categoria de minibàsquet dins del procés de formació del jugador de bàsquet i, d'altra banda, el paper de l'entrenador en aquesta categoria formativa.
Qualsevol nen o nena que comenci a practicar un determinat esport, ha de seguir un procés de formació tan adaptat com sigui possible a la seva edat i nivell. Aquest període de formació pot durar al voltant de 15 anys, per això és un procés que els entrenadors tenen la necessitat de planificar a llarg termini. L'edat idònia per a la presa de contacte amb l'esport oscil·la entre els 8 i els 10 anys, sent les edats de màxim rendiment al voltant dels 25-30 anys.
L'establiment d'aquestes fases implicarà que es pugui programar el treball amb els jugadors amb temps suficient, de forma progressiva i coherent, sense presses, i evitar que s'obviïn passos i esglaons necessaris en l'educació motriu dels esportistes.
De manera general, aquest procés es pot dividir en tres fases, iniciació esportiva, desenvolupament i perfeccionament.
És important aquesta diferenciació, perquè l'ensenyament de l'esport en general i del bàsquet en particular serà diferent en funció de l'etapa de formació on ens trobem; igual que les funcions de lentrenador, que shauran dadaptar a cadascuna de les etapes de formació.
En aquestes fases, la categoria de minibàsquet es correspon amb el període diniciació esportiva. Estem en una etapa on els jugadors tenen un primer contacte amb l'esport, on s'orientin les seves capacitats motrius genèriques cap a les conductes específiques que requereix el joc del bàsquet.
L'entrenador és, després dels jugadors, el principal protagonista del procés d'ensenyament-aprenentatge a Minibàsquet.
Eva Mª Herrera
L'ENTRENADOR EN CATEGORIA DE MINIBASKET
Si considerem el procés d'ensenyament del bàsquet, com qualsevol altre procés d'Ensenyament – Aprenentatge, l'entrenador és un element clau per procurar complir la missió amb els màxims nivells de qualitat i eficàcia.
A la categoria de minibàsquet, la formació dels jugadors adquireix una especial importància ja que determinarà en gran mesura el seu rendiment futur.
En aquest procés d'ensenyament – aprenentatge intervenen tres elements fonamentals: el subjecte que aprèn (jugadors), el contingut que cal ensenyar (bàsquet) i el subjecte que ensenya (entrenador).
Tot i que són molts més els actors que participen en aquest procés (família, context, directius, etc), la seva rellevància directa és significativament menor.
L'entrenador és, després dels jugadors, el principal protagonista, en tenir responsabilitat directa en la formació d'esportista, i és la persona encarregada de guiar el procés i de prendre les decisions sobre la seva planificació, el màxim responsable del grup en entrenaments i en competició.
Fotografia: www.territoribc.com
A QUINS REPTES S'ENFRONTA L'ENTRENADOR DE MINIBASKET?
Amb aquest paper protagonista, aquest repte és garantir que el procés de formació del jugador de bàsquet asseguri el desenvolupament de totes les capacitats que influeixen en el rendiment del jugador a la competició, no oblidant que la formació integral de la persona adquireix especial rellevància en aquestes edats.
Això suposa que l'entrenador escolar ha de superar el model tradicional de desenvolupament professional, centrant-se en una concepció global i integradora, on s'inclouen tots els factors: fonaments esportius, desenvolupament coordinatiu, condicional i cognitiu dels jugadors i transmissió d'hàbits, valors i actituds.
Això comporta la necessitat que els entrenadors adquireixin una formació multidisciplinària que giri al voltant d'una formació pedagògica aplicada a l'entrenament esportiu. Han de ser competents tant en habilitats específiques de l'esport en edat escolar com en habilitats personals que contribueixin a l'educació de la persona en el sentit més ampli.
Els entrenadors més ben formats seran aquells que podran afrontar amb més garanties les seves funcions com a entrenador. Això requereix que la formació de l'entrenador de minibàsquet giri al voltant d'una formació pedagògica aplicada a l'entrenament esportiu.
EL PAPER FORMATIU DE L'ENTRENADOR DE MINIBASKET
L'entrenador tindrà un paper principalment formatiu, sense oblidar que es competeix, buscant millorar el rendiment dels jugadors. L'entrenador de minibàsquet serà principalment educador i formador.
Per tant, la relació entrenador-esportista es realitzarà sempre sota premisses psicopedagògiques, per la qual cosa els entrenadors no poden perdre aquesta mentalitat humanista i centrar-se exclusivament en aspectes merament tècnics o esportius cercant resultats a curt termini.
L'entrenador de minibàsquet ha de tenir una sèrie de característiques que acostin la figura de l'entrenador a la figura de l'educador. És, sens dubte, un dels reptes de l?entrenador de Minibasket.
L'entrenador escolar ha de superar el model tradicional de desenvolupament professional, centrant-se en una concepció global i integradora
Eva Mª Herrera
L'ENSENYAMENT DEL BÀSQUET A L'ETAPA DE MINIBASKET
Per complir amb les funcions encomanades, cal que l'entrenador de minibaket, conegui la lògica interna de l'esport que ha d'ensenyar, conegui els jugadors, les característiques i les necessitats i conegui i domini els processos metodològics que el portin a complir aquests objectius.
El Bàsquet es correspon amb els anomenats esports de col·laboració – oposició. Són esports de cooperació perquè els membres de l'equip actuen en mútua col·laboració per aconseguir un objectiu predeterminat; hi ha oposició, ja que el seu desenvolupament té lloc davant de l'antagonisme directe de l'equip adversari, que té el mateix objectiu i intenta impedir la col·laboració de l'equip adversari.
El bàsquet demana als jugadors una elevada activitat perceptiva i decisional, per poder actuar adequadament. Aquest és un dels reptes de l´entrenador de Minibasket
Eva Mª Herrera
Per tant, com a esport d'equip on tenen lloc habilitats obertes i de regulació externa, presenta una sèrie de particularitats específiques diferents d'altres esports que cal tenir en compte en analitzar com obtenir rendiment i, per tant, com formar i entrenar.
EL DESENVOLUPAMENT DEL JUGADOR DE MINIBASKET
El jugador desenvolupa la seva actuació esportiva en un entorn complex, caracteritzat per la presència de multitud d'estímuls que ha d'atendre de manera preferent, concretament cinc defensors, quatre companys i un mòbil que es desplaça pel terreny de joc per acció dels participants.
A més, amb la dificultat afegida que aquests nou jugadors presents a la pista modifiquen la seva posició contínua i simultàniament en el temps.
Aquesta característica del joc demana als jugadors una elevada activitat perceptiva i decisional, per poder actuar adequadament. El joc exigeix contínues operacions cognitives per avaluar, anticipar-se i adaptar-se a noves i constants circumstàncies del joc.
L'ENTRENAMENT A MINIBASKET
D'aquí es deriva la necessitat de plantejar un entrenament per una banda conceptual i per altra perceptiva, que permeti al jugador conèixer quins són els aspectes rellevants del joc en què ha de focalitzar la seva atenció en cada moment.
Amb els diversos entrenaments, cal cercar que el jugador augmenti el seu repertori motor, dotant-lo de la capacitat d'utilitzar en el moment adequat el gest adequat i amb les característiques que demani cada situació per poder obtenir èxit.
El jugador ha de prendre decisions constants, per la qual cosa ha de tenir els coneixements suficients perquè pugui triar la solució més adequada a la situació.
Per tant, l'entrenador ha de formar els seus jugadors perquè sàpiguen analitzar constantment el joc i prendre les decisions més adequades a la situació de joc. Cal fer pensar els jugadors. El jugador ha de saber què està fent en cada moment.
A més, una vegada que sap què ha de fer, ha de tenir els recursos tècnics necessaris per portar-ho a la pràctica.
Per tant, el jugador de bàsquet ha d'estar contínuament prenent decisions, fonamentalment, amb relació a què fer (selecció de la resposta en joc) i com fer-ho (execució de l'acció tècnica més convenient. Tot això condiciona el procés d'entrenament).
CONCLUSIÓ
Així, podem concloure, de manera resumida, que els reptes més importants de l'entrenador a les categories de minibàsquet és combinar el procés d'entrenament, amb el desenvolupament integral del jugador, apropant la seva figura cap a un educador esportiu, tenint com a objectiu formar jugadors que sàpiguen prendre decisions i que sàpiguen executar-les en funció de les necessitats del joc, tot això amb plantejaments globals ia llarg termini.