Opinem sobre Basquetbol!: El mon canvia, el basquetbol ha de canviar en la mateixa direcció? - David Parra

Article de l'ex-entrenador David Parra publicat a la pàgina web www.territoribc.com

Els canvis generacionals i la pressió de les noves tendències

Els canvis generacionals aporten sempre molts canvis, algunes vegades bons, d’altres no tant bons i d’altres realment dolents, però que en la extensió de la societat actual son gairebé obligatòries acceptar-los degut a la pressió rebuda per l’acceptació general de les mateixes per la societat. I gràcies a les repeticions continues a xarxa socials per exemple, una corrent sense fonament es acceptada tant mateix com els comportaments o idees, que te una persona i es copiat per la resta.

Les xarxes socials i els nous “gurus” del bàsquetbol

El basquetbol no s’escapa de tot això. Les xarxes socials estan plenes de “gurus” que tenen la veritat de com ensenyar basquetbol, de com la resta no ho saben fer, i de com la seva línia de treball es absolutament única. I en aquest espai, on es cert que hi ha individus, que son fàcilment reconeguts per la seva coherència, que es salven d’aquesta selva de idees que es venen com victòries i que no deixen de ser opinions, a vegades vulgars, que no s’ha de deixar de respectar però que hem de començar a qüestionar, un fet oblidat gairebé per les  noves generacions que veuen la seva “religió” personal el camí a seguir. El pensament crític es essencial per trobar l’equilibri entre “realitat i ficció”, es bàsic per tenir pensament únic i criteri independent.

La comunicació entre entrenador i jugador

Veiem una part important dels entrenadors que es comuniquen amb els seus jugadors /es en les xarxes socials. No saben comunicar-ho personalment als seu deixebles? o es que ja ho han comunicat i ara vol demostrar al mon que son grans entrenadors per què ensenyen a tothom com son de bons amb els seus jugadors i que tot ha estat un camí de dificultats i que tot s’ha superat gràcies al talent de l’entrenador i sobre tot, gràcies a tot el que han aprés els entrenadors dels jugadors. En fi, aquests mateixos els he escoltat no parlar be precisament dels seus jugadors, aquells que han estat l’excel·lència, paraula que no es fa servir, per cert, actualment en el basquetbol.

Ser líder és ser referent

Crec, i es una visió personal, que la comunicació de l’entrenador ha de ser directe, individual i col·lectiva envers als seus jugadors, perquè els entrenadors actuals no es veuen a si mateixos com referents sinó com líders dels seus equips. Creieu-me que per ser líders, s’ha de ser primer referent. Guanyar partits en dolça la relació amb els jugadors però ser referent i preocupar-se per els petits problemes de cada jugador, personals o esportius, et converteix en una peça imprescindible en el dia a dia del jugador i que no necessita les xarxes socials per convèncer al seus jugadors de res de res.

_{Infografia: www.territoribc.com}

El bàsquetbol no admet presses

Es molt lloable voler ser el millor, però el basquetbol, con tots els esports, el córrer es sinònim de fracàs. El basquetbol funciona amb planificació, amb temps, amb objectius, amb insistència i perseverança i sobre tot amb confiança, confiança personal i confiança col·lectiva i aquesta actual societat, reeixida per les xarxes socials, sintonitzen tots amb immediatesa i resultats per ahir, en alineació amb el funcionament de les xarxes socials o ho tens la informació ja, sigui o no sigui certa o correcte.

Formar-se a través de l’experiència

I la millora en la vida, i en aquest cas, el basquetbol, ha de ser pausada, com les relacions personals, coneixent-nos i aprofitant cada moment per intercanviar reaccions i sensacions. Observo entrenadors que venen d’entrenar, com primers entrenadors, dues temporades i exigeixen equips de nivell, “por que yo lo valgo” i estan equivocats (en primer lloc els Directors Tècnics que els donen els equips, molt equivocats) perquè fer be la teva feina t’has de formar, i formar-se vol dir obrir-se a experiències de tot tipus de basquetbol: entrenar gènere masculí però també gènere femení, entrenar equips de nivell C o D, per tal de mostrar-se a si mateix si es capaç de fer millors a nens i nenes que es boten la pilota als peus i el més important, aconseguir que aquests jugadors agafin el basquetbol com la seva passió o ser ajudants d’entrenadors experimentats, per aprendre com funciona aquest negoci.

Adaptar-se sense perdre l’essència

Si, es un canvi generacional i tots ens hem d’adaptar però no llencem els nostres principis per no voler intentar adaptar aquest canvi generacional a la essència bàsica del basquetbol. No hem de permetre que el basquetbol sigui una cosa pública i ja no personal, aquest ha estat un dels valors definitoris del basquetbol, un esport que no era com la resta, el basquetbol es comunicació, personalitat i proximitat personal, amb els seus errors, però un esport on els valors estaven per sobre de la resta, inclús el resultat, i això està derivant a ser com uns altres esports. Adaptem-nos però no canviem.