
En un article anterior parlàvem dels germans i germanes que aquesta temporada comparteixen club a Santa Coloma. Ara la mirada canvia una mica. Ens fixem en aquells germans que tenen una mateixa arrel colomenca i que han crescut respirant bàsquet, però que aquest curs han agafat camins diferents.
Perquè créixer junts, començar a entrenar gairebé al mateix temps o haver compartit moltes hores als pavellons no vol dir que la trajectòria esportiva hagi de portar-los al mateix lloc. De vegades, el bàsquet va obrint portes diferents. Un jugador canvia de club, un altre fa el salt a un primer equip, un es queda a casa i l’altre busca un nou repte lluny de Santa Coloma. I, en alguns casos, fins i tot canvia el paper dins del mateix esport: de jugador a entrenador.
La temporada 2026-2027 ens deixa diversos exemples. Històries familiars que tenen un mateix punt de partida, però que aquest any continuen per camins ben diferents.
Els germans Mario i Óscar Díez afronten aquesta temporada una nova etapa en el bàsquet sènior, però ho fan des de clubs diferents.
Mario Díez, el germà gran, fa el salt a Primera Catalana masculina amb l’UB Mir després de la seva darrera etapa al Sant Andreu de Natzaret, a Badalona.
Óscar Díez, en canvi, continua al Gramenet BC i aquesta temporada fa un pas endavant dins de l’estructura del club: formarà part del primer equip, que competeix a Primera Territorial.
En el seu cas, aquest ascens té un component especial. Óscar ha anat fent el seu recorregut dins del Gramenet BC i ara arriba al primer equip després d’haver passat per les diferents etapes de la seva formació al club.
Mario inicia una aventura diferent. Un nou vestidor, nous companys i una categoria exigent que li planteja un repte important.
El punt de partida és el mateix. El següent capítol, no.
Els germans Jonatan i Christian Hernández han trobat el seu lloc dins del bàsquet, però cadascú l’ha construït des d’una banda diferent de la pista.
Jonatan Hernández ha estat vinculat durant les darreres temporades al Basket Almeda com a entrenador. La seva feina ha estat reconeguda en diverses edicions dels Premis Molt Bàsquet i també ha estat relacionada amb diferents projectes de desenvolupament i formació dins del bàsquet català.
Aquesta temporada torna al CB Joventut de Badalona, després de la seva etapa anterior com a entrenador.
Christian Hernández, per la seva banda, continuarà al Bàsquet Neus, on formarà part del primer equip masculí a Segona Catalana. El seu recorregut com a jugador també li ha valgut ser un dels colomencs destacats en diferents edicions dels Premis Molt Bàsquet.
Aquí la diferència és especialment evident: Jonatan prepara partits, planifica entrenaments i viu el bàsquet des de la banqueta. Christian continua patint, competint i gaudint dels partits des de dins de la pista, malgrat també es entrenador a Bàsquet Neus.
I és que, encara que el paper canviï, hi ha una cosa que probablement no necessita cap explicació entre germans: parlar de bàsquet després d’un partit.
Els germans Dídac i Marc Arredondo també han anat construint trajectòries diferents, amb Santa Coloma i Badalona com a punts importants del seu recorregut.
Dídac Arredondo continua vinculat al Club Joventut Badalona com a entrenador. Acumula diverses temporades dins del bàsquet de formació de la Penya i la seva tasca també ha estat reconeguda als Premis Molt Bàsquet.
A més, Dídac ha estat vinculat al CB Santa Coloma, on ha desenvolupat funcions relacionades amb l’estructura esportiva i la formació.
Marc, en canvi, ha fet el camí de tornada. Aquesta temporada torna al CB Santa Coloma i formarà part del sènior C, a Segona Territorial, després de la seva etapa al Manyanet Les Corts.
La seva trajectòria resumeix força bé una situació habitual en el bàsquet de formació. Primer arribes a un club, després apareixen altres oportunitats, coneixes nous entrenadors i vestidors i, amb el temps, pot arribar el moment de tornar.
Els germans continuen dins del mateix món, però cadascú ha trobat la seva manera de viure’l.

Infografia: www.territoribc.com
Els germans Joel i Berta Penina són un altre exemple de trajectòries que surten de Santa Coloma i continuen en altres projectes.
Tots dos coincidiran aquesta temporada a l’AE Minguella, a Badalona, però ho faran en categories diferents.
Joel Penina acumula diverses temporades al club badaloní i aquest curs continuarà en el projecte que competeix a Super Copa Catalunya. La seva trajectòria ja havia destacat en les categories de formació, amb títols aconseguits amb el CB Joventut Badalona.
Berta Penina, per la seva banda, s’incorpora al Sub-20 de l’AE Minguella després de la seva etapa al Draft Gramenet.
No compartiran equip ni calendari, però sí club, instal·lacions i part d’aquesta rutina que acompanya qualsevol temporada: entrenaments, partits, desplaçaments i aquella inevitable pregunta de com ha anat el cap de setmana.La veritat és que, quan dos germans viuen el bàsquet, és difícil que els resultats, les anècdotes o els partits acabin quedant només dins del pavelló.
El cas de Joel, a més, forma part d’una realitat força habitual entre els jugadors formats a Santa Coloma: continuar la trajectòria en clubs de municipis propers i anar construint el propi camí més enllà de la ciutat.
A aquesta relació cal afegir-hi dos casos que ja apareixien en l’article anterior sobre els germans que compartien club. Aquesta temporada, però, les seves situacions han canviat.
Són Arnau i Hugo Palanca i Ruth i Víctor Barreda.
En tots dos casos, el vincle amb el Gramenet BC es manté, però cadascú ha trobat un espai diferent dins del club.
Els germans Arnau i Hugo Palanca continuaran vinculats al Gramenet BC, però aquest curs no compartiran equip.
Hugo Palanca, el germà gran, formarà part del sènior B. Arnau Palanca, en canvi, jugarà al primer equip del Gramenet BC, a Primera Territorial, després de la seva etapa al SESE, on va competir a Primera Catalana.
Arnau ja havia tingut un paper destacat en el bàsquet colomenc durant la seva etapa al SESE, on va compartir vestidor amb altres jugadors de la ciutat. Ara torna al Gramenet BC i es retroba amb el seu germà dins de la mateixa estructura.
No coincidiran cada setmana al mateix cinc inicial ni compartiran vestidor durant els partits, però sí moltes de les coses que envolten una temporada: entrenaments, desplaçaments, gent coneguda i, és clar, el mateix escut.
La casa esportiva és la mateixa. El repte de cadascú, diferent.
Els germans Ruth i Víctor Barreda mostren una altra manera d’entendre aquesta diversitat de trajectòries.
Ruth va posar punt final a la seva etapa com a jugadora del sènior femení del Gramenet BC, però no va deixar el club. Va continuar vinculada a l’entitat des de la banqueta.
Fa unes temporades es va incorporar al cos tècnic del sènior femení, sota les ordres d’Àngel López, en l’equip que competeix a Segona Catalana.
Víctor Barreda, en canvi, continuarà com a jugador del sènior B del Gramenet BC.
És un canvi important. Ruth ha passat de preparar-se per jugar el partit a preparar-lo des de la banqueta; Víctor continua entrant a pista amb la samarreta posada.
I potser aquesta és una de les particularitats més curioses de tenir un germà o una germana dins del mateix esport: un pot explicar el partit des de la perspectiva del jugador i l’altre des de la de qui ha hagut de prendre decisions des de la banqueta.
Totes aquestes històries tenen un punt en comú: haver començat, en un moment o altre, en l’entorn del bàsquet colomenc i haver continuat després per altres camins.
Badalona, Mataró, Barcelona, Mollet, Sant Adrià i altres localitats formen part de l’itinerari esportiu de molts jugadors, jugadores i entrenadors vinculats a Santa Coloma.
Els clubs de la ciutat acostumen a ser el primer capítol. Allà arriben els primers entrenaments, els primers partits, les primeres amistats i també aquelles petites decepcions que, amb els anys, acaben formant part dels records que més es recorden.
Després arriba el moment de fer-se preguntes. Continuar? Canviar? Provar un altre nivell? Acceptar un nou paper?Alguns marxen i ja no tornen. D’altres hi acaben tornant al cap d’uns anys. També hi ha qui combina diferents etapes i qui troba fora de Santa Coloma l’oportunitat que buscava.
I és que el bàsquet no entén gaire de fronteres administratives. Un jugador pot començar en un pavelló de Santa Coloma, continuar a Badalona i acabar tornant anys després. El lloc canvia, les persones també, però aquella primera relació amb la pilota i la pista continua formant part de la història.
En el cas dels germans, encara resulta més fàcil veure-ho. Han compartit una part de la vida, potser les primeres passes dins del bàsquet i moltes hores de pista. Però no necessàriament han de seguir el mateix camí.
Aquesta relació no pretén ser definitiva.
Territori Bàsquet Colomenc té constància d’altres germans i germanes vinculats actualment al bàsquet colomenc o al seu entorn, però a hores d’ara no tenim confirmats els seus destins esportius per a la temporada 2026-2027. Per això hem preferit esperar.
No incorporar situacions encara no confirmades és també una manera de respectar els protagonistes i mantenir aquesta sèrie d’articles basada en informació contrastada.
A mesura que les trajectòries quedin definides, la fotografia es podrà ampliar. Abans de començar una temporada, la veritat és que encara poden passar moltes coses: un fitxatge que es tanca a última hora, un canvi d’equip o una oportunitat que apareix quan ningú l’esperava poden acabar modificant el camí.
De moment, aquests són els casos que ja podem confirmar. Germans i germanes que comparteixen una mateixa arrel colomenca i una passió que els ha acompanyat durant anys, però que aquest curs continuaran escrivint la seva història esportiva des de llocs diferents.
🏀 Som Bàsquet, som territori!