
Article de l'entrenador Victor Escandon Prada publicat a la pàgina web https://jgbasket.net
Per crear situacions més realistes a la feina del 1c1 és aconsellable que l'atacant realitzi un treball previ de recepció. És evident que el treball de recepció no serà el mateix si volem sortir al contraatac, rebre a l'aler o al pal baix. Per això, farem diferents exercicis en funció del lloc de recepció.
En el primer exercici, treballarem tant el treball de recepció a l'aler com la sortida de contraatac. Per fer-ho més realista, l'atacant haurà de baixar a defensar després del llançament, acostumant així als nostres jugadors, ja que moltes vegades donem per finalitzat l'exercici després del tir i els traiem capacitat de reacció.

El jugador amb pilota se situarà sota cistella i podrà fer la passada a qualsevol de les dues files per anar a defensar el jugador que no hagi passat. El primer que insisteixo a l'atacant és que talli directament a cistella per finalitzar, si el defensor aconsegueix posar-se davant i parar-lo, aquí comença el treball de recepció. Han de fixar el defensor i en un angle diferent (L o V), amb canvi de ritme inclòs, sortir a rebre. Si el defensor pressiona la línia de passi, podem deixar que facin una porta enrere, però, d'inici, els hem d'insistir que rebin al triple, perquè aquest és l'objectiu de l'exercici.
Un cop atacat i després que el defensor hagi capturat el rebot –permetre que l'atacant segueixi llançant si hi ha rebot ofensiu–, el passador envoltarà el con més proper a la seva fila per sortir cap al cèrcol contrari, mentre que l'atacant haurà de baixar a defensar. Com que ens estem centrant en la recepció, és important que el jugador rebi enganxat a la banda i en carrera (insistir que no es pari després d'envoltar el con) per avançar el major nombre de metres. Si es troba amb el defensor en la seva trajectòria, és quan, igual que en el treball anterior, ha de fixar-lo i canviar de direcció per rebre i atacar.

En el segon dels exercicis, partint d'una situació similar a l'anterior, obligarem els nostres jugadors a rebre el pal baix. Després de passar la pilota a una de les dues files, hauran d'anar a defensar l'altre jugador, que tallarà per rebre al pal baix. Aquí la feina és completament diferent a l'hora de rebre, ja que l'objectiu és que rebi amb un peu trepitjant la zona i en això hem de posar èmfasi, ja que si no els jugadors acabaran, per inèrcia, sortint en carrera per rebre a cinc metres i aquesta no és la feina a entrenar.

Cal fer-los veure que la feina de recepció s'inicia sempre fixant el defensor. En aquest cas concret, han de fer servir el seu avantbraç per fixar-lo i estar flexionats, baixant el seu centre de gravetat, perquè sigui més difícil desplaçar-los. La posició del seu cos ha de ser perpendicular al defensor i la cama més propera l'ha de col·locar entre les del seu defensor per evitar-ne el desplaçament. El braç de l'atacant que no fixa el rival ha de servir de diana per rebre la passada, allargant-lo al màxim per allunyar-lo del defensor.
Quan són més petits, als jugadors els costa rebre amb una sola mà, per això, quan rebin la passada, encara que ho demanin amb una sola mà, ja que ja tenen fixat el seu defensor, poden anar a buscar-lo amb les dues mans. Això sí, sense moure els peus perquè perdran el seu avantatge i acabaran rebent més allunyats de la zona. En aquest exercici, és important la feina del passador, que ha de millorar el seu angle de passada amb un pot lateral i donar-li la pilota a l'atacant on els ho demani.

Aquest exercici també el podem completar, com l'anterior, amb un treball de 1c1 a pista sencera a la tornada. A partir d'aquí, seguiríem evolucionant, col·locant un defensor al passador per obligar-lo a treballar, prèviament, la recepció. A més de donar-li més realisme, li posem més dificultats a l'hora de fer la passada al pal.