Opinamos sobre Baloncesto!: Ejercicios para el Desarrollo De los Fundamentos De Baloncesto - Maurizio Mondoni
Article de l'entrenador Maurizio Mondoni a la pàgina web https://www.mauriziomondoni.com
En aquesta secció explicarem una sèrie d'exercicis per a la millora dels fonaments bàsics del bàsquet.
El bot
1) Bot en parat, en moviment, al voltant de la pista, seguint les línies del camp, al mig camp.
2) Enmig de la pista, botar seguint les instruccions de senyals de l'instructor (veu, xiulet, copejament, palmells), canvi de velocitat, de direcció, canvi de mà, revers.
3) Botar per la pista seguint un camí prèviament marcat.
4) Botar amb dues pilotes, sobre el mateix terreny i en moviment.
5) “Joc de la statua”: els jugadors boten pel camp (cadascú amb una pilota) i al senyal de l'Instructor, ells han de parar-se immediatament (els que no s'aturen perden un punt). Aquest exercici ensenya com aturar-se (parada en salt i parada en dos temps).
6) “Atrapa'l”: els jugadors (cadascú amb la pilota) boten pel camp tractant de no ser tocats pel jugador “prengui”. El jugador que és tocat passa a ser “peny” en aquest torn. Així els jugadors aprenen a canviar de mà, fer reversos, canvis de direcció, velocitat mentre juguen a assolir un objectiu (no analíticament).
7) El mateix joc anterior, amb la diferència que el jugador que és “peça” ha d'intentar tocar al màxim nombre de jugadors en un temps determinat.
8) Els jugadors boten seguint les línies del camp de joc, i quan es troben un altre jugador han de canviar de mà, de direcció, revers.
9) “L'imitador”: tots els jugadors boten pel camp “imitant” els pots de l'Instructor (pot alt, baix, lent, ràpid).
10) “El joc del cotxe”: tots els jugadors (cadascú amb una pilota) escampats per la pista de joc han d'imitar un cotxe. En posició bàsica, quan el cotxe està parat, botant quan el cotxe té el motor encès, comencen a botar quan el cotxe arrenca, botant per tota la pista (cap endavant, enrere, dreta, esquerra) quan el cotxe es mou parar de botar quan el cotxe es para als semàfors (l'Instructor cridarà: “semaforo roto”).
Això els ensenyarà les diferents maneres d'iniciar el dribling, i les diferents maneres de fer-ho, la parada en salt, i sortida de nou en dribling. A partir d'aquestes situacions inicials, seguint una introducció somera dels diferents fonaments bàsics del bàsquet, hi ha d'haver una evolució gradual cap a moviments més precisos i la seva representació, així com cap a una major estabilització dels mateixos, així com la seva utilitat i necessitat.
11) “El joc de la cua” (mocador): els jugadors sense mocador boten per tot el camp i per un cert període de temps han d'intentar treure el mocador als jugadors que el tenen. El jugador que aconsegueix tenir després del temps assenyalat més mocadors guanya.
12) Botar lliurement per la pista de joc, i al senyal, parada i gir sortint cap a la cistella, fer servir les línies laterals, línies de fons (segons les instruccions de l'Instructor). Aquest exercici és pràctic per aprendre els peus de pivot.
13) “Auto-passe”, parades i sortides botant (en totes direccions).
14) "El joc del gos i la llebre": dividir els jugadors en dos equips (una pilota cadascun), cal assignar a cada jugador d'un equip (gos) un de l'altre equip (llebre). Els “gossos” s'hi situen cercle central i les “llebres” a la línia central. Quan l'Instructor assenyala l'inici, els gossos surten botant i han de tocar les llebres. Els jugadors que són “tocats” han de quedar-se quiets i asseure's. El jugador que hagi tocat més llebres al final de temps marcat és el guanyador.
15) “El joc del pescador”: tots els jugadors (peixos) se situen dempeus darrere de la línia de fons (cadascú amb una pilota), mentre que un jugador està al mig del camp (pescador). Al senyal de l'Instructor, els jugadors han d'anar botant fins a intentar arribar a l'altra banda de la pista (passada la línia) sense deixar que el “pescador” els toqui. Aquells que siguin tocats, passar a ser “pescadors”. Al principi del joc, no són gaire importants les violacions que es cometen. El joc ensenya velocitat, anticipació i elecció del tipus de pot a utilitzar.
Fotografia: https://2sesenta.com
16) “El joc de córrer i caçar”: els jugadors estan dividits en dos equips (cadascú amb una pilota) i se situen alineats al mig de la pista (un equip de cara a una cistella i l'altre equip de cara a l'altra). Els equips estan esquena amb esquena. A cada equip se li assigna un número (1 o 2) o un color (blanc o negre) i si és lluna o sol. Cada cop que l'Instructor diu un número, o un color, l'equip que és cridat es va botant cap a cistella cap a la línia de fons i l'altre equip s'ha de tornar, iniciar el pot i intentar atrapar els de l'altre equip que van corrent cap a la cistella (cadascun dels jugadors només pot tocar el jugador amb qui estava esquena amb esquena). Aquells que arriben a la línia de fons sense ser tocats estan salvats, mentre que els que són tocats deuen aixecar una mà (no s'elimina ningú). L'equip que aconsegueix tocar més cops els jugadors de l'altre grup en un període de temps guanya. El joc pot iniciar-se des de la posició de peu, assegut, de genolls, estirat cap per amunt, cap per avall.
17) “El joc de les quatre cantonades”: els jugadors es col·loquen en forma de quadrat (una pilota cadascun), un jugador des del centre tracta d'ocupar una de les cantonades lliures. Al senyal, els jugadors han de moure's i canviar de cantonada lotant, i el jugador que se situa al centre ha de tractar d'ocupar un dels llocs lliures. El jugador que es queda sense lloc lliure passa a ocupar el centre i es comença de nou. És important establir un sentit del moviment (sentit de les agulles del rellotge o contrari al sentit de les agulles del rellotge) abans de començar el joc.
18) “Joc de lliurar”: els jugadors (cadascú amb la pilota) corren pel camp de joc botant, i un que és designat ha d'anar “tocant” a tots els altres. El jugador que és tocat, s'ha de parar i col·locar un braç estirat, esperant que algun dels altres jugadors l'alliberin (tocant-lo) i pugui seguir.
19) “Joc 1-2-3 estrella”: els jugadors (cadascú amb la pilota) se situen per darrere de la línia de fons, i un jugador es col·loca a la línia de mig camp, d'esquena a ells. El joc comença quan el jugador del mig del camp crida “1-2-3 estrella”, i els jugadors de la línia de fons camp han de córrer botant la pilota, cap al centre de la pista. Quan el jugador del centre es torna han de parar-se. El jugador del centre s'ha de tornar immediatament i, si veu moure's alguna de les que estan corrent torna al començament (així segueixen jugant). El primer que aconsegueix la línia del mig camp sense ser vist en moviment pel jugador del centre, guanya.
20) “El joc del senyal”: els jugadors (cadascú amb la pilota) es col·loquen a la dreta (oa l'esquerra) de la cistella, mirant l'Instructor qui és amb les esquenes a la cistella, veí a la línia de tirs lliures, que indica amb els braços la direcció cap a on s'han de dirigir botant (cap a la dreta, l'esquerra, cap a darrera. Si l'Instructor manté els braços avall els jugadors van botant cap a un costat o altre, si l'aixeca la mà dreta, els jugadors canvien de mà de bot i ho fan amb l'esquerra (i viceversa). Si l'Instructor aixeca els dos braços, els jugadors realitzen un revers i continuen botant.
21) “Carreres de relleus botant”: hi ha molts tipus de cursa de relleus (cap endavant, enrere, mixta) sense pilota (corrent, saltant), o botant amb la pilota, amb una pilota per equip o una per jugador. A un senyal de l'Instructor, el primer de la fila surt i va seguint el camí marcat (corrent amb eslàlom, corrent sobre marques, arbres, cercles). El jugador torna a la fila es para davant del primer col·locat que toca la pilota i continua el joc. L´equip que arriba al final en primer lloc després d´haver completat tot el recorregut, és el guanyador.
22) “Carreres de relleus amb cons”: dividir els jugadors en dos grups (una pilota cadascun) i es col·loquen en fila a partir de la línia de fons del camp (un grup a la dreta i un grup a l'esquerra). Al senyal el primer jugador de cada equip surt botant amb una mà, mentre que amb l'altra ha d'anar tombant els cons col·locats al llarg del camí, i tornar botant a tota velocitat. Quan arriba, surt el segon que ha d'anar botant amb una mà i amb l'altra, aixecant els cons estirats. El joc no pot seguir si els cons no estan tots aixecats, i així sigues contínua. L?equip que arriba primer és el guanyador.
23) Botar lliurement per la pista i anar canviant de mà, fent reversos, canvis de direcció, canvis de velocitat, fent girs botant.
24) Botar seguint el perímetre de la pista i canviar de direcció, velocitat, mà. Segons aneu indicant l'Instructor.
25) Botar lliurement per la pista, i al senyal de l'Instructor, intercanviar la pilota amb un altre jugador, però sense parar de botar (no cal interrompre el pot ni cometre violacions).
26) Col·locar els jugadors en grups de tres, quatre o cinc, al llarg de la línia de fons del camp. Fer unes marques a terra a l'alçada de les dues línies de tirs lliures, al centre del camp i en qualsevol altre punt que consideri l'Instructor. Al senyal, surten els jugadors i en cada senyal han de realitzar el següent:
– canvi de mà;
– revers;
– canvi de velocitat;
– pivot i sortida botant;
– parada en salt;
– revers, canvi de mà i sortida botant;
– canvi de direcció.
27) Ensenyar exercicis de bot (sortides, pot i parada, amb canvi de mà, reversos, canvi de direcció, pivots, protecció de la pilota, per l'esquena, fintar un pivot i pivotar, amagos).