Opinamos sobre Baloncesto!: Estilos de entrenamiento e impacto en la autoconfianza de los jugadores - Montse Cascallo

Article de l'entrenadora Montse Cascalló a la pàgina web https://www.fbcv.es.

L'objectiu d'aquest article és generar reflexió sobre un dels aspectes psicològics dels esportistes que més influeixen en el rendiment, l'autoconfiança. Es busca ajudar els entrenadors i entrenadores a comprendre que l'autoconfiança de l'esportista és un aspecte entrenable i que, més enllà de la feina que un esportista pugui fer amb un psicòleg esportiu per millorar-la, l'estil comunicatiu de l'entrenador té una gran influència en aquesta habilitat psicològica bàsica per al bon rendiment.

Es pretén que l'entrenador o entrenadora pugui entendre de què parlem quan ens referim a l'autoconfiança, que entengui el seu impacte en el rendiment esportiu i que descobreixi els factors que influeixen en el nivell d'autoconfiança que té un jugador o jugadora. Especialment aquells que estan relacionats amb lestil comunicatiu de lentrenador. Finalment es donen indicacions del que pot fer l'entrenador per millorar l'autoconfiança dels seus jugadors.

ASPECTES PSICOLÒGICS-EMOCIONALS ENTRENABLES

El rendiment esportiu d'un jugador o jugadora de bàsquet, més enllà de la seva pròpia talla i genètica, depèn de diferents factors normalment entrenables, encara que no en siguem sempre conscients. Es tracta de factors que podem agrupar en tres grans grups: factors tecnicotàctics, factors de condició física i factors psicològics-emocionals.

Mentre que els factors tecnicotàctics són l'espai d'experiència i coneixement dels entrenadors i recullen el que es treballa als entrenaments, els factors de condició física (força, resistència, flexibilitat, velocitat…) es treballen tant dins l'espai d'entrenament amb les diferents càrregues de treball, amb preparadors físics i també amb bons hàbits d'alimentació i descans.

Els aspectes psicològics i emocionals entrenables són normalment els grans desconeguts. I no només pels esportistes, sinó també pels entrenadors, segurament a causa de la poca formació en psicologia de l'esport inclosa als plans de formació d'entrenadors. Quan parlem que són factors entrenables ens referim que més enllà que siguin aspectes que l'esportista pot treballar amb un psicòleg esportiu, també es milloren o empitjoren durant els entrenaments i els partits, amb les habilitats (o la seva falta) dels entrenadors esportius. Es tracta d'aspectes com l'autoconfiança, la gestió emocional, la capacitat de mantenir-se concentrat durant entrenaments i partits, gestionar i aprendre dels errors, el treball amb objectius o l'ajust del grau d'activació, entre d'altres.

Si haguéssim de triar un d'aquests aspectes psicologicoemocionals com a més principal, sens dubte escolliríem l'autoconfiança. I ja no només perquè és la que més consultes i peticions genera per part dels esportistes, sinó perquè la seva influència en el rendiment i la motivació de l'esportista és ben reconeguda i actualment està fora de tota discussió. Qualsevol entrenador amb una mínima experiència pot distingir clarament els seus jugadors o jugadores amb bona autoconfiança i els seus jugadors més insegurs.

AUTOCONFIANÇA i RENDIMENT ESPORTIU

Comencem per aclarir el concepte: Què entenem per autoconfiança a l'esport? Segons Vealey (1986), l'autoconfiança és la creença o grau de certesa que els individus tenen sobre la seva capacitat per tenir èxit a l'esport. A efectes pràctics podem dir que l'autoconfiança és la seguretat que els esportistes tenen en les seves capacitats i habilitats, la seguretat que els permet fer a les competicions allò que saben fer. Els esportistes amb bona autoconfiança creuen en si mateixos, en la seva capacitat de competir bé i aprendre les habilitats (tècniques, físiques i mentals) necessàries per assolir el seu potencial.

Em sembla molt interessant la manera com Dan Abraham, eminent i reconegut psicòleg esportiu anglès, parla de l'autoconfiança dels esportistes. Dan parla dels tatuatges que porten actualment molts esportistes i comenta que els entrenadors haurien de parar més atenció a dos tatuatges invisibles que tots els jugadors porten, un tatuat al front i un altre al pit, amb missatges per als seus entrenadors. El tatuatge al front diu “AJUDA'M A SENTIR-ME SEGUR” i el tatuatge al pit, a prop del cor, diu “AJUDA'M A SENTIR-ME GRAN”. Així Dan Abraham introdueix dos grans temes relacionats amb la funció de l'entrenador en relació amb l'autoconfiança i la fortalesa mental dels jugadors, sovint ignorats o oblidats per molts entrenadors esportius.

_{Fotografia: FBCV}

MITES I CREENCES SOBRE L'AUTOCONFIANÇA

Se sol pensar, tant els entrenadors com els mateixos jugadors, que quan es millori el rendiment el jugador millorarà l'AUTOCONFIANÇA, però aquest és un mite més dels que hi ha sobre la confiança. Els dos més coneguts són:

Mite: L'autoconfiança o es té o no.
Veritat: Tot individu té diferents graus de confiança en si mateix i és una habilitat psicològica que es pot millorar i desenvolupar entrenant-la.
Mite: Només l'èxit i els resultats positius generen autoconfiança.
Veritat: Els esportistes amb baixa autoconfiança veuen els seus propis èxits com a excepcions i no els ajuden a millorar el nivell d'autoconfiança. I per a alguns esportistes, el feedback constructiu sobre els seus errors poden motivar-los a assolir els seus objectius i com a conseqüència augmentar la seva autoconfiança.

Si ens preguntem Quina és la base de la bona autoconfiança? La resposta és: Conèixer i estar connectat a les pròpies fortaleses i habilitats:

Saber què hem de fer
Saber com fer-ho
Saber quan fer-ho
Comptar amb els recursos i la capacitat per fer-ho
I sobretot, voler fer-ho

En qualsevol cas i atès que l'autoconfiança és una creença sobre un mateix i sobre les capacitats pròpies, és important entendre que, com a tal, el grau de confiança que té un jugador en un moment donat depèn de la seva connexió o desconnexió (el seu focus) en les seves pròpies habilitats i fortaleses. Aquesta connexió o desconnexió a les pròpies fortaleses s'ha gestat a partir dels missatges que ha rebut de persones significatives per a ell o ella (pares, entrenadors, professors, col·legues…) i, per tant, pot ser modificada i desenvolupada amb els missatges que rebi i amb el canvi del seu estil de pensament.

QUÈ PODEN FER ELS ENTRENADORS PER MILLORAR L'AUTOCONFIANÇA DELS JUGADORS?

La psicologia de l‟esport s‟enfoca en aquells aspectes que poden millorar el rendiment esportiu i ens revela pautes comunicatives dels entrenadors que tenen un alt impacte en el nivell d‟autoconfiança dels seus jugadors A continuació s‟exposen algunes d‟aquestes pautes de forma pràctica.

1. Mantenir el jugador connectat a les seves fortaleses amb comunicació 3:1

Els jugadors necessiten rebre informació sobre les àrees de millora, però també sobre allò que fan bé. Desgraciadament aquest segon aspecte és sovint oblidat per molts entrenadors. Els jugadors que només reben missatges d'allò que fan bé mantenen una confiança alta, però solen progressar poc. Per contra, els jugadors que només reben missatges d'allò que han de millorar solen progressar, però també s'acaben desconnectant i oblidant les seves fortaleses i perdent l'autoconfiança.

Ens podem preguntar, doncs què és l'òptim? dir-los els seus encerts o errors, en un 50%-50%? La realitat és que els treballs de recerca que s'han fet al respecte revelen que l'òptim perquè una persona es mantingui en millora contínua i amb autoconfiança elevada és 3:1, que significa que ha de rebre 3 missatges sobre les seves capacitats, encerts per cada missatge sobre una àrea de millora. I alguns treballs de recerca apunten a ràtios més grans, de 5:1, especialment adequades per a l'entrenament de nens i nenes.

2. Treballar amb objectius, reduir i eliminar tant com sigui possible les expectatives

El primer tema aquí és distingir entre els objectius a llarg termini (Somni personal/Visió de futur) que serveixen com a motivadors i guia, dels objectius a curt termini, que serveixen per anar avançant i guanyant confiança. El treball estratègic amb objectius consisteix a tenir definits objectius a llarg i curt termini, un aspecte que coneixen bé la majoria d'entrenadors i apliquen a nivell de l'equip. Però el treball amb objectius també és aplicable a cadascun dels jugadors que en tenir objectius definits es beneficien de motivació i augment d'autoconfiança.

El problema més freqüent en definir objectius a curt termini és confondre'ls amb les expectatives. Les expectatives són desitjos que tenim sobre aspectes que estan fora del nostre control, en canvi els objectius a curt termini han de ser realistes, assolibles i que depenguin del nostre esforç i dedicació. Per això diem que han de ser S.M.A.R.T:

S: específics

M: mesurables

A: assolibles (realistes i autocontrolables)

R: retants

T: amb temps definit

Si els objectius a curt termini estan ben definits, en positiu i SMART, serà fàcil dissenyar un pla d'activitats a realitzar que permetran assolir-los i resultaran útils per avançar i guanyar autoconfiança, si no estan ben definits quedaran al món dels desitjos.

Ets conscient que un objectiu de resultat no és un objectiu SMART i, per tant, no és un bon objectiu a curt termini? Els resultats de partits no depenen només del nostre joc, sinó també del joc i nivell del rival, per tant els objectius de resultats (per exemple guanyar aquest partit, quedar a les tres primeres places) són en realitat expectatives i no serveixen com a objectius a curt termini. Poden servir com a objectius a llarg termini, motivadors, però no com a objectius a curt per desenvolupar autoconfiança i avançar.

Aprendre dels errors, l'arbre ELM de la PCA

Un dels aprenentatges que abans o després ha de fer qualsevol esportista per progressar a la seva carrera esportiva és que els errors no han de servir per frustrar-nos i desanimar-nos, sinó per aprendre i millorar. És clar que aquest aprenentatge només el poden realitzar els jugadors els entrenadors dels quals en lloc de penalitzar els errors són capaços de generar-los reflexió sobre aspectes que cal treballar o seguir treballant.

Hi ha una associació d'entrenadors esportius i psicòlegs de l'esport als Estats Units, la PCA (Positive Coaching Alliance), que explora i implementa formes d'entrenament positives que afavoreixin el bon desenvolupament dels esportistes i evitin l'abandó prematur. De fet, la PCA es defineix com una organització sense ànim de lucre que treballa perquè l'esport canviï positivament la vida de nens i adolescents, independentment de les seves circumstàncies socials o econòmiques. La PCA posa a disposició dels entrenadors eines per entrenar de manera positiva. Una de les eines de la PCA més coneguda és l'arbre ELM, un arbre de tres branques que serveix per recordar els tres ingredients bàsics que han d'incloure un bon entrenament:

E: Effort (esforç)

L: Learning (aprenentatges)

M: Mistakes are OK (els errors són benvinguts)

A més de posar en relleu la importància de valorar l'esforç i ser capaç de generar aprenentatges a cada sessió d'entrenament, el punt més important del model “ELM Tree” és deixar de penalitzar els errors dels jugadors i començar a utilitzar-los com a espais per generar aprenentatges i millora. Potser aquest és el repte més important per a molts entrenadors.

Donar feedback de forma positiva, conèixer els tipus de feedback

Un altre element que necessiten els esportistes per construir autoconfiança és rebre feedback de forma correcta. El feedback és la informació que reben els jugadors o jugadores de part dels entrenadors després de les seves accions, ja siguin encerts o errors i de les seves actituds. S'han identificat quatre tipus de feedback que podem donar, dos resulten ser positius perquè contribueixen a generar autoconfiança en els esportistes. Els altres dos tipus es consideren feedbacks negatius, perquè van destruint l'autoconfiança i l'autoestima que els esportistes puguin tenir.

El feedback de reconeixement (reconèixer-los els seus encerts, esforç, actituds) i el feedback constructiu (feedback de millora donat de forma constructiva, usant el famós sandvitx positiu de vegades) són tipus de feedbacks positius que augmenten l'autoconfiança dels jugadors i que els entrenadors haurien d'utilitzar amb freqüència.

Per contra, tant el feedback abusiu (missatges continus sobre els seus errors o àrees de millora) com la manca de feedback (jugadors que amb prou feines reben comentaris sobre el seu exercici) són formes de feedback negatiu que acaben destruint l'autoconfiança dels esportistes i que haurien de ser evitats pels entrenadors esportius.

Algunes pautes addicionals: Qüestionar autoexigència, Impactar en el seu entorn, i ensenyar-los un gest de seguretat.

Altres coses que els entrenadors poden fer per connectar els esportistes amb les seves fortaleses i així desenvolupar la seva autoconfiança poden resultar una mica més complexes, en necessitar habilitats comunicacionals, però no volem deixar d'esmentar-les. La primera consisteix a començar a qüestionar els esportistes en què observem baixa autoconfiança i alta autoexigència, sobre les conseqüències de la seva alta autoexigència, del seu focus sempre en allò que han de millorar oblidant el que fan bé.

La segona és parlar, o millor dit, generar reflexió, als pares d'esportistes joves amb baixa autoconfiança, quan sabem que és l'entorn familiar el que fa una influència negativa en l'autoconfiança del jugador.

I, finalment, una de les pautes més senzilles d'aplicar i alhora més desconegudes ensenyar-los a practicar un gest de seguretat. Atès que pensaments, emocions i gest estan sempre connectats i són interdependents, podem ensenyar els nostres esportistes amb baixa autoconfiança, a canviar el seu gest habitual (cap baix, espatlles caigudes, mirada cap a terra) i adoptar un gest de seguretat en sortir al camp a jugar. Ensenyar-los a sortir amb el cap alt, les espatlles cap enrere i mirant al capdavant. Aquest petit canvi de gest genera de forma automàtica un canvi a l'estat de la persona, generant sensació de seguretat, impedint els pensaments de dubte, que són totalment incompatibles amb aquest gest.

Fins aquí les pautes i recomanacions perquè els vostres jugadors i jugadores desenvolupin una bona confiança alhora que progressen. Us convido a posar-les en pràctica, conscients que és difícil implementar-les totes, però també sabent que triar dues o tres tindrà un impacte clar en el nivell d'autoconfiança dels vostres esportistes i en el seu rendiment esportiu