Unió de clubs. Una utopia?

Publicat  26 d'octubre de 2020. 10.21 hores. -Webmaster-.


Santa Coloma sempre ha tingut una gran tradició basquetbolera, molt més que l’actual domini del futbol sala, i a la par amb el futbol, on l’UDA Gramenet estava en boca de tots per els seus continus intents per pujar a la Segona Divisió i per una alguna que una altra proesa com la eliminació del Barça en la Copa del Rei.


La història del basquetbol colomenc va començar en la dècada dels anys 30 del segle passat, una història que ens ha portat a tenir representació històrica a l’ACB tant amb equips (Licor 43 Santa Coloma), jugadors (els germans Pardo, Gaby Ruiz, Ferran Martinez...), entrenadors (Andreu Casadevall i actualment Pablo del Tio, com assistent). Una història que no només ens deixa un camí a l’ACB sino a les categories inferiors a nivell professional i també sobre tot a nivell formatiu.


Durant tota la història del basquetbol colomenc s’ha parlat i amb més força quan l’exemple estava a prop (Mataró, Sant Adrià del Besòs o recentment Montcada i Reixach) d’una unió dels clubs colomencs per potenciar el basquetbol a la ciutat.


Aquests projectes d’unió de clubs a les ciutats s’han de valorar amb molta cura i amb molta precaució ja que cada espai geogràfic te molt punts de diversitat. Per exemple, a Mataró, va fer aigües el primer intent d’unió de clubs, originant la creació d’un altre nou club, com l’AE Boet, i que actualment està generant dos fusions diferents de clubs a la ciutat. A Sant Adrià, per exemple, la unió de CB Betsaida, CB Sant Adrià i CE Sant Gabriel, es va realitzar per la forçosa pèrdua de protagonisme del basquetbol adrianenc i que gràcies a la presència sempre d’un lideratge estan mantenint l’objectiu inicial, com Unió Bàsquet Sant Adrià.


Però que passa a Santa Coloma?. La idiosincràsia del nostre basquetbol es força especial, i des de www.territoribc.com hem viscut en els darrers gairebé 14 anys, en primera persona, les dificultats, a vegades molt grans, per posar d’acord als clubs colomencs. Una idiosincràsia que passa per les persones que prenen decisions i per el moment actual de cada club, i que ha provocat en certs moment, molt equilibris per poder actuar conjuntament i la autoexclusió d’alguns clubs en les iniciatives conjuntes llençades des de www.territoribc.com, com la Copa SCG, en un ràpid exemple.


I seria possible un únic club colomenc?. Els partidaris de la unió de clubs valoren el criteri competitiu per davant de la resta de condicionants, fet absolutament defensable, i generen la manca d’equips colomencs a categories altes (fet que està canviant en les darreres temporades) i la marxa de jugadors en etapes de formació (premini, minis, infantils...) a clubs de fora de Santa Coloma amb més potencial, ja que no, s’al·lega, es pot oferir el que necessiten aquests jugadors.


Doncs moltes dificultats s’observen per aquesta unió. Es cert que marxen un número important de jugadors i jugadores en edat formativa però pot ser seria el moment de fer la reflexió, molt important, de si els entrenadors de formació no poden oferir el que busquen aquest jugadors que marxen fora de la ciutat. I si, seria la formació correcte i concreta dels entrenadors la clau bàsica per reduir de manera important la “fuga” de jugadors en edat formativa. Millors entrenadors igual a millors jugadors, es de lógica.


"Però que passa a Santa Coloma?. La idiosincràsia del nostre basquetbol es força especial, i des de www.territoribc.com hem viscut en els darrers gairebé 14 anys, en primera persona, les dificultats, a vegades molt grans, per posar d’acord als clubs colomencs. Una idiosincràsia que passa per les persones que prenen decisions i per el moment actual de cada club, i que ha provocat en certs moment, molt equilibris per poder actuar conjuntament i la autoexclusió d’alguns clubs en les iniciatives conjuntes llençades des de www.territoribc.com, com la Copa SCG, en un ràpid exemple."

Andreu Casadevall amb el 1a. B de BC Santa Coloma / Fotografia cortesia de Fran Torres

Una de les altres dificultats seria el punt d’acord entre clubs per fer aquest acte i donades les diferents personalitats dels cinc clubs colomencs i sobre tot, les diferents perspectives personals, dels responsables que prenen les decisions dels clubs, la experiència ens diu que ningú donaria un pas enrere per avançar posteriorment i això també es absolutament legítim.


Això provoca una manca de lideratge per construir una hipotètica unió de clubs. Ningú vol ser el líder d’aquesta revolució ni seria reconegut per a la resta de clubs com tal i per tant està destinat aquest lideratge inicial al fracàs. Una dada per il·lustrar aquest buit d’iniciativa: Fa unes temporades, des de www.territoribc.com es va proposar als clubs colomencs la creació d’una associació de clubs de basquetbol colomenc, a semblança del que passa a Badalona, amb l’objectiu d’afrontar conjuntament els problemes dels clubs de la ciutat i fer un pas de millora econòmica entre tots cinc clubs. Doncs, la proposta va ser acceptada amb passió des de una part de clubs i amb cautela per part d’altres, però acceptada finalment, tant finalment que ningú va voler parlar mai més d’aquest tema, esperant que www.territoribc.com fes de mestre de cerimònies sense recordar que www.territoribc.com no es un club.


Aquest lideratge tampoc el te l’Ajuntament de la ciutat, molt lluny dels interessos dels clubs, i que s’ha mantingut al marge, pel que fa al govern de l’actual alcaldessa, Nuria Parlon, en involucrar-se en la millora en aquest cas, del basquetbol colomenc, exercint només de gestor, i no de promotor del nostre esport. S’anyora que una figura de l’Ajuntament d’una ciutat on històricament s’ha definit per el seu esport, no estigui en continua comunicació amb els clubs per tractar de trobar millores.


I finalment, doncs punts força importants: La quantitat i el passat.


La quantitat. Pot ser seria interessant veure quin projecte de clubs seria però els clubs que ja han fet la unió s’han quedat en categories de formació, en 4 equips per nivells, o sigui, 4 preminis, 4 minis, etc...., i actualment el contingut dels clubs colomencs pel que fa a categories, conjuntament parlant, superant a aquests aquest quatre equips per categories. Què passaria amb els la resta de 48 nens i 48 nenes que no entrin en aquest format?.


El passat. Posem sobre la taula que el lideratge demanat existeix i es crea hipotèticament aquesta unió de clubs colomencs amb un club nou i únic. Perfecte, mirem cap al futur, però que passa si aquest lideratge es perd?. Sabem que quan no hi ha un lideratge fort, les “bases” dubten i deixen el projecte. Què passaria amb tota la història de tots els clubs colomencs, la gran majoria superant els 30 anys d’existència?. Començar de nou?. Recuperar el passat perdut?. Força complicat.


La viabilitat es molt complicada a aquest projecte i difícil arribar un punt d’acord. Però hi ha alternatives?. Possiblement, però ja les valorarem més endavant.



fondo1.jpg

© 2007-2020. Versió 9. Webmaster David Parra - tbc@territoribc.com

  • Facebook icono social
  • Twitter
  • Instagram
  • Icono social Flickr
  • YouTube
  • Icono social Vimeo