Tania Pérez: “El que estem fent amb l’Araski ens fa somiar en gran”

Publicat  14 de febrer de 2020. 10.24 hores -Webmaster-.


Entrevista a Tània Perez, el passat 31 de gener de 2020, en la versió digital de El Correo, per part d’Olga Jimenez, on repassa la actualitat de la jugadora colomenca amb el seu equip, el RPK Araski.


La jugadora catalana, una de les estrelles de l'equip vitorià, és la dinamitzadora d'un vestidor que viu un moment molt dolç.


Tania Pérez (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona 1991) representa el caràcter de l'Araski. Als seus 28 anys i amb un ampli bagatge en el bàsquet, reconeix estar vivint la seva millor temporada a Vitòria on se sent feliç. És la agitadora d'un vestuari unit i màgic, el secret d'un grup que ve de guanyar la passada jornada a l'actual campió de lliga, el Spar CITYLIFT Girona, al seu feu. Emotiva i magnètica, seva és la frase «aquest any l'anem a liar», una premonició del que pot succeir en una temporada extraordinària de el club alabès, la millor de la seva història en els seus quatre anys a l'elit.


Es creu on hi ha l’Araski a aquestes alçades de temporada?


-Per res. Estem amb moltes ganes d'afrontar el que ens ve per davant. Crec que al començar la temporada no ens plantejàvem res, però a poc a poc, el que està passant et fa somiar en gran. Anem partit a partit, veus que l'equip els tira endavant, anem jugant cada vegada millor. En atac amb la incorporació de Barbee hem fet un pas més i en defensa estem molt sòlides. És igual si defensem en individual o zona. Això et dóna confiança en creure que es pot.


Com ha estat aquesta setmana després d'haver guanyat a un gran com el Girona?


Vaig tenir la sort de guanyar al Perfumerías Avenida a la semifinal del play off forçant el tercer partit quan estava a Cadí La Seu i és una pujada, perquè es com impossible quan mires les plantilles i els pressupostos. Ens mereixíem guanyar a un gran i ja toquem la porta a València. A veure, no era una obsessió, però era una espineta.


El ritual del parabrisa


El equip funciona per fora perquè per dins és especial. Ens explica la història del parabrisa?


És una cosa de vestidor. És un ritual que fem abans de sortir a pista i això ens dóna un xut espectacular, sentint que estem més unides encara. La història va sortir d'una cançó que parla d'un eixugaparabrises i en el meu aniversari em van regalar un. Llavors, tirem aigua a un mirall, el netegem i totes fem el moviment del parabrisa. És el nostre ritual.


És conscient que vostè dinamitza aquest vestidor?


Crec que la paraula és dinamita. Les torno boges i vam connectar. Hi ha d'haver química i et han de seguir i és veritat que en l’Araski existeix aquesta química. Com el vestuari d'aquest equip no l'he trobat mai. Són les persones que el formen. Aquí la gent té ganes d'entrenar perquè compartim el nostre dia a dia, vam riure, som nosaltres mateixes. I això és impagable. La relació amb companyes que són amigues, cos tècnic, afició és espectacular.


I aquest punt de bogeria d'on li ve?


És la meva manera de ser. Sóc així, a casa meva, amb els meus amics. És que m'encanta fer riure a la gent. Estic una mica boja (rialles).


La van seguir embolicant aquesta temporada, per exemple, a la Copa de la Reina?


T'ho vaig dir, no? Que l'anàvem a embolicar. Jo crec que físicament estem bé les deu. Esperem que les lesions ens deixin, que Tamara (Seda) es recuperi de turmell. Si no ens ho creiem nosaltres ..., ¿qui va a apostar? La gent que es vulgui pujar a el carro benvinguda, però nosaltres podem i ho hem demostrat. Després passarà el que hagi de passar.


"Estimo aquest esport. Veig molt bàsquet, Eurolliga, Eurocup, la Lliga, tant femenina com masculina. El que menys segueixo és la NBA. Forma part de mi i imagino d'una gran majoria de jugadores. Abans t'he dit que les lesions resten i és la part negativa, però també enalteixo el molt que em dóna. És una font de valors infinita com a disciplina, responsabilitat, exigència, a més d'amistats per sempre.”
Fotografia: El Correo

«En el meu cas, la balança està molt clara i molt decantada. Vull quedar-me a Vitòria»


Li vaig a traçar un camí amb tres parades, Lointek Gernika, Duran Ensenyament i Girona, a què li sona?


Sona bonic, no?. És a dir, guanyar a aquests tres equips per aconseguir la Copa de la Reina. A més, inclous la sorpresa de l'eliminació del Perfumeries, que és el favorit. No estaria gens malament. Només et dic que és la meva primera Copa i que la vaig a viure al màxim amb les meves companyes. Aquest equip i aquest vestuari que hem fet sé que mai es tornarà a repetir.


Es vol quedar a Vitòria?


-Sempre que hem parlat t'he dit que estic molt feliç aquí. És veritat que amb la temporada que estem fent, les jugadores ens estem revaloritzant. Però també et dic que l'experiència et diu que val molt més quedar-te amb qui confia en tu, et cuida, que anar-te a un lloc on t'ofereixen més diners. En el meu cas, la balança està molt clara i molt decantada. Vull quedar-me.


Una nena de barri humil


És intensa i emotiva com demostren les llàgrimes quan van confirmar la classificació per a la Copa de la Reina.


Visc les coses a flor de pell. Jo ho he passat molt malament amb les lesions, he passat moltes vegades per quiròfan i aquesta és la part dolenta del bàsquet. Et dóna i et treu. Les lesions et deixen empremta. Per això, quan vam guanyar a Cadí La Seu a Mendizorroza i ho celebrem en gran, no vaig poder evitar emocionar-me perquè em trobo bé físicament.


Queda alguna cosa de la nena que va néixer a Santa Coloma de Gramenet?


Queda tot. Vaig néixer en un barri humil de Barcelona, ​​la meva família va emigrar allà per tirar endavant, el meu pare és de Barbastro, un poble d'Osca, i la meva mare és de Sevilla. Tinc una anècdota molt bona de com vaig començar amb el bàsquet que defineix com érem. Jo havia fet molts esports, patinatge, futbol però en el col·legi em van veure que era molt flaca i que corria molt i vaig provar. Em va agradar i l'entrenador em va dir que provés amb un equip federat a Santa Coloma. Les pintes amb què em vaig presentar a la meva primera prova no tenen desperdici. Vaig anar amb un top ensenyant melic, amb unes malles estretes i, per descomptat, amb unes sabatilles que no eren de bàsquet. Un perfil 'choni-poligonero' que ni et fas idea. Però com érem de barri, totes anàvem semblant. El problema va venir quan l'UB Barça ens va fitxar a una amiga i a mi. Jo amb els meus pintes i les jugadores que anaven super bé uniformades. Quan vaig arribar a casa, li vaig dir a la meva mare que havíem d'anar al Decathlon a comprar roba esportiva una mica més a l'altura.


El que vostè sent pel bàsquet és autèntic amor?


Sens dubte. Estimo aquest esport. Veig molt bàsquet, Eurolliga, Eurocup, la Lliga, tant femenina com masculina. El que menys segueixo és la NBA. Forma part de mi i imagino d'una gran majoria de jugadores. Abans t'he dit que les lesions resten i és la part negativa, però també enalteixo el molt que em dóna. És una font de valors infinita com a disciplina, responsabilitat, exigència, a més d'amistats per sempre.


Quan mor un jugador com Kobe Bryant en un accident, ¿es planteja moltes coses?


Ha estat molt impactant. Et fa pensar i ser conscient que hem de viure l'aquí i l'ara, perquè demà no sabem on estarem.



© 2007-2020. Versió 9. Webmaster David Parra - tbc@territoribc.com

  • Facebook icono social
  • Twitter
  • Instagram
  • Icono social Flickr
  • YouTube
  • Icono social Vimeo
Roba Bugatti Home

Pompeu Fabra, 10 08922 Santa Coloma de Gramenet www.facebook.com/RobaBugattiHome

Go to link