Revival: El valor dels valors

Publicat  10 de setembre de 2020. 10.16 hores -Kartias-.

Article publicat el 31 de març de 2019 a www.territoribc.com per David Parra, publicat previament al gener de 2014, en el bloc Segons de possessió.


Hi ha coses que no canvien, especialment en el tema educatiu. Molts, però que molts entrenadors estarien d’acord amb mi en aquesta afirmació, ja que, per desgràcia hi ha situacions que canvien, i això te molt a veure amb la situació de la societat actual.


Crec que molts companys de pistes podrien dir el que a continuació afirmaré, i es que, com societat, hem fugit dels valors correctes. Suposo que algú em dirà, “que són per tu els valors correctes?. Els teus valors són teus però no vol dir que siguin correctes”, i no li puc treure la raó però vull que matisem les dues afirmacions, la seva i la meva. Per part meva crec que estem en un “caos” de manca de prioritats, que ens porten a caure en l’egocentrisme. Estem a la època de no deixar asseure al Metro o al Bus, a la gent que ho necessita, fingint dormir en aquell moment. Estem a la època dels estar en lloc públic i posar la música del mòbil a tota castanya, sense importar si la gent del costat li agrada aquest estil o senzillament no vol escoltar música. Estem a la època on dir les paraules gràcies o si us plau, ja no surten sense pensar-ho i hem d’esperar que algú ens ho recordi per repetir-ho sense saber perquè ho fem.


Aquesta època ja confon el que està ben fet i el que està mal fet, el que pot molestar i el que realment molesta, i estem caient en una irresponsabilitat de comportament on la paraula respecte s’esborra de la nostra vida quan pertoca als demés i innegociable quan es tracta de nosaltres. I amb això es difícil que funcioni una societat, a on el poder econòmic amb la classe política com braç executor, ens està estrenyent poc a poc, que es com fa més mal. Tot això es pot enviar a una pista de basquetbol, on a les generacions actuals els costa tenir capacitat de sacrifici i on la primera pregunta podria ser tranquil·lament: “Avui quant correrem?”. I on una afirmació molt escoltada en els entrenaments de noves generacions també podria ser: “Jo no ho he fet malament, ell/ella si que ho està fent malament”.


"Crec que molts companys de pistes podrien dir el que a continuació afirmaré, i es que, com societat, hem fugit dels valors correctes. Suposo que algú em dirà, “que són per tu els valors correctes?. Els teus valors són teus però no vol dir que siguin correctes”, i no li puc treure la raó però vull que matisem les dues afirmacions, la seva i la meva"

Fotografia: Font desconeguda

Inculcar uns valors personals dins de l’esport es més important a dia d’avui, que ensenyar a realitzar reversos o canvis de mà. Inculcar la capacitat de sacrifici, el respecte i com diuen a les pel·lícules, l’honor de jugar a basquetbol, hauria de ser el mes prioritari en les categories de formació.


Gaudir, riure, esforçar-se, superar-se i arribar a la satisfacció personal o dels companys, es un tema prioritari que si s’aconsegueix en una pista de basquetbol te molts números d’ampliar-se a la vida personal. Se que els entrenadors hem d’ensenyar a jugar a aquest increïble esport, i se també que la competivitat s’ha apoderat de l’entorn més propers del jugador/a, però crec que val la pena que posem per davant formar persones que estimin el que fan abans que subjectes sense aspiracions. El temps ens donarà les gràcies per pensar d'aquesta manera i possiblement, la nova societat també.



fondo1.jpg

© 2007-2020. Versió 9. Webmaster David Parra - tbc@territoribc.com

  • Facebook icono social
  • Twitter
  • Instagram
  • Icono social Flickr
  • YouTube
  • Icono social Vimeo
El Mirall.net

Anselm Clavé, 5-7, Planta 1. 08921 Santa Coloma de Gramenet www.elmirall.net

Go to link