Records històrics: I el Llíria va ascendir als cels. El primer ascens ACB d’Andreu Casadevall

Publicat 20 de juny de 2020. 10.26 hores. -Webmaster-.


El mes de maig passat es van complir 29 anys del primers ascens de l’únic primer entrenador colomenc que ha estat a l’ACB, Andreu Casadevall, amb el CB Llíria, fet que a més fer història amb l’ascens, li va marcar la seva vida personal, al conèixer a la seva dona i filla dels seus dos fills, i tenir Llíria com la seva residència d’adopció. Presentem l’article íntegre publicat al “Levante El Mercantil Valenciano” el 23 de maig de 2016, escrit per Juanma Romero.


"L'equip valencià no era candidat aquesta temporada a lluitar per l'ascens. Un jove Andreu Casadevall, amb 28 anys en aquell moment, va prendre les regnes d'un Llíria cuer. Contra tot pronòstic, al Pla de l'Arc va conquistar el pas a l'ACB.


«Aquella nit ningú va dormir a Llíria», així recorda Andreu Casadevall, tècnic en aquell moment de l'Choleck Llíria el màgic dia de el 25 de maig 1991. Aquesta tarda el conjunt edetà va escriure amb lletres d'or la pàgina més brillant en la seva història després d'aconseguir el ascens a la lliga ACB. La localitat de la comarca de Camp de Túria recorda amb nostàlgia les noces d'or d'un premi esportiu que va posar a Llíria al mapa de l'bàsquet d'elit a Espanya. Dimecres que ve es compleixen 25 anys de tota una fita. L'equip valencià no era candidat aquesta temporada a lluitar per l'ascens. Després d'un inici irregular i presidit per un home que portava el bàsquet i sobretot el seu Llíria en la sang com Pepe Morato, hi va haver un relleu a la banqueta que després seria clau. Lluis Andes va renunciar per motius personals i un jove Andreu Casadevall, amb 28 anys en aquell moment, va prendre les regnes d'un Llíria cuer i l'objectiu era evitar el descens. Després d'un viatge a Gijón on va veure en directe les evolucions de la plantilla, l'entrenador de Santa Coloma va guiar a l'equip no només a sortir dels llocs de descens sinó a aconseguir ficar-se en llocs de play-off d'ascens però sense aspectes que poder aconseguir-ho.


El Cajamadrid de Brabender va ser el primer escull. En una eliminatòria ajustada els edetans es van imposar per 2-1 i es van trobar en una final gairebé d'incògnit. L'últim rival era el Prohaci Mallorca. El conjunt balear havia quedat campió de la fase regular i era el màxim favorit per ascendir. A més a Llíria es recelava amb que a l'ACB li interessava l'ascens dels mallorquins per allò de que el bàsquet d'elit arribés a l'illa i no tant a València, on un jove Pamesa València feia els primers passos. El Choleck Llíria va fer la gesta i va tornar de Palma de Mallorca amb un 0-2. L'ascens quedava a un partit i amb el pavelló Pla de l'Arc com a testimoni.

"Un jove Andreu Casadevall, amb 28 anys en aquell moment, va prendre les regnes d'un Llíria cuer i l'objectiu era evitar el descens. Després d'un viatge a Gijón on va veure en directe les evolucions de la plantilla, l'entrenador de Santa Coloma va guiar a l'equip no només a sortir dels llocs de descens sinó a aconseguir ficar-se en llocs de play-off d'ascens però sense aspectes que poder aconseguir-ho"
Fotografia: Diari Levante

Aquests dies a Llíria la gent no parlava d'altra cosa que no fos l'ascens. «Aquella setmana va ser complicada. A l'arribar de Mallorca la gent ens estava esperant. Al carrer i els aficionats et paraven i preguntaven sobre el partit. La setmana es va fer eterna i ens vam ficar molta pressió», recorda Casadevall.


Amb gent gairebé penjada de sostre, Pla de l'Arc es va omplir dues hores abans que arrenqués el partit aquell màgic dissabte 25 de maig. Els nervis inicials van ser poc a deixant-enrere, i el Choleck Llíria va demostrar que era el seu any. «Una recuperació final de Chus Bueno ens va guiar al triomf. En aquell moment vaig saber que ho havíem aconseguit», comenta Andreu Casadevall. A la fin 92-84 i el Llíria era d'ACB. Carlos García, era membre d'aquella plantilla. Nascut a Llíria posteriorment va tenir l'oportunitat de jugar amb el club a l'ACB. «El que ens jugàvem si ho penses en perspectiva era terrible. Estava en joc una cosa increïble i gairebé impossible com pujar a l'ACB. Sort que hi ha fotos, si no, no m'ho creuria encara », afirma l'exjugador.


«Encara t'emociones quan recordes allò perquè d'una població amb 15.000 habitants i pujar a l'ACB era un somni que es va fer realitat. Va ser un treball de gent de poble que a poc a poc va fonamentar un projecte com aquell», apunta Casadevall.


Francisco Aurioles, Chus Bueno, Carlos García, Paco Jiménez, Mariano Villagrasa, Alberto Frías, Alfonso García, Goyo Carrillo, David Cooke, Miguel Àngel Navarro i els júniors Carles Torrijos i Quique Andreu van ser els herois d'aquell «descarat» ascens.


El després anomenat Ferris Llíria va estar durant dues campanyes a l'ACB, tot i que això ja és una altra història."


fondo1.jpg

© 2007-2020. Versió 9. Webmaster David Parra - tbc@territoribc.com

  • Facebook icono social
  • Twitter
  • Instagram
  • Icono social Flickr
  • YouTube
  • Icono social Vimeo