Andreu Casadevall i la fórmula secreta d'una alquímia amb 5 ascensos

Publicat  9 de maig de 2020. 10.26 hores -Webmaster-.


El Departament de Comunicació de la FEB, i de la mà de Pablo Romero, va realitzar el mes passat una entrevista a l’entrenador colomenc més important de la història, Andreu Casadevall, i des de www.territoribc.com, us la oferim tal qual va ser publicada.

Exerceix actualment com a coordinador de l'àrea masculina de L'Alqueria de l'Basket, però hi va haver un temps en què Andreu Casadevall va brillar com un dels tècnics de moda d'un bàsquet nacional en què va passar a la història com l'entrenador amb major nombre d'ascens a la Lliga Endesa. Un total de cinc promocions amb les que va projectar en el temps el bàsquet de Llíria, Alacant i Burgos per auto proclamar-se com tota una llegenda de la Lliga LEB Or.

Ordenat, disciplinat i amb un alt grau d'exigència cada vegada que el seu equip saltava a la pista. Així descriuen la majoria dels integrants de les seves plantilles a un Andreu Casadevall per al qual el dia a dia a les banquetes era molt més que un simple camí a l'èxit col·lectiu dels seus respectius equips.


"Tinc més de 300 partits disputats a l'ACB i altres tants a LEB Or, però també hi va haver algunes temporades en què vaig començar l'any sense equip i en les que vaig entrenar durant algun temps a equips de formació en Llíria. En aquestes ocasions vaig ser capaç de gaudir tant com en qualsevol dels grans projectes en què havia estat. Sempre he cregut que els entrenadors hem de mantenir-nos al marge d'aquestes etiquetes que se'ns posen perquè no som entrenadors d'una categoria o d'una altra, sinó que som entrenadors allà on se'ns necessiti, independentment que sigui per formar un nen petit o per guanyar un títol en l'elit”

Un entrenador a què els seus propis jugadors es referien afectuosament com "el cap" de portes cap a dins, atorgant-li així un sobrenom que exercia com a fidel reflex de la seva capacitat tant per gestionar equips com per poder obtenir el major rendiment possible de tots els seus homes. I és que va ser precisament allà on Andreu va arribar a abrillantar una carrera en la qual havia arribat a ser el tècnic més jove de la Lliga Endesa (28) després de la conquesta de la seva primera promoció en un territori encara per llaurar com era la humil localitat de Llíria (1991).

Encara que va ser de la mà de l'Ford Burgos amb qui Casadevall va arribar a completar un palmarès envejable i en el qual brillen amb llum pròpia les cinc promocions que li permeten -aúna dia d'avui- el poder exercir com l'entrenador amb major nombre d'ascensos a la Lliga LEB Or. Mèrits dels quals va ser amo i senyor entre 2012 i 2015 per convertir-se en l'únic capaç ja no només de repetir èxit un any més tard sinó en l'únic capaç de revalidar títol fins a dues vegades sumant així tres ascensos consecutius.

Tot un referent es aquests als quals es troba a faltar en la primera línia de batalla i a què vam visitar per compartir records i impressions d'una època daurada que va quedar aparcada quan el València Basket va trucar a la seva porta per portar el secret de la seva alquímia fins el seu centre formatiu.

Passin, prenguin seient i gaudeixin de les reflexions de tota una llegenda d'una Lliga LEB Or que Andreu segueix recordant amb un afecte especial.


Fotografia: FEB

Casadevall: "M'enorgulleix el poder dir que he viscut tota la meva vida el bàsquet"


No ha deixat de treballar ni un sol minut des que esclatés la crisi sanitària provocada pel Covir-19, cosa habitual en ell però que, en aquesta ocasió, ha dut a Andreu Casadevall a canviar el seu despatx de L'Alqueria del Basket a València per un improvisat centre d'operacions en el seu domicili familiar a Llíria. És precisament aquí on el trobem, entre trucades, emails i un bon nombre d'informes amb els quals mantenir actius als seus tècnics i jugadors per intentar minimitzar els efectes del confinament. Andreu, imagino que aquests dies, la forma de treball també canvia per als que dediqueu el vostre dia a dia a la pedrera ... com ho estàs portant? "Doncs una mica com tots, a casa i a l'espera de bones notícies sobre el tema que tant ens preocupa a tots durant aquestes últimes setmanes. En el meu cas, segueixo treballant des de casa i fins i tot amb una major activitat de la qual podem tenir habitualment ja que tots aquests entrenadors i jugadors que formen part del nostre planter necessiten que se'ls tingui de continguts i de diferents metodologies amb les que puguin seguir treballant a casa. Són dies de molta anomenada, de molta vídeo-conferència, de treballs per supervisar ... Evidentment no és el mateix que el poder treballar des de la pista a primera línia de batalla, però intentem que, en les circumstàncies en què ens trobem, puguem seguir treballant de la millor manera possible".


Moment de amarar als jugadors de coneixements, però, hi ha lloc per il·lustrar des de l'experiència d'un entrenador que exerceix com el més llorejat en la història de la Lliga LEB Or?

"Si et sóc sincer, és una mica del que mai he parlat amb els nois perquè crec que als entrenadors cal valorar-pel seu present i no pel que hagin aconseguit en el passat. No serveix de res que jo vingui aquí a explicar que he aconseguit una cosa o una altra perquè això no ajudarà per si sol als nois a créixer i ni molt menys a que la nostra pedrera obtingui aquells objectius que es marquen en cada moment".

Però no ha de ser senzill això d'aconseguir 5 ascensos a la Lliga Endesa i ni de bon tros l'haver estat l'únic tècnic en poder aconseguir tres promocions de manera consecutiva ...

"Personalment és una cosa que sempre he intentat veure des d'una certa normalitat perquè, quan un és entrenador, el seu objectiu no és altre que el d'intentar que el seu equip estigui el més amunt possible. Sempre vols aspirar al més alt i en aquelles cinc ocasions arribem a sentir-nos molt orgullosos del que s'ha aconseguit. Ja fos a través d'ascens directe o de Playoffs vam poder obtenir el premi al nostre treball al llarg de temporades que van ser dures, en què van ser apareixent sots i en les que vam aconseguir sempre sobreposar per arribar a al final en la millor forma possible".

Si haguessis de quedar-te amb un record del teu pas per la Lliga LEB Or, seria un moment, un títol o un ascens?

"Probablement un dels ascensos i, si hagués de triar un, potser el de Llíria perquè va ser el que em va obrir per primera vegada la porta de l'ACB, però tots i cada un dels partits disputats amb qualsevol dels meus equips van ser importants d' una manera o altra. Em quedo amb que he tingut la grandíssima sort de viure del bàsquet des dels 18 anys que vaig començar a entrenar i amb que això m'ha servit per gaudir des de dins d'allò que més m'agrada ".

Lliga Endesa o LEB Or? On s'ha sentit més còmode al llarg de la seva carrera Andreu Casadevall?

"Tinc més de 300 partits disputats a l'ACB i altres tants a LEB Or, però també hi va haver algunes temporades en què vaig començar l'any sense equip i en les que vaig entrenar durant algun temps a equips de formació en Llíria. En aquestes ocasions vaig ser capaç de gaudir tant com en qualsevol dels grans projectes en què havia estat. Sempre he cregut que els entrenadors hem de mantenir-nos al marge d'aquestes etiquetes que se'ns posen perquè no som entrenadors d'una categoria o d'una altra, sinó que som entrenadors allà on se'ns necessiti, independentment que sigui per formar un nen petit o per guanyar un títol en l'elit". Mirem a el futur, podria haver opció a una tornada a les banquetes?

"No ... jo crec que no. A Burgos vaig aprendre que arriba un moment en el que els teus fills comencen a créixer i en el qual no deus privar de la llibertat de poder fer-ho a casa. Això va fer que hagués de distanciar d'ells i veure'ls únicament els caps de setmana perquè la feina em permetés donar-los de menjar sense llevar-los aquesta estabilitat tan necessària. Aquí vaig aprendre que un ha de tenir sempre les coses clares i per això, quan el València Basket em va oferir la possibilitat d'incorporar-me a el club, el meu cap va desconnectar una mica de les banquetes per poder estar de nou a prop seu. Per descomptat que m'agradaria entrenar perquè sóc i seré sempre entrenador de bàsquet i he tingut oportunitat de fer-ho aquests anys, però ara tinc una altra missió que és en la que estic ficat fins al coll com és la de fer créixer els jugadors del València Basket . Em sento molt orgullós de poder estar aquí i tot un privilegiat de poder treballar en un projecte com el de l'Alqueria així que amb això crec que respon a la teva pregunta "


Imagino llavors que l'Andreu dels despatxos tira d'alguna manera a faltar el Andreu de les banquetes ...

"Per descomptat, perquè una cosa no treu l'altra. Tot i que ara estigui en un despatx, tinc una visió i un punt de vista d'entrenador que no vaig a perdre mai. Sempre he mantingut viva la meva il·lusió per entrenar en un esport a què li estic realment agraït i això és una cosa que no et pot treure ni un càrrec, ni un despatx, ni tan sols una retirada el dia que hagi d'arribar ... ".


Fotografia: ACB.com

Cinc ascensos per al record:

Choleck Llíria - 1991: Un primer ascens des del romanticisme

Qui hagués pogut imaginar en l'inici de la dècada dels 90 que una modesta localitat de tot just 14.000 habitants anava a poder fer-se amb els grans transatlàntics de el bàsquet nacional, però aquell humil equip arribat des Llíria havia de ser la primera gran exhibició de múscul com tècnic per part d'un Andreu Casadevall per a la història. Un tècnic que va canviar el rumb d'un equip a què agafar en llocs de descens i a què va portar a convertir-se en l'amo i senyor d'una Primera Divisió Nacional en la qual, tal com recorda, van arribar a mostrar-se intractables durant el tram final de la temporada: "Llíria era una localitat que en aquell temps respirava bàsquet pels quatre costats i que fins i tot avui en dia segueix sent un dels llocs amb més afluència de públic a la Lliga EBA. Quan Lluís Andes i el president Pepe Morato em van oferir agafar l'equip, la missió no era senzilla. Estaven en llocs de descens, amb un balanç de 1-7 i amb un equip molt jove. A poc a poc vam anar aconseguint resultats i això ens va donar confiança en una Lliga que era realment llarga i en la qual vam ser cremant etapes fins a arribar a la final dels Playoffs contra el Prohaci Mallorca. Gairebé sense adonar-nos, vam guanyar els dos primers partits i vam tornar a casa amb una certa incredulitat ja que, si guanyàvem un més, anàvem a ser equip d'ACB. L'ambient aquesta setmana va ser increïble, tothom et parava pel carrer, et preguntaven pel partit i et donaven ànims. El pavelló es va omplir com mai i això ens va donar la força necessària per poder conquerir un ascens que va ser tota una fita en la carrera de tots els que componíem l'equip ".


Lucentum Alacant - 2000: El despertar del bàsquet alacantí

Si a dia d'avui tiréssim un ull a la plantilla d'aquell Lucentum Alacant, podríem trobar a grandíssims jugadors de la talla de José Manuel Calderón, David Gil, Jorge García o Guillermo Rejón però, posats sobre el calendari, en aquell mes de maig de l' any 1991, tots ells donaven prou feines els seus primers passos en el bàsquet professional. Un equip amb el qual Andreu va protagonitzar tota una demostració de coneixements tant de el joc en si com en la direcció de partit i que va arribar a aconseguir la glòria en una LEB Or que va suposar el seu trampolí a la Lliga Endesa. Un any que va marcar d'una manera especial al tècnic català tant en el professional com en el personal:

"La temporada en què va arribar a Alacant va estar marcada pel naixement de la meva filla. Jo havia decidit agafar-me un any sabàtic per poder gaudir d'aquest moment en família, però quan Paco Pastor i Miguel Cano em van cridar allà pel mes de desembre van fer que em replantegés aquesta situació. Em oferien un projecte interessant, a prop de casa i que passava per intentar buscar aquest any la permanència abans de poder fer un equip una mica més ambiciós a l'any següent. Vam ser complint objectius durant el primer any i, un cop salvada la categoria, vam fer una plantilla molt jove per a l'any següent però que a mi m'agradava molt perquè era molt entrenable. Amb tot just un parell de jugadors veterans com Rafa Martínez i Reggie Fox vam aconseguir que l'equip tingués moltes ganes de millorar dia a dia i de créixer en la competició i això ens va portar a unes semifinals de Playoffs en què les vam passar de tots colors. Primer se'ns va posar de cara, després vam tenir problemes i tot es va posar en contra però, ja en el quart partit, vam aconseguir portar l'eliminatòria a un cinquè partit a casa en què Alacant es va bolcar amb l'equip. Va ser una nit en què el bàsquet de la ciutat va canviar per sempre, vam ficar per primera vegada 5.000 persones en un pavelló per veure bàsquet i a partir d'aquí va començar el que tots vam poder veure amb el pas dels anys ".


Ford Burgos - 2013/2014/2015: Una qüestió de tossuderia

Difícilment podrà oblidar el bàsquet burgalès la figura d'un Andreu Casadevall que va arribar a la ciutat en la campanya 2007/08 i que, amb el pas dels anys, va aconseguir convertir-se en una figura clau en l'explosió del bàsquet burgalès. Un tècnic capaç de portar a l'equip de la lluita per la permanència a la conquesta de tres ascensos consecutius i per al qual la porta de la Lliga Endesa s'encallava estiu rere estiu als despatxos. Malgrat això, els seus tres promocions van ser tota una demostració de caràcter esportiu per part d'un tècnic que va ser capaç de reinventar-se cada any per deixar així a la ciutat una llavor que ha estat capaç de germinar amb el pas dels anys. Un lloc que, tal com explica, romandrà per sempre en el seu cor:

"Burgos és un lloc a què sempre estaré agraït. Ells havien intentat fitxar-me ja una temporada abans, però jo sortia d'entrenar al Lleida i, en aquell temps, la normativa vigent no em va permetre fitxar. A l'any següent vaig agafar l'equip en substitució de Gonzalo García de Vitòria, en una situació complicada i sabent que anàvem a haver de treballar molt però sempre vaig creure que podia ser un bon lloc a l'hora d'intentar fer un bon bàsquet. El primer any vam salvar bé la categoria arribant a fregar els playoffs, el segon ens vam ficar de ple i el tercer arribem a la final perdent el cinquè partit a Menorca després de l'infortuni de perdre a Chris Hernández quan anàvem 2-1. A partir d'aquí van anar arribant moments realment bons, finals de Copa Príncep i els tres ascensos que, per a mi, van ser molt meritoris perquè es van aconseguir amb plantilles totalment diferents i en les que el 70% dels jugadors eren nous. Tots s'auto pressionaven molt a l'hora de voler fer-ho millor que els de l'any anterior i havíem de treballar molt aquest aspecte perquè tant la directiva com la premsa parlaven en tot moment d'ascens. Va ser un treball molt important que va desembocar en tres ascensos de molt mèrit i en els quals l'alegria de la celebració es va anar diluint amb el pas dels anys sense perdre la satisfacció que aconseguíem veient créixer als nostres jugadors per poder projectar al nostre equip a la categoria ".



© 2007-2020. Versió 9. Webmaster David Parra - tbc@territoribc.com

  • Facebook icono social
  • Twitter
  • Instagram
  • Icono social Flickr
  • YouTube
  • Icono social Vimeo