Per què ha de ser el bàsquet l'esport rei?

Article publicat el 1 de gener de 2022

Article de Javier Romero, publicat a la pàgina mistardebaloncesto.com, el 2012, sobre les diferències entre el bàsquet i el futbol. Sense voler buscar enfrontaments entre tots dos esports, és important conèixer aquest punt de vista.

Avui dia, a Espanya, país on he nascut i tinc el gust de viure, l'esport que triomfa sobre els altres és el futbol. Es podria considerar que el bàsquet ocupa la segona posició. A continuació, exposo LES MEVES OPINIONS i raons per les quals el bàsquet ha de destronar el futbol i convertir-se en l'esport rei.

1- El bàsquet, al contrari que el futbol, es juga sobre superfície dura (ciment, parquet, PVC...), cosa que requereix una menor inversió de capital per conservar la superfície. La gespa del futbol moltes vegades no es troba en les condicions idònies i exigeix una despesa d'aigua i operaris que s'encarreguin de mantenir el camp en condicions.

Això propicia que el bàsquet sigui molt més fàcil de fomentar, estendre's i jugar al carrer. Així, per exemple, hi ha més pistes de bàsquet pels carrers que camps de futbol d'herba. És molt més accessible per a la gent. A més, molts equips en futbol, com Espanya a l'Eurocopa del 2012, per exemple, es queixaven perquè la gespa estava massa seca i no en facilitava el joc. En bàsquet aquesta discussió MAI HA EXISTIT.

2- El bàsquet és un dels esports més complets que existeixen. Al futbol, únicament es fan servir les cames, i de vegades el cap. A excepció del porter, que de tant en tant fa servir les mans. Al bàsquet cal una coordinació de braços i cames molt superior a la del futbol.

3- En bàsquet juguen 5 contra 5. Per contra, al futbol s'enfronten 11 jugadors contra altres 11, i en un camp molt més gran. Això implica que cada jugador tingui molta menys possessió de pilota de la que tindrà a bàsquet, on únicament hi ha 5 jugadors per equip i el camp és més petit. En futbol pots estar fàcilment 5-10 minuts sense tocar la pilota, mentre que a bàsquet això és pràcticament impossible.

_{Fotografia: As.com}

4- El format de temps. Molta gent es queixa que en bàsquet el joc es para molt. En futbol, es perd temps i després l'àrbitre descompta minuts. Això fa que la quantitat de minuts jugats no sempre sigui la mateixa, i pot perjudicar greument algun dels equips.

A més, a bàsquet només disposes de 24 segons per cada possessió. En futbol, el temps de possessió és il·limitat. Això genera que si en futbol vas guanyant per poca diferència, puguis “marejar la perdiu”, perdre temps, fingir faltes,... La qual cosa no és gaire bonica a dir veritat. A bàsquet això no ho pots fer, i has d'esforçar-te per defensar fins que acabi el partit i emportar-te la victòria.

5- Lesions i neteja de joc. En futbol es juga amb tacs, i es poden donar puntades de peu fàcilment sense ser sancionat. Això provoca moltíssimes lesions, i algunes de molt greus. En bàsquet, és clar que hi ha risc de lesions, però pràcticament mai serà per culpa d'un altre jugador.

6- Mereixement de la victòria. A l'esport del futbol, el que guanya no sempre és el que juga millor. Un equip pot tenir la possessió de la pilota i dominar el partit però acabar perdent. A bàsquet, això és impossible. Qui juga millor, sempre guanya. O gairebé sempre. No et serveix de res tenir la pilota en bàsquet si no fiques cistella. A bàsquet, tenir la possessió no significa dominar el partit. Dominar vol dir guanyar el rival en tots els aspectes possibles del joc.

7- Disturbis, mala educació, etc... Hem arribat a un punt on el futbol és pràcticament una guerra. Als partits, no paren de ploure insults i les rivalitats entre equips arriben a extrems molt perillosos. No vull dir que això no passi en bàsquet, però sí que es fa amb molta menys freqüència. Quan un se seu a veure el bàsquet, no es posa a insultar els jugadors de l'altre equip, cosa que passa sovint (no sempre) al futbol.

8- Emoció. Aquest pot ser l’aspecte més discutible. Mentre que en futbol aconseguir un gol és complicat, en bàsquet aconseguir una cistella és pràcticament una rutina, amb evidents dificultats, però molt menors que les de fer un gol. En futbol, els finals ajustats solen acabar tal com van començar. Per exemple, si un equip va guanyant 1-0 mancant 15 segons, el més probable és que acabi així, o com a molt, que empatin a 1.

En bàsquet, per exemple, si un equip va guanyant 88-86 quan faltaven 15 segons, hi caben tota mena de possibilitats. Es pot ficar una cistella de 2 punts i anar a la pròrroga. Es pot ficar un triple i que acabi guanyant l’altre equip. O pot haver-hi una falta amb tirs lliures, que el jugador fiqui únicament un, i el seu equip perdi per 1. A més de robatoris de pilota, que són molt més decisius en bàsquet que en futbol.

9- La capacitat de "sang freda" dels jugadors. A bàsquet, moltes vegades, s'arriba al final amb un marcador ajustat. En aquests moments, el jugador que decideix tenir la bola i llençar, assumeix tota mena de responsabilitats per portar el seu equip a la victòria. Succeeix moltes més vegades que en futbol, on aquesta capacitat només es posa a prova als penals, que només es donen en partits d'eliminatòria i quan el partit o l'eliminatòria estan igualats.

Repeteixo i insisteixo. Això són LES MEVES OPINIONS. Són perfectament discutibles i segur que a molta gent la semblen una xorrada. És una manera de veure'l, cada persona tindrà el seu. Respecto totes les opinions i arguments que us pugueu posar a aquest assumpte. Aquest és simplement, EL MEU MODE DE VEURE'L.