Article publicat el 23 de juliol de 2022 

Bàsquet Draft Gramenet inicia la temporada vinent un nou cicle, incloent un canvi de logo de club, molt més modern i dinàmic. Per parlar d'aquest canvi i de la situació actual del club, tenim Javier González, vicepresident de la Junta Directiva de Bàsquet Draft Gramenet, l´ànima de la transformació positiva fins a la situació actual.

Enhorabona pel canvi de logo del club. Com es va gestar aquest canvi?. 

Ja feia temps que intentàvem modernitzar una mica l'antic escut, però simplement era una neteja de cara, amb l'entrada al Club de gent jove es van posar molt seriosament a canviar-lo, i mai vaig pensar que fos una cosa que donés tanta feina, però al final amb l'aportació de la direcció tècnica, una jugadora i la junta, aconseguim un consens. Estem molt contents amb el resultat. 

Aquest canvi representa un canvi més profund dins del club, és així? 

La veritat és que si, quan vaig assumir crear aquesta darrera junta directiva, es va crear amb la idea d'intentar que el Club no desaparegués, només teníem il·lusió i cap experiència. Ens ha costat un temps millorar la situació i crec, sincerament, que ho hem aconseguit, esportivament hem aconseguit petits èxits dels que estem molt orgullosos i orgullosos, com mantenir la màxima categoria femenina de la ciutat, i aquest any hem gaudit molt amb el ascens a Segona Catalana. Econòmicament hem aconseguit una estabilitat gràcies a les subvencions, patrocinadors i a l'aportació de les famílies que és bàsica (per tirar endavant les despeses).

Amb l'entrada al club de gent jove s'obre un nou futur que espero que sigui encara millor del que hem aconseguit fins ara.

Aquesta és la vostra quarta temporada com a junta directiva al capdavant de Bàsquet Draft Gramenet, i és conegut que no ha estat gens fàcil arribar fins a la situació actual, amb molts problemes a superar. 

Sí, no ha estat fàcil, ens vam trobar un deute que es portava arrossegant de dues juntes anteriors i amb la inexperiència de la nova junta, tens l'obligació de saber-ho tot. He passat de ser pare de família a ser tresorer, psicòleg, massatgista, expert en covid, en legislació, relacions públiques, dissenyador , etc. Per tant, avorrit no he estat. Recordo que el primer any em costava molt dormir perquè no era capaç de treure'm del cap la quantitat de coses que tenies cada dia. I la veritat que un punt d’inflexió va ser quan l’ajuntament ens va impartir uns cursos per a directius, va ser molt interessant i així vam aconseguir que el Club tingués tot en regla. Cada dia l'administració t'exigeix més i cal que estiguis preparat per als canvis.

Que "esborraries" de tot el viscut fins ara com a membre de la junta ? 

Més que esborrar seria canviar, no t'enganyaré que situacions complicades s'han viscut, tu no estàs preparat per a aquestes coses, no saps com tractar-ho. I t'adones que amb rancúnia no es pot viure i és negativa per a la teva feina, al final aquí estem voluntàriament, no pots viure en un conflicte permanent. I segur que jo m'hauré equivocat en moltes coses, però cal entendre que tot el que faig és un bé per a Club on hi ha la meva filla, on ha jugat la meva dona i on han jugat les meves germanes, crec que això és el que més força em dóna per continuar treballant per aquest Club. Són moltes les hores dedicades. Ara mateix només som 4 membres de la junta, Domingo com a president, que ens ajuda quan pot, Paco que és amb qui portem més el dia a dia, i la meva dona Sònia que és qui gestiona les xarxes socials.

"La veritat és que és una de les coses que més orgullós em sento i que espero mantenir-lo per molt de temps, és súper important que ens identifiquem com un club femení i per això vol donar molta importància a què les nostres entrenadores se segueixin preparant i aprenent perquè el dia de demà siguin elles siguin qui dirigeixin el club"

I amb què estaries més content de l'èxit aconseguit en aquest període de temps pel vostre treball de junta?

Principalment fer un gir a l'economia, aconseguir, amb l'ajuda de la xarxa d' oci solidari, les dues escoles de #escolaDRAFT , que tenim a l' Institut Escola Pallaresa i Escola Primavera. 

Aquest any comencem amb la base molt forta i comencem a tenir equips complets per edat. Una gran feina a nivell de xarxes socials. 

Començar a aconseguir més unitat i conèixer-nos tots, amb actes socials esportius com el projecte equip Vintage (ex-jugadores i mares i alguns pares), la festa final de temporada amb totes les famílies i jugadores, ens ha tornat la part social que ens va treure la pandèmia.

Bàsquet Draft Gramenet s'ha identificat per ser l'únic club exclusivament femení de la ciutat que ha sobreviscut als 100 anys de bàsquet a la ciutat. Quin grau de dificultat té gestionar aquesta singularitat? 

La veritat és que és una de les coses que més orgullós em sento i que espero mantenir-lo per molt de temps, és súper important que ens identifiquem com un club femení i per això vol donar molta importància a què les nostres entrenadores se segueixin preparant i aprenent perquè el dia de demà siguin elles siguin qui dirigeixin el club. M'encanta treballar i debatre-hi, són directes, treballadores i amb bones idees. 

Des del teu punt de vista en la gestió de club, que necessita el teu club i en general, la resta de clubs de la ciutat, per poder continuar creixent ”. Quin tipus de facilitats serien necessàries, ja siguin municipals o col·laboratives amb la resta de bàsquet de la ciutat ? 

A nivell municipal necessitem més instal·lacions, crec que aquests darrers anys han canviat força coses i moltes a millor, sí que és veritat que no estem acostumats a tanta exigència a nivell burocràtic, però a poc a poc ens aquests posant les piles. Una mica de flexibilitat per part de l’ajuntament en alguns temes estaria bé.

Un dels temes més importants a nivell de club és la col·laboració de les famílies, aquesta època que hem viscut de pandèmia no ens ha ajudat gaire, però tinc plena confiança que les noves fornades de famílies que han entrat noves al Club ens ajudaran i formaran part activa. 

La relació que tenim a nivell de clubs a Santa Coloma és molt positiva. Sí que és veritat que tots estem ficats als nostres clubs i estem mancats de temps, però quan hem d'estar estem. Sempre que els he demanat ajuda m'han ajudat i al revés també. Crec que entre tots hem d'aconseguir que amb els jugadors se sentin orgullosos de competir al seu Club i per la seva ciutat.

Com a "pinta" doncs el futur de Bàsquet Draft Gramenet? 

Ara mateix súper il·lusionat, crec que aquest any podem aconseguir alguna cosa important. Però per a mi una de les meves coses favorites és entrar a les 5.30 al pavelló i veure'l ple de nenes amb un somriure d'orella a orella. 

També m'agradaria fer un reconeixement a la teva trajectòria com a entrenador (David Parra, webmaster de www.territoribc.com), que aquest any ho deixes, però que segur que seguiràs vinculat al bàsquet d'alguna manera.


Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.