Article publicat el 15 d'agost de 2022 

Entrevista feta per Toni Salvador en la edició impresa de El Mirall (número 227) d’aquest mes d’agost al webmaster de www.territoribc.com, David Parra, en la secció “Colomencs amb històries”.

"L’entrenador i divulgador de bàsquet colomenc David Parra deixa les banquetes 35 anys desprésEl seu lligam amb l’esport de la ciutat, però, és més vigent que mai. Director de Territori Bàsquet Colomenc, fundador dels Premis Molt Bàsquet i artífex d’infinitat d’iniciatives, el cor de David Parra encara troba gasolina al tanc per continuar dedicant esforços a l’esport de la seva vida.

“Estic esgotat mentalment”, diu David Parra. “Em sento sense força per continuar aportant coses al bàsquet i, si no estic al cent per cent, no puc exigir el cent per cent”. Després de 35 anys dedicat en cos i ànima a l’esport, Parra penja el xiulet i la pissarra per posar distància amb les pistes després d’una vida de dedicació. 

“Vaig començar a jugar a premini, però a l’any ho vaig deixar. Una mala experiència amb un entrenador em va fer allunyar-me’n”. Després d’un episodi com a porter d’handbol, que va allargar-se fins a infantil, va tornar al bàsquet. I als 16 anys, iniciaria la seva gran aventura com entrenador. “Vaig començar entrenant els meus companys i ràpid vaig veure que m’enganxava. Vaig ser capaç de convèncer-los per anar tots a una”, i la resta és història. “Potser vaig veure en la meva mala experiència una oportunitat per fer gaudir als jugadors i jugadores, i així ho he intentat sempre”, explica. A més, conclou que “més que un entrenador, sempre m’he considerat un formador”.

Imatge de l'entrevista feta a El Mirall a la secció "Colomencs ambs històries"

Parra ha passat pel si de fins a set clubs, i n’ha format part de quasi tots els de la ciutat: Fuster, Draft, Grama i Neus. Tot i això, Parra recorda amb malenconia però especial orgull els fonaments del bàsquet a Santa Coloma, l’esport escolar. 

"Vaig començar entrenant els meus companys i ràpid vaig veure que m’enganxava. Vaig ser capaç de convèncer-los per anar tots a una”, i la resta és història. “Potser vaig veure en la meva mala experiència una oportunitat per fer gaudir als jugadors i jugadores, i així ho he intentat sempre”, explica"

“Mai hem aconseguit igualar la frescura d’aquells anys. Tota la ciutat vibrava pel bàsquet. D’allà, de fet, van sortir grans llegendes”. Del seu final, Parra n’extreu la pèrdua del nord pel que fa als objectius de l’esport. “Ara, tot es competició. Tothom vol entrenar als màxims nivells, però ens oblidem de l’objectiu real: formar persones”.

D’altra banda, Parra també n’atribueix culpa a la gestió de l’Ajuntament que, diu, “no va saber gestionar la lliga escolar” i, amb l’aparició de la federació, “es van perdre equips i, sobretot, es va perdre l’essència”

Tot i el final a les banquetes, el qual assegura que “és definitiu”, Parra continua amb ganes de treballar pel bàsquet de Santa Coloma. I és que, a més de la seva dilatada carrera com entrenador, s’ha convertit en una de les seves grans pedres angulars. Amb el projecte Territori Bàsquet Colomenc (TBC) per bandera, del qual és director, Parra ha aconseguit introduir a la ciutat un caliu que semblava perdut.

Des de projectes exitosos com els Premis Molt Bàsquet, que aquest any han viscut el seu zenit; passant per la Copa SCG, que aquest any renaixerà en un nou format; la Basquetpèdia Colomenca, una base de dades dels jugadors i entrenadors de la ciutat i el propi bloc del TBC, on cada dia penja un article sobre el bàsquet de Santa Coloma o material per entrenadors. 

“Es molt de treball. Al final, però, sempre val la pena”, diu Parra. “El somriure i la il·lusió dels nens per rebre un reconeixement m’és suficient”, explica sobre uns Premis Molt Bàsquet que enguany han trencat rècords d’assistents, patrocinadors i de solidaritat, amb 982 quilos de menjar recollits per la Creu Roja del Barcelonès Nord. Encara i això, confessa que “la setmana d’abans quasi no dormo”. Amb tot plegat, el David és un dels grans actius, no només del bàsquet, sinó de l’esport de Santa Coloma. I com ell diu: “Hem de seguir recordant a la gent que som allà. El bàsquet no pot morir-se. Hem de lluitar per ell”.


Comentaris
* El correu electrònic no es publicarà al lloc web.